Crim i c¨¤stig relatius

Va ser Nikolai Berdi¨¤iev, un dels grans de la filosofia russa al temps sovi¨¨tic, qui va escriure que l¡¯Europa occidental no entendria mai l¡¯obra de Fi¨°dor Dostoievski, com resulta dif¨ªcil fer-se una idea de la santa R¨²ssia des d¡¯una perspectiva cat¨°lica o protestant.

A manca d¡¯una comprensi¨® cabal del que s¡¯amaga darrere el crim de Rodion Rom¨¤novitx Rosk¨°lnikov, a Crim i c¨¤stig, els lectors d¡¯Occident que no van caure de seguida en l¡¯anatema, com el Vatic¨¤, van caure en la psicologia: des de Nietzsche fins a Andr¨¦ Gide, la cr¨ªtica europea de final del segle XIX i bona part del XX es va centrar en aquesta perspectiva. Com podem entendre aquesta tend¨¨ncia al crim del protagonista de la novel¡¤la si ens cenyim a categories que no formen part ¡ªo no en formaven¡ª de la Sant Petersburg o la R¨²ssia de l¡¯any 1866? La literatura russa ¨¦s encara, de fet, un enigma per als lectors de l¡¯Europa occidental.

L¡¯esmentat Berdi¨¤iev lamentava aquesta tend¨¨ncia a la ¡°psicologitzaci¨®¡± del crim de Rosk¨°lnikov amb aquestes paraules: ¡°A partir de les Mem¨°ries del subsol, Dostoievski deixa de ser solament un psic¨°leg per convertir-se en un metaf¨ªsic que explora fins a l¡¯extrem la trag¨¨dia de l¡¯esperit hum¨¤. Ja no ¨¦s un humanista segons la vella f¨®rmula, i ja no t¨¦ gaireb¨¦ res a veure amb Victor Hugo, George Sand o Dickens (...) Si encara ¨¦s humanista, el seu amor per la humanitat esdevindr¨¤ una cosa nova i tr¨¤gica. L¡¯home ocupar¨¤ encara el centre de la seva obra, i el dest¨ª dels homes ¨¦s el tema que mour¨¤ exclusivament el seu inter¨¨s. Per¨° l¡¯home ja no ser¨¤ tractat com una criatura superficial, sin¨® en la seva profunditat, en aquests abismes espirituals novament descoberts (...) El neguit latent en tota la literatura russa assoleix en ell el grau m¨¦s alt d¡¯intensitat¡±. Tamb¨¦ el text mateix de la novel¡¤la rebutja aquesta aproximaci¨® ¡°psicologista¡±, quan el protagonista li diu, per dintre, al jutge que aconsegueix la seva confessi¨®: ¡°Porfiri mateix li havia explicat el crim a Razumigin psicol¨°gicament! Altra vegada havia tret a la llum la seva male?da psicologia!¡± (VI.I.).

Aix¨° ¨¦s el que no va entendre quasi cap cr¨ªtic europeu. Camus va parlar adequadament de l¡¯autor rus a El mite de S¨ªsif, perqu¨¨ l¡¯absurd de l¡¯exist¨¨ncia humana li resultava un tema estimat; Sartre, en canvi, no li va dedicar cap estudi. Ho hauria pogut fer sobradament: nom¨¦s calia que tract¨¦s l¡¯autor rus de la mateixa manera estranya a la moral cristiana que havia tractat l¡¯obra de Jean Genet. Per contra, si ¨¦s que el lector vol entrar en una disquisici¨® molt afinada del que significa Crim i c¨¤stig, trobar¨¤ una bona resposta en l¡¯article seg¨¹ent: Philip Rahw, ¡°Dostoevsky in Crime and Punishment¡±, dins un compendi dirigit per Ren¨¦ Wellek. Diu Rahw: ¡°En negar-nos tota informaci¨® sobre l¡¯estat mental de Rosk¨°lnikov, l¡¯autor ens preveu de racionalitzar el misteri del crim i el seu motiu ¡ªun misteri que no s¡¯arriba a resoldre¡±. Ni tan sols Nietzsche va entendre exactament aquest misteri, perqu¨¨ la seva moral estava basada en una antimoral cristiana, que tampoc entra en q¨¹esti¨® en la novel¡¤la d¡¯avui.

El que entra en joc en aquesta obra prodigiosa, que ara ens arriba en una magn¨ªfica traducci¨® de Fernando Otero Mac¨ªas, Fi¨®dor Dostoievki, Crimen y castigo (Barcelona, Alba, 2017), ¨¦s una cosa que es troba del tot fora de la discussi¨® cat¨°lica i protestant del lliure albir ¡ªla famosa querelle entre Erasme i Luter¡ª: els uns diuen que som lliures de triar entre el b¨¦ i el mal, els altres diuen que els nostres actes estan predeterminats d¡¯acord amb la voluntat divina. Doncs b¨¦: Dostoievski, en general a partir d¡¯aquest llibre, es troba al marge tant de l¡¯una cosa com de l¡¯altra: la q¨¹esti¨® de la llibertat d¡¯acci¨® no s¡¯assenta en la moral ni en el discerniment, menys encara en un determinisme de caire teol¨°gic. La llibertat de Rosk¨°lnikov ¨¦s, de fet, tan absoluta ¡ªalguna cosa traspua aqu¨ª de la teoria de l¡¯heroi de Carlyle¡ª, que cap doctrina moral pot absorbir-la. Els camins de la llibertat, per a Dostoievski, porten els homes (i les dones) pels camins del mal. Una llibertat il¡¤limitada i buida, una llibertat que acaba convertida en arbitrarietat ¡ªperqu¨¨ l¡¯assassinat de la vella usurera no obeeix a una causa clara¡ª, una llibertat impia no ¨¦s capa? de realitzar un acte d¡¯elecci¨®, tendeix a extrems oposats entre si. L¡¯home queda esqueixat, desapareix tota idea de ¡°personalitat¡±, i llavors ja no val cap consideraci¨® sobre el lliure albir, tan cara a l¡¯Occident, ni a favor ni en contra.

Per aix¨° el citat Berdi¨¤iev diu en el seu llibre: ¡°L¡¯¨¤nima russa est¨¤ disposada a viure experi¨¨ncies radicals, de les quals fora incapa? l¡¯¨¤nima europea, m¨¦s formada, m¨¦s diferenciada i configurada precisament pels l¨ªmits... Per aix¨° Dostoievski nom¨¦s ¨¦s concebible a R¨²ssia. I nom¨¦s l¡¯¨¤nima russa podia servir d¡¯instrument per als descobriments de Dostoievski¡±. Hi ha crim i hi ha c¨¤stig, a la novel¡¤la, per¨° no en el sentit moral, menys encara legal, que entenem nosaltres.