Les arg¨²cies de Trapero per ¡°facilitar¡± el refer¨¨ndum il¡¤legal
Els dos informes autoexculpatoris de l'excap dels Mossos xoquen amb el del coronel P¨¦rez de los Cobos, que li retreu la seva "passivitat" l'1-O
Josep Llu¨ªs Trapero tenia ordres, judicials i fiscals, d'impedir l'1-O. Ni ho va fer ni va col¡¤laborar per evitar-ho, al contrari, amb la seva inacci¨® el "va facilitar", segons diferents informes de la Policia, la Gu¨¤rdia Civil i del coronel Diego P¨¦rez de los Cobos, cap de l'operatiu policial a qui el Govern central va encomanar frenar les votacions il¡¤legals. Nom¨¦s una parella de Mossos d'Esquadra del petit municipi de Vallgorguina (2.700 habitants), a la comarca del Vall¨¦s Oriental, va ajudar aquell dia la Gu¨¤rdia Civil a retirar urnes col¡¤locades pels separatistes. Els diferents informes que han elaborat les forces policials estatals i el coronel P¨¦rez de los Cobos per als jutges coincideixen que, en general, els Mossos es van posar de perfil l'1-O.
Trapero atribueix el frac¨¤s d¡¯impedir les votacions a fallades inform¨¤tiques i a la descoordinaci¨® entre els cossos policials
Com? Segons aquests informes, incomplint la clausura pr¨¨via dels col¡¤legis sense demanar l'ajuda policial que se li va oferir si ell no disposava de prou efectius; i, en molts casos, obstruint la feina dels seus col¡¤legues estatals quan aquests van decidir actuar directament veient que els col¡¤legis obrien sense problemes a les 9.00 del mat¨ª. Fins i tot hi va haver enfrontaments verbals i alguna empenta entre efectius dels Mossos i de la Gu¨¤rdia Civil i la Policia.
Els dos informes que ha elevat als jutges Trapero, excap dels Mossos, als quals ha tingut acc¨¦s EL PA?S, intenten justificar la passivitat dels 17.000 efectius de qu¨¨ disposava per impedir el refer¨¨ndum secessionista.?
Trapero empara la seva actuaci¨® en qu¨¨ va complir estrictament la interlocut¨°ria judicial que va dictar la jutgessa del Tribunal Superior de Catalunya Mercedes Armas prohibint els comicis. Segons Trapero, en aquesta interlocut¨°ria es deia que l'acci¨® policial no havia d'afectar "la conviv¨¨ncia ciutadana".
Dies abans de l'1-O, la jutgessa Armas va citar els caps dels tres cossos i els va donar a tots ells la mateixa instrucci¨®: ¡°Impedir el refer¨¨ndum¡±. Si per parar les votacions havien de mantenir tancats els centres de votaci¨® des de dies abans, s'havia de fer; i si els Mossos no tenien prou efectius (Trapero va mobilitzar uns 6.100 efectius aquells dies) i necessitaven ajuda de la Gu¨¤rdia Civil i la Policia Nacional, havia de demanar-la. I no esperar al mateix dia 1-O amb els col¡¤legis plens de gom a gom de persones que es resistien al tancament de les urnes. Aquest era l'acord, segons el demolidor informe del coronel P¨¦rez de los Cobos, que assegura que totes les ordres rebudes aquells dies van ser taxatives: aturar el refer¨¨ndum de l'1-O. I, a m¨¦s, ja eren a Catalunya, allotjats en vaixells i hotels, i preparats, els 6.000 agents arribats a Catalunya des de totes les prov¨ªncies d'Espanya, despr¨¦s d'haver vist per televisi¨® tres cotxes de la Gu¨¤rdia Civil destrossats i com policies nacionals fugien d'una torba de manifestants.?
Acampades festives i la ceba
El coronel P¨¦rez de los Cobos, cap de l'operatiu contra el refer¨¨ndum, recalca en el seu informe que la missi¨® de les forces estatals mai va ser emprar for?a sobre les persones, sin¨® "impedir les votacions retirant les urnes". Per¨° els agents, quan van arribar als centres, es van trobar centenars de persones bloquejant els accessos.
Les directrius eren que els Mossos havien d'evitar la votacions i tancar els col¡¤legis abans de l'inici de la votaci¨®. Per¨° no va ser aix¨ª. Era p¨²blic que independentistes van aprofitar que la votaci¨® era en diumenge per quedar-se acampats als col¡¤legis des del dia abans. I aix¨° es van trobar els agents.
Enregistraments sobre l'actuaci¨® de la Policia i la Gu¨¤rdia Civil mostren com aquests van utilitzar sovint el que en? l'argot policial es diu el m¨¨tode de la ceba, ¨¦s a dir, crear un cercle policial davant de la massa humana que tapona els accessos i anar retirant una a una fins a deixar expedit l'acc¨¦s. Es treuen una per una, es lliuren a col¡¤legues situats m¨¦s enrere i aquests les porten darrere de la barrera que forma el cercle.
En els seus dos informes, Trapero s'exculpa del frac¨¤s de l'operaci¨® descrivint un reguitzell d'accions que, segons ell, complien al mil¡¤l¨ªmetre els diferents dict¨¤mens dels fiscals i l'¨²ltima i definitiva interlocut¨°ria de la jutgessa Mercedes Armas. Per¨° Trapero no explica, per exemple, per qu¨¨ l'1-O els 200 equips de la Policia i la Gu¨¤rdia Civil (6.000 efectius mobilitzats) van haver d'anar precipitadament a col¡¤legis oberts que havien d'estar tancats i desallotjats. Els tres cossos policials (Gu¨¤rdia Civil, Policia i Mossos) van pactar que el tancament previ dels centres de votaci¨® l'executarien els Mossos. Per¨° els van trobar oberts "i amb entre 300 i 800 persones¡± esperant-los en actitud pac¨ªfica ¡°obstruccionista¡±, segons els informes de les forces estatals.
I en molts casos, en contrast amb el que vaticinava Trapero, enmig de brots d'¡°hostilitat, viol¨¨ncia i agressivitat¡±, explica el coronel P¨¦rez de los Cobos en el seu informe. En cap passatge del seu informe parla P¨¦rez de los Cobos de c¨¤rregues policials. Les al¡¤ludeix amb l'eufemisme que es va haver d'¡°emprar la for?a en compliment del mandat judicial¡± davant de la resist¨¨ncia dels concentrats. ¡°Les agressions, insults, empentes, pedrades i intents d'acorralament¡± que van patir les forces estatals van causar deu baixes aquell dia, i desenes de contusionats, afegeix el coronel. ¡°Actitud passiva¡±, ¡°inoper¨¤ncia¡±, ¡°obstruccionisme¡±, ¡°delaci¨®¡± i fins i tot ¡°engany¡± s¨®n alguns dels ep¨ªtets que s'empren en informes elaborats per la Policia Nacional, la Gu¨¤rdia Civil i en el confeccionat pel mateix P¨¦rez de los Cobos.
El desplegament de la for?a estatal va afavorir, a m¨¦s, les conseg¨¹ents imatges de repressi¨® que buscaven els separatistes, segons els informes. ?s a dir, gu¨¤rdies civils i policies intentant obrir-se pas, "emprant la for?a", entre centenars de manifestants determinats a impedir que es compl¨ªs l'ordre del Tribunal Superior. Destaca el coronel que aquestes masses davant dels col¡¤legis estaven organitzades i es nodrien en part d'individus seleccionats pels Comit¨¨s de Defensa de la Rep¨²blica per compactar l'oposici¨® davant de la tasca policial. P¨¦rez de los Cobos dedica un apartat en el seu informe a aquests comit¨¨s, els mateixos que van col¡¤lapsar les principals art¨¨ries vi¨¤ries de Barcelona el 8 de novembre davant de la indignaci¨® ciutadana i que en ocasions han envoltat el Parlament.
L¡¯excap dels Mossos va ordenar que havien de prevaler en tot moment els principis de ¡°proporcionalitat, congru¨¨ncia i oportunitat¡± en l¡¯acci¨® policial
El 29 de setembre, a les 10.45, el major de la policia catalana va reunir 220 subordinats, caps i subcaps, i els va ordenar que, amb independ¨¨ncia que l'1-O hi hagu¨¦s dos mossos per cada centre de votaci¨®, en les seves accions havien de prevaler els principis de ¡°proporcionalitat, congru¨¨ncia i oportunitat¡±. ?s a dir, si els dos agents arribaven i veien una massa de manifestants entorpint la retirada de les urnes, que no utilitzessin la for?a. I, si escau, cridessin a les forces estatals. Mai, segons el coronel, van demanar ajuda per tancar col¡¤legis oberts des de dies abans i convertits en improvisades acampades per evitar la seva clausura l'1-O.
Van comen?ar a demanar ajuda a les 9.12 de l'1-O per desallotjar, segons la comunicaci¨® dels Mossos, un total de 220 centres de votaci¨®, dels 2.315 habilitats. Trapero sabia/intu?a, i aix¨ª ho diu en els seus informes, que hi hauria nens i gent gran entre la multitud de manifestants que es concentrarien davant dels col¡¤legis i que oposarien una ¡°resist¨¨ncia passiva i pac¨ªfica¡±. ?s en aquest punt on justifica la falta d'intervenci¨® dels seus homes per no ¡°afectar la conviv¨¨ncia ciutadana¡±. Per¨° obvia, en canvi, altres passatges essencials de la interlocut¨°ria judicial de la jutgessa Mercedes Armas, en concret la part dispositiva: havia d'impedir el refer¨¨ndum. I si no tenia prou mitjans, havia de demanar ajuda. I a aix¨° va haver de dedicar els dies previs a l'1-O, quan es van idear les acampades festives. No el mateix dia del refer¨¨ndum. Aix¨° li retreu tamb¨¦ el coronel, cap de tot l'operatiu.
El coronel P¨¦rez de los Cobos arremet amb duresa contra els Mossos. ¡°Actitud passiva¡±, ¡°inoper¨¤ncia¡±, ¡°obstruccionisme¡±, ¡°delaci¨®¡± i fins i tot ¡°engany¡± s¨®n alguns dels ep¨ªtets que s¡¯empren en els informes elaborats per les forces estatals sobre els Mossos
Per justificar la passivitat dels 6.100 efectius que va mobilitzar aquell dia, Trapero recorre a la teoria del "mal menor", i cita en la seva defensa l'article de la Llei d'Enjudiciament Criminal que regula aquesta ponderaci¨®. El coronel va declarar dijous al jutge del Suprem Pablo Llarena que entre complir l'ordre judicial o els principis de congru¨¨ncia i proporcionalitat ent¨¦n preferent la primera, complir la interlocut¨°ria judicial.
La "policia pol¨ªtica" de Trapero
En el seu informe del 10 d'octubre del 2017, incorporat al sumari que s'inicia contra ell a l'Audi¨¨ncia Nacional per desobedi¨¨ncia i sedici¨® a inst¨¤ncies de la Fiscalia i de l'acci¨® popular de VOX, Josep Llu¨ªs Trapero s'escuda argumentant que sempre es va atenir i va complir la cadena d'instruccions judicials que va rebre aquells dies. Aquestes ordres provenien inicialment de la Fiscalia i finalment una definitiva de la jutgessa del Tribunal Superior Mercedes Armas. Una d'aquestes ordres la va donar in extremis el fiscal general Jos¨¦ Manuel Maza ¨Cque va morir fa poc¨C?veient que s'apropava l'1-O i que el cap pol¨ªtic de Trapero i dels Mossos, l'exconseller Joaquim Forn (avui pres), no semblava que tingu¨¦s en ment evitar el refer¨¨ndum. Maza va explicar a EL PA?S en les primeres hores de l'1-O que els Mossos estaven actuant "com una policia pol¨ªtica" al marge de jutges i fiscals i a favor dels qui precisament havien organitzat el refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1 d'octubre. De fet, despr¨¦s del refer¨¨ndum, l'actuaci¨® dels Mossos "va ser elogiada" pels seus caps pol¨ªtics, recorda l'informe del coronel de la Gu¨¤rdia Civil que va dirigir les forces estatals, Diego P¨¦rez de los Cobos.
Trapero atribueix el frac¨¤s de l'operaci¨® a improvisaci¨® i descoordinaci¨® entre les forces policials. Dedica diversos folis a explicar, per exemple, que les dades que ells anaven anotant el dia 1-O sobre les incid¨¨ncies als col¡¤legis, a causa d'una err¨¤tica aplicaci¨® inform¨¤tica, nom¨¦s arribaven al Ministeri de l'Interior i no als centres de coordinaci¨® que els tres cossos policials van acordar crear a les delegacions governamentals de les quatre prov¨ªncies catalanes per a aquell dia. I admet que el mateix 1-O, passades les 12.00, es va decidir apartar-se de l'operatiu contra el refer¨¨ndum en veure que la Policia i la Gu¨¤rdia Civil, sense que ells els haguessin demanat ajuda pr¨¨via, ja estaven actuant als col¡¤legis. Assenyala que aquesta intervenci¨® directa trencava els acords adoptats entre els tres cossos la vig¨ªlia del refer¨¨ndum. ?s a dir, que serien els Mossos els primers a actuar i els qui avisessin els agents si necessitaven ajuda.
El coronel li respon que en les diferents reunions pr¨¨vies a l'1-O va quedar pactat que les forces estatals actuarien directament, sense necessitat d'av¨ªs dels Mossos, si la gesti¨® d'aquests resultava inefica?, com aix¨ª va ser, per al compliment de la interlocut¨°ria judicial. I li recorda que els efectius estatals van atendre, no obstant aix¨°, 12 de les 220 peticions d'ajuda dels Mossos. El coronel insisteix que els Mossos "van incomplir el seu deure" de mantenir tancats els col¡¤legis i no permetre que s'omplissin de manifestants.
Queixes de lesionats
Despr¨¦s d'apartar-se de l'operatiu, encara que assegura que va seguir bolcant dades d'incid¨¨ncies, Trapero va ordenar als Mossos, a les 13.56, que recollissin den¨²ncies de lesionats en les actuacions que estaven duent a terme els seus col¡¤legues de la Policia i la Gu¨¤rdia Civil, ¡°ateses les incid¨¨ncies que s'estan donant en alguns punts de votaci¨®¡±, recull l'exresponsable dels Mossos en el seu informe. Tamb¨¦ es queixa que aquest dia, el coronel i el seu equip suspenguessin les quatre reunions prefixades per coordinar les actuacions policials el mateix 1-O. I assegura que els seus homes van fer m¨¦s de 4.000 actuacions els dies previs a la consulta il¡¤legal, visitant centres escolars i els seus directors per indicar-los que la votaci¨® era il¡¤legal, com ordenava la interlocut¨°ria judicial. Aquesta circumst¨¤ncia, segons la Gu¨¤rdia Civil i la Policia, tamb¨¦ va servir perqu¨¨ els Mossos avisessin que tornarien per tancar el centre a les 6.00 del mat¨ª de l'1-O, cosa que aviat es va propagar per les xarxes socials. Els centres van comen?ar a omplir-se de separatistes a les 5.00, una hora abans.
Quan van arribar els policies, els accessos als col¡¤legis estaven taponats per centenars de manifestants. I amb parelles de mossos en "actitud passiva".? En "40 de les intervencions" que va fer la Policia Nacional van ser "identificats agents dels Mossos d'Esquadra en actitud passiva, fins i tot quan es van produir agressions als agents actuants", assenyala el coronel. En un dels col¡¤legis va ser identificat un mosso que exercia d'escorta d'una consellera del Govern que tamb¨¦ va participar en les mobilitzacions. "En tres ocasions" es van registrar "incidents directes amb agents dels Mossos".? La Gu¨¤rdia Civil, per la seva banda, va identificar agents dels Mossos en 30 actuacions, i tamb¨¦ en actitud passiva, excepte els del citat municipi de Vallgorguina.? Els efectius del cos estatal van tenir "incidents directes" amb els Mossos en sis ocasions en qu¨¨ aquests "van entorpir o van dificultar l'actuaci¨® policial".?
P¨¦rez de los Cobos responsabilitza del frac¨¤s la inacci¨® dels Mossos abans i durant l'1-O. Denuncia en el seu informe que t¨¦ constatat "com agents dels Mossos confiscaven urnes una vegada finalitzat el recompte [a la nit] i les portaven fins a les comissaries" com a arg¨²cia per aparentar que es donava compliment a la interlocut¨°ria judicial, per¨° sense que hi hagu¨¦s hagut una intervenci¨® policial, fet que despr¨¦s "es podia presentar com a compliment del mandat judicial". P¨¦rez de los Cobos est¨¤ citat el dia 14 davant de la jutgessa de l'Audi¨¨ncia Nacional Carmen Lamela, que ¨¦s la que t¨¦ encausat Trapero per desobedi¨¨ncia i sedici¨®.
Massiu vot fantasma en col¡¤legis que suposadament no van obrir
Un dels retrets que fa Josep Llu¨ªs Trapero al Ministeri de l'Interior i que suma al seu cat¨¤leg de causes per les quals no es va poder impedir l'1-O s¨®n les errades d'organitzaci¨® i l'incompliment dels pactes entre els tres cossos policials. Assenyala que els tres cossos van pactar que serien els Mossos els que actuarien en primer terme i que, si necessitaven ajuda, ells mateixos la demanarien a la Policia Nacional i la Gu¨¤rdia Civil. Van demanar ajuda per a 220 centres a les 9.15, quan els col¡¤legis havien obert amb les urnes funcionant. Trapero al¡¤lega que els Mossos van aconseguir evitar que 200 centres obrissin les seves portes l'1-O. No obstant aix¨°, informes de la Gu¨¤rdia Civil i la Policia, tamb¨¦ molt cr¨ªtics amb l'actuaci¨® dels Mossos, adverteixen el jutge que aix¨° no ¨¦s veritat. I donen una dada: molts dels petits ajuntaments amb centres de votaci¨® que suposadament no van obrir per l'acci¨® dels Mossos l'1-O despr¨¦s van facilitar dades a la Generalitat que s¨ª que havien obert i amb participacions massives a favor del s¨ª a la independ¨¨ncia.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
