Lloguers prohibitius

Cristina, Roger o Dennis s¨®n potencials v¨ªctimes dels anomenats desnonaments silenciosos. La pujada desmesurada dels lloguers els treu de casa seva. Tots poden competir pel paper de protagonistes d¡¯aquesta gran ¡°llegenda urbana¡± que s¨®n els llan?aments, segons les fugisseres paraules del director general de Negoci de Caixabank, Juan Antonio Alcaraz, del 25 de gener. Sis dies m¨¦s tard, Alcaraz va rectificar i va lamentar ¡°profundament¡± les seves afirmacions: en despertar-me, la realitat continuava aqu¨ª.

Cristina ¨¦s una de les 150 persones que viuen en un edifici de Sant Joan Desp¨ª recentment adquirit per un fons. La propietat li ha notificat que a partir del mes de mar? el lloguer passar¨¤ dels 585 euros actuals a 1.350, cosa que a la pr¨¤ctica suposa l¡¯expulsi¨® del seu actual habitatge. Ser¨¤ un nou desnonament silenci¨®s fet amb la m¨¦s estricta legalitat.

Roger, com explicava Clara Blanchar fa uns dies a les p¨¤gines d¡¯aquest diari, ¨¦s inquil¨ª d¡¯un habitatge al barcelon¨ª barri de Sant Andreu. ?s una casa de planta baixa i primer pis. El contracte ¨¦s antic i el nou propietari la vol vendre. Els inquilins van voler exercir l¡¯opci¨® de compra. Per¨° aix¨° no formava part dels ambiciosos plans de la propietat. No els cobren el lloguer des del desembre i ara cada mes dipositen les quotes davant el jutjat. Roger est¨¤ conven?ut que el propietari pret¨¦n que deixin de pagar durant tres mesos per aix¨ª poder-los fer fora.

Finalment, Dennis ¨¦s v¨ªctima d¡¯una de les manifestacions externes m¨¦s descarada d¡¯especulaci¨® urban¨ªstica. Carles Cols explicava fa uns dies a El Peri¨®dico de Catalunya que una ag¨¨ncia immobili¨¤ria del barri de Gr¨¤cia anunciava la venda per 169.000 euros d¡¯una finca ¡°amb inquil¨ª de 78 anys amb renda antiga de 350 euros¡±. Dennis viu aqu¨ª des del 1982 i, com un incentiu per a inversors, la publicitat inclo?a l¡¯edat i el g¨¨nere de l¡¯inquil¨ª, per all¨° de les expectatives de vida.

Aquests tres exemples il¡¤lustren com actua la pujada dels preus dels lloguers a les grans ciutats i les seves conurbacions. A Barcelona es van signar l¡¯any passat 36.138 contractes de lloguer, el preu mitj¨¤ del qual ¨¦s de 872,57euros mensuals. Si el 65% dels joves de la ciutat ingressa menys de mil euros mensuals ¨¦s f¨¤cil entendre que el concepte ¡°vida digna¡± forma part de l¡¯enyorat m¨®n d¡¯ahir. Actualment, m¨¦s del 60% dels llan?aments ja s¨®n per impagament del lloguer. A Espanya el 43% dels inquilins ¨Cdavant del 27% de la UE¨C destinen m¨¦s del 40% del seu salari al pagament mensual de l¡¯habitatge.

La majoria absoluta del PP va modificar el 2013 la Llei d¡¯Arrendaments Urbans (LAU). Era un secret de domini p¨²blic que, a causa de la precarietat laboral i salarial, els menors de 45 anys ja no compraven un habitatge. I l¡¯especulaci¨® financera es va centrar en el lloguer. Les Societats Cotitzades d¡¯Inversi¨® en el Mercat Inmobiliaria (SOCIMI) ¨Cexemptes de l¡¯impost de Societats, amb una bonificaci¨® del 95% en l¡¯impost sobre Transmissions Patrimonials i, les m¨¦s agressives, oferint una alta rendibilitat ¨C han contribu?t activament des de llavors a l¡¯augment dels preus del lloguer, que s¡¯ha agreujat amb el boom dels apartaments tur¨ªstics. Des d¡¯alguns sectors ciutadans s¡¯aposta per una pol¨ªtica de regulaci¨® dels preus dels lloguers com la que es practica a Berl¨ªn o Par¨ªs. Jaume Palomera, portaveu del Sindicat de Llogaters, assegura que la demanda no justifica un augment tan absurd dels lloguers (un 28% a Barcelona des del 2014). A barris com l¡¯Esquerra de l¡¯Eixample hi ha un 14% de pisos desocupats, una xifra inclosa en el 30% d¡¯habitatges buits que situen Espanya com una de les primeres pot¨¨ncies europees en aquest r¨¤nquing lamentablement singular . Per aix¨° el Sindicat de Llogaters t¨¦ la mirada posada en la proposta de llei d¡¯habitatge que la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca va registrar el passat 10 de gener en el Congr¨¦s, despr¨¦s que el PP pervert¨ªs en el seu moment la Iniciativa Legislativa Popular que la mateixa PAH havia presentat. L¡¯ambici¨®s text demana, en el terreny del lloguer, que es tingui en compte el poder adquisitiu de la poblaci¨® i que els contractes siguin per un m¨ªnim de cinc anys ¨Csi la forquilla ¨¦s un petit propietari¨C o de deu si es tracta d¡¯un banc o d¡¯una immobili¨¤ria.

Els problemes quotidians han de fer-se un lloc en la guerra de banderes que ha segrestat la pol¨ªtica espanyola en nom de la legalitat i dels moments hist¨°rics. Tal vegada hi hauria temps per pal¡¤liar els desnonaments, els sonors i els silenciosos. Seria una contribuci¨® al fet que el malson pass¨¦s a ser una llegenda urbana.