Anticatalanistes, antipatriotes

S¨®n nacionalistes, s¨®n independentistes, aix¨° ning¨² no ho pot dubtar. Per¨° no s¨®n catalanistes, ni tampoc s¨®n patriotes. Els catalanistes volen fer gran i forta Catalunya. Els patriotes estan disposats a fer tots els sacrificis personals que calgui pel b¨¦ de la col¡¤lectivitat.

Els dirigents que tenen ara a les seves mans la conducci¨® del que en deien proc¨¦s sobiranista, i que s¡¯ha convertit en un malson d¡¯autodestrucci¨® en direcci¨® al no-res, han aconseguit en molt poc temps fer Catalunya m¨¦s feble i m¨¦s petita, menys influent i menys prestigiada a Espanya i al m¨®n.

La seva forassenyada deriva unilateralista ¨¦s la que ha donat for?a a la dreta m¨¦s immobilista i centralista a Madrid i ha despertat uns sentiments identitaris espanyols que es trobaven larvats a Catalunya. La seva ruptura de la legalitat dels dies 6 i 7 de setembre ¨¦s la que ha foragitat empreses i inversions i ha abocat al fet que Catalunya, per primer cop en la hist¨°ria contempor¨¤nia, ja no sigui la regi¨® avantguardista en el creixement econ¨°mic quan el conjunt d¡¯Espanya i d¡¯Europa est¨¤ creixent. A m¨¦s a m¨¦s, han destrossat el catalanisme i la seva transversalitat, l'¨²nica fortalesa en la qual els catalans podem confiar per negociar amb bons resultats el nostre lloc dins d¡¯Espanya.

Ara, insatisfets amb els p¨¨ssims resultats dels seus c¨¤lculs erronis sobre el proc¨¦s, aquests dirigents volen empantanar el pa¨ªs i les seves institucions amb l¡¯absurd dilema entre una investidura de Puigdemont que no es produir¨¤ i unes eleccions que ni tan sols se sap com s¡¯han de convocar i en quins terminis. La trituradora del proc¨¦s comen?a a danyar les pr¨°pies institucions catalanes d¡¯autogovern i aboca el pa¨ªs a una par¨¤lisi, expressament buscada, amb la personalitzaci¨® i el radicalisme de Puigdemont i dels seus partidaris, totalment encegats i sense el m¨¦s m¨ªnim sentit de b¨¦ com¨² i de p¨¤tria que els pogu¨¦s portar a raonar i a sacrificar-se.

Puigdemont, definitivament, ¨¦s el president del 155. El seu inter¨¨s ¨¦s que mai s¡¯aixequi i fins i tot que s¡¯apliqui de forma encara m¨¦s rigorosa, com alguns van demanar abans del 27 d¡¯octubre. Les institucions d¡¯autogovern tan costosament conquerides els importen un rave. Prefereixen sacrificar-les i que els catalans ens quedem sense res, en una mena de preautonomia, abans que baixar del burro i admetre que han perdut la partida i que ja ¨¦s hora de governar i despr¨¦s dialogar i pactar per assegurar l¡¯autogovern i, si ¨¦s possible, millorar-lo.