El v¨¤ter d¡¯or

Ho deien les primeres p¨¤gines dels diaris: Nancy Spector, directora art¨ªstica del Guggenheim de Nova York, va oferir un v¨¤ter d¡¯or mass¨ªs i usat al president Trump per decorar les seves habitacions a la Casa Blanca en comptes del Van Gogh que demanava. Va passar al setembre. Una manera estupenda de celebrar el centenari del fam¨®s v¨¤ter de Marcel Duchamp el 1917, un urinari mascul¨ª que va causar tot un esc¨¤ndol. ?s dif¨ªcil dir qu¨¨ t¨¦ m¨¦s suc, si la insol¨¨ncia institucional o que aquest v¨¤ter sigui una obra d¡¯art (que ser¨¤ m¨¦s valorada a partir d¡¯ara precisament per haver estat oferta a Trump).

L¡¯art contemporani i les seves paradoxes es poden explicar en part com una hist¨°ria de v¨¤ters. Quan a classe parlem de l¡¯urinari de Duchamp de fa un segle, el desconcert dels alumnes es transforma en inter¨¨s divertit, cosa que ¨¦s molt d¡¯agrair. Aquell urinari segueix sent molt modern, com el bigoti i la barbeta que el mateix artista va pintar a la Gioconda en una postal. El seu gest provocatiu de fa cent anys es mant¨¦, com un bon grafiti a les parets del lavabo d¡¯un bar del Raval. M¨¦s que art, l¡¯urinari ¨¦s un gest que va canviar la percepci¨® del que era possible donant valor a un objecte industrial, massiu i ordinari, que es troba a la frontera entre p¨²blic i privat. En termes actuals, art de g¨¨nere: un urinari p¨²blic mascul¨ª (que se segueix fabricant i utilitzant). I l¡¯art va canviar.

La seva hist¨°ria t¨¦ subst¨¤ncia. La idea va ser de la poeta i artista Elsa von Freytag-Loringhoven, la Baronessa Dad¨¤, i Duchamp va promoure la seva participaci¨® en la mostra de la Societat d¡¯Artistes Independents. No en va assumir cap autoria fins al 1950, quan ella ja s¡¯havia mort. El grup d¡¯amics dadaistes havia ordit la proposta el 1917 per demostrar que l¡¯urinari seria censurat i no s¡¯exposaria, com aix¨ª va passar. El van posar a l¡¯inrev¨¦s, el van signar i el van titular (Font). I es va convertir en una escultura. Una broma carregada de mala bava, que ha consagrat Duchamp. Encara ¨¦s provocatiu: Qui diu qu¨¨ ¨¦s art? Quan hi ha art? No ¨¦s obvi, mant¨¦ certa subtilesa. No es va vendre ni va fer guanyar cap c¨¨ntim a ning¨². I, per descomptat, no funcionava. Va ser destru?t i nom¨¦s es coneix per una fotografia del molt prestigi¨®s Alfred Stieglitz, en una prova m¨¦s que l¡¯operaci¨® urinari era una protesta cultural, tal com despr¨¦s va explicar el grup en una revista, The Blind Man (a Laie n¡¯he vist una edici¨® facs¨ªmil). Gr¨¤cies a aquesta foto s¡¯han reconstru?t les c¨°pies que de tant en tant es poden veure en alguna expo.

Anem al v¨¤ter d¡¯ara. No ¨¦s industrial, ni molt menys. ?s ¨²nic, ha costat un mili¨® de d¨°lars i funciona! ?s unisex. Una obra de l¡¯itali¨¤ Maurizio Cattelan, bromista c¨ªnic que reelabora en clau de farsa les icones m¨¦s conegudes. Juga amb les expectatives i li fot molta barra, tal com va ensenyar Duchamp per¨° sense arriscar gaire i sense subtileses. Pot exposar-te un nen de genolls resant i quan li veus la cara resulta que ¨¦s Hitler. ?s, per descomptat, efica?. El seu v¨¤ter es titula Am¨¨rica i el museu el considera una cr¨ªtica a fortunes com les de Trump (es desconeix la de Cattelan, que no ¨¦s un artista que visqui precisament en l¡¯austeritat, no ¨¦s com Duchamp, tampoc en aix¨°). Aquest v¨¤ter d¡¯or no ser¨¤ mai destru?t. I s¡¯ha fet servir molt, molt¨ªssim. S'exposa instal¡¤lat i en funcionament. Es va utilitzar al Guggenheim unes quantes setmanes, abans que Trump decid¨ªs presentar-se com a candidat. Cada visitant podia anar-hi per fer les seves necessitats o simplement per asseure-s¡¯hi. Milers de visitants l¡¯han fet servir i han rigut molt. No es coneix la resposta de la Casa Blanca, que de moment no s¡¯ha donat per al¡¤ludida.

No s¡¯ha escandalitzat ning¨². Nancy Spector ha estat lleument criticada per davallar amb aquesta decisi¨® al nivell del gust de Trump, que t¨¦ aixetes d¡¯or fins i tot al seu avi¨® privat. El president ¨¦s tan extravagant i arbitrari que no hi ha res relacionat amb ell que sorprengui. Per aqu¨ª la cosa s¡¯ha vist com un acudit, tot i que potser no ho ¨¦s tant com sembla. Les seves paradoxes s¨®n agudes. Quin museu s¡¯atreviria a fer una oferta com aquesta? I qui havia de dir que aquest tron d¡¯or serviria per avergonyir un governant igual de groller i prepotent. Potser ¨¦s que tot en realitat lliga. Permets defecar al museu en un v¨¤ter aix¨ª d¡¯art¨ªstic i despr¨¦s guanya qui guanya les eleccions.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.