M¨¦s pol¨ªtica i m¨¦s llei

Passi el que passi aquests dies l¡¯impacte secessionista ja ha aproximat la societat catalana a un moment postliberal equivalent a una suma de confusions entre pol¨ªtica i dret, entre pluralitat i majories. Encara que despr¨¦s s¡¯emparin en la Constituci¨® ¨Ccom fa Carles Puigdemont¨C per reclamar drets sense assumir deures, quan s¡¯apel¡¤la a l¡¯acatament de les normes constitucionals la resposta independentista ¨¦s que el que fa falta ¨¦s m¨¦s pol¨ªtica, com si invocar la llei no fos part del tracte c¨ªvic. Fa massa temps que desqualifiquem els jutges per complir amb el seu deure o que reclamem lleialtats a una Catalunya que no ha existit, no existeix i molt probablement no existir¨¤ mai. D¡¯altra banda, com es pot fer pol¨ªtica ¨Cexcepte la de la regressi¨® il¡¤liberal¨C deixant en suspens el compliment de la llei? El turbosecessionisme destrueix capacitat pol¨ªtica i consist¨¨ncia legal. En l¡¯ultim¨¤tum independentista han conflu?t mil factors i n¡¯hi ha pocs sense contradiccions, moltes de les quals s¨®n als ant¨ªpodes del liberalisme pol¨ªtic que va donar forma a les democr¨¤cies del nostre temps, posant el fet ciutad¨¤ a resguard de les masses convocades al carrer pel populisme i la demag¨°gia.

Com que la crisi econ¨°mica del 2008 ¨¦s un dels components reactius de l¡¯independentisme, la coincid¨¨ncia entre la recuperaci¨® postcrisi i les conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques generades per l¡¯accelerada secessionista dona un resultat catastr¨°fic. Proclamada una rep¨²blica catalana que tot just va durar uns segons, la seguretat jur¨ªdica necess¨¤ria per a tota activitat econ¨°mica, com, per exemple, la inversi¨®, ha disminu?t de manera flagrant. S¡¯escampa el pessimisme i grans bancs han situat la seu fiscal m¨¦s enll¨¤ de l¡¯Ebre. Tota l¡¯estabilitat i el win-win-win que prometien els protagonistes del proc¨¦s era, com a m¨ªnim, una ficci¨®. La iniciativa privada segueix generant riquesa i ocupaci¨®, per¨° a un altre ritme, amb m¨¦s ansietat, amb la percepci¨® alarmant d¡¯inseguretat jur¨ªdica. ?s una situaci¨® ex¨°tica, despr¨¦s que fa uns anys Converg¨¨ncia volgu¨¦s fer un gir liberal. Des de llavors fins al pacte amb la CUP, l¡¯acceleraci¨® del contrasentit ha culminat amb un expresident de la Generalitat errant per Europa, m¨¦s ocupat en el maquillatge de la seva figura pol¨ªtica que no pas a contribuir en iniciatives inclusives o a fomentar certeses per a l¡¯economia. La desconfian?a augmenta i, sens dubte, aix¨° no contribueix a les din¨¤miques econ¨°miques amb les quals Catalunya va aconseguir convertir-se en una locomotora per a Espanya.

Si en els propers dies hi hagu¨¦s prou indicis per a un cert retorn al seny de la normalitat i al respecte a la llei, el risc econ¨°mic seguiria existint, perqu¨¨ quan vols avan?ar els competidors et correspon garantir fases duradores d¡¯estabilitat. Si s¡¯endinsa en el moment postliberal, Catalunya perdr¨¤ bona part de les oportunitats per les quals tant ha invertit en capital hum¨¤, coneixement i capacitat creativa. Cal preguntar-se si una societat pot dedicar-se a l¡¯optimisme econ¨°mic quan part de la seva classe pol¨ªtica no reconeix la llei. Tota l¡¯heterogene?tat propulsora de les startups, per exemple, ¨¦s q¨¹estionada per la ideologia il¡¤legalista del secessionisme tant com pateix l¡¯heterogene?tat social en termes de conviv¨¨ncia raonable.

L¡¯extremisme secessionista ja es configura definitivament com un propulsor d¡¯antipol¨ªtica, ¨¦s a dir, de no respecte institucional, negaci¨® del pluralisme, tergiversaci¨® hist¨°rica i manca de base jur¨ªdica. ?s el que volen les classes mitjanes sedu?des per l¡¯independentisme o al final valoraran m¨¦s l¡¯estabilitat i el creixement? Al cap i a la fi, la bull¨ªcia de la iniciativa privada ¨¦s part del b¨¦ com¨², mentre que l¡¯antipol¨ªtica nega la possibilitat d¡¯un b¨¦ com¨² que coexisteixi amb els conflictes que s¨®n propis de les societats complexes, com Catalunya. Saltar-se les lleis ¨¦s incompatible amb obrir-se als fluxos de la globalitzaci¨® o desenvolupar-se en el proc¨¦s europeu per tenir influ¨¨ncia i beneficiar-se¡¯n. Tant com les aportacions al registre de patents, la densitat de seus fiscals ¨¦s indicativa de confian?a i de futur. El fet que m¨¦s de 3.000 empreses hagin traslladat la seu a altres punts d¡¯Espanya sembla que no els importa a qui proposen una Catalunya entotsolada com a objectiu suprem. En el millor dels casos, entrar¨ªem en una lent¨ªssima reafirmaci¨® de la confian?a econ¨°mica, per¨° haur¨¤ tingut un alt preu. Si es fos capa? d¡¯articular una pol¨ªtica de la ra¨®, potser deixar¨ªem enrere el miratge d¡¯una falsa comunitat que posterga l¡¯exercici individual de la lliure elecci¨®.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.