¡°Ha faltat cr¨°nica i ha sobrat opini¨® en el proc¨¦s¡±

Agus Morales (el Prat de Llobregat, 1983) ¨¦s un explorador de la dimensi¨® po¨¨tica del periodisme. A No somos refugiados (C¨ªrculo de Tiza), el seu primer llibre, ha retratat el drama de les persones que cerquen refugi... sense trobar-lo. Coneix l¡¯?ndia i el Pakistan, on va ser corresponsal de l¡¯ag¨¨ncia Efe. Tamb¨¦ ?frica i l¡¯Orient Mitj¨¤, on ha viatjat de la m¨¤ de Metges Sense Fronteres. Jugador aficionat de futbol, ¨¦s doctor en Literatura amb una tesi sobre la poesia de Rabindranath Tagore. Tamb¨¦ ¨¦s el responsable d¡¯haver arrossegat periodistes i fot¨°grafs cap a una aventura, la de la revista 5W, que ara ha rebut el reconeixement p¨²blic amb el premi Ciutat de Barcelona de periodisme. Morales ¨¦s l¡¯ide¨°leg i director d¡¯una revista de cr¨°nica internacional que va n¨¦ixer el 2015 i que ja suma 2.200 socis.

Pregunta. Quina idea hi ha darrere de 5W?

Resposta. Els fundadors som corresponsals i freelance. Quan torn¨¤vem d¡¯una cobertura, parl¨¤vem de totes les hist¨°ries que no hav¨ªem pogut publicar. I vam decidir fer una revista de cr¨°nica i fotografia internacional, perqu¨¨ tot aix¨° tingu¨¦s un espai.

P. Per qu¨¨ no pod¨ªeu explicar aquestes hist¨°ries als mitjans tradicionals?

R. Per la pressi¨® de les not¨ªcies d¡¯¨²ltima hora. Tradicionalment, l¡¯espai per a aquestes hist¨°ries han estat els llibres. Com diu Mart¨ªn Caparr¨®s, els llibres s¨®n el gran refugi del periodisme. 5W vol ser tamb¨¦ un refugi de la cr¨°nica de llarga dist¨¤ncia, com diem nosaltres. Pensem que aquest espai no existia en llengua castellana, amb una visi¨® no euroc¨¨ntrica.

P. Els fundadors sou periodistes joves, per¨° amb alguns ja consagrats com Xavier Aldekoa o Mikel Ayestaran. Hi ha un component generacional?

R. Sens dubte. Per¨° tamb¨¦ comptem amb periodistes que et trobes a qualsevol rac¨® del m¨®n, a Bangladesh, al Sudan del Sud, a M¨¨xic... 5W vol ser una manifestaci¨® col¡¤lectiva d¡¯aquest esperit. No vol trencar la tradici¨®, sin¨® continuar-la. Per aix¨° tenim una col¡¤lecci¨® de llibres, Voces 5W, que ¨¦s un di¨¤leg intergeneracional. El primer, per exemple, entre Ayestaran i Ram¨®n Lobo, que representen dues generacions de periodistes.

P. El projecte ¨¦s possible, en part, perqu¨¨ els mitjans tradicionals han abandonat els periodistes de la secci¨® d¡¯Internacional?

R. Als mitjans de sempre es continua fent molt bon periodisme. ?s veritat que, a l¡¯¨²ltima d¨¨cada, grans periodistes i fot¨°grafs han vist com tenien menys espai als diaris. I tamb¨¦ hem vist una precaritzaci¨®: els freelance s¨®n obligats a vendre les seves cr¨°niques pr¨¤cticament per una dieta. 5W vol lluitar contra aix¨°. Intentem no estar sotmesos a la dictadura del clic. Podem publicar una hist¨°ria de Balutxistan, perqu¨¨ volem que al nostre suscriptor li interesssi. Volem explicar la guerra, per¨° tamb¨¦ qu¨¨ passa despr¨¦s de la guerra.

P. Quin ¨¦s el vostre perfil de lector?

R. Hi ha gent jove, una altra lligada a l¡¯activisme, tamb¨¦ al m¨®n diplom¨¤tic... ?s un lector cosmopolita, molt interessat, pel que ens diuen les enquestes, en ?frica. Per¨° intentem mantenir un equilibri geogr¨¤fic.

¡°L¡¯exc¨¦s d¡¯emotivitat ¨¦s una de les bases de la postveritat, emboira la ra¨®; per¨° tampoc t¨¦ sentit tractar les persones com dades¡±

P. En el teu cas, vas cobrir la mort de Bin Laden a Abbottabad, el 2011. Com es transforma aquesta not¨ªcia d¡¯¨²ltima hora en una ¡°cr¨°nica de llarga dist¨¤ncia¡±?

R. El que ¨¦s fonamental ¨¦s el component literari al servei de la no-ficci¨®. All¨¤ vaig poder explicar, sobre el terreny, el poc que se sabia. Anys despr¨¦s vaig reconstruir els fets, per¨° tamb¨¦ l¡¯olor, el tacte, el que se sentia en aquell moment, el surrealisme que envoltava la situaci¨®... I hi ha mecanismes literaris molt efica?os per fer-ho.

P. ?s una aposta per la forma, pel plaer de la lectura...

R. S¨ª. Hi oferim mirades, no opini¨®. Creiem que aix¨° ¨¦s necessari en tots els ¨¤mbits del periodisme. Amb tot el que ha passat a Catalunya amb el proc¨¦s, per exemple, he trobat a faltar molta m¨¦s cr¨°nica i ha sobrat opini¨®. I, en part, no es fa perqu¨¨ penalitza. Generalment, els articles d¡¯opini¨® s¨®n m¨¦s llegits perqu¨¨ s¨®n m¨¦s emocionals, fan que la gent es posicioni... Les cr¨°niques et transmeten ambig¨¹itat, perqu¨¨ la realitat ¨¦s aix¨ª. I matisos. Et diu que els que s¨®n dolents potser no ho s¨®n tant, i al rev¨¦s.

P. La mirada ¡°no euroc¨¨ntrica¡± que mencionaves, pot derivar en un biaix excessiu cap a les trag¨¨dies i els drames dels pa?sos pobres?

R. ?s un dels grans problemes del periodisme internacional. El reporter Pl¨¤cid Garcia-Planas ho anomena ¡°caure en el patetisme d¡¯arrel rom¨¤ntica¡±. Davant de situacions terribles, tendim a accentuar la trag¨¨dia de les persones que les viuen. Per aix¨°, el proper n¨²mero de la revista en paper va cap aqu¨ª: no parlar tant de v¨ªctimes com de persones, no parlar tant de les ferides com de la dimensi¨® humana. A vegades ¨¦s complicat. Quan hi ha un rescat d¡¯un vaixell al Mediterrani, veus escenes molt emocionals. S¡¯han d¡¯explicar. Per¨° tamb¨¦ el que hi ha darrere. Si no, redu?m les persones a un esdeveniment traum¨¤tic de la seva vida. El periodisme internacional afronta dos reptes: la xenof¨°bia i el paternalisme.

P. Es tracta d¡¯apel¡¤lar al cap, per¨° tamb¨¦ al cor.

R. S¨ª, el nostre lema ¨¦s ¡°petites hist¨°ries i grans explicacions¡±.

P. Hi ha un exc¨¦s de component emocional en la informaci¨®. Penso en la fotografia del nen Aylan Kurdi a les costes de Turquia.

R. L¡¯exc¨¦s d¡¯emotivitat ¨¦s una de les bases de la postveritat. Abusar de l¡¯emotivitat pot emboirar la ra¨®. Per¨° tampoc t¨¦ sentit que parlem de les persones com si fossin dades. Ha d¡¯haver-hi equilibri. En un rescat al Mediterrani, la gent acaba de salvar la vida i, al cap de dues hores, hi ha un grup que juga al d¨°mino. Doncs aix¨° tamb¨¦ ¨¦s la vida.

P. Al teu llibre, No somos refugiados, expliques com els papers de v¨ªctima i botx¨ª a vegades no estan tan clars...

R. Veus un joc de m¨¤scares. A M¨¨xic, per exemple, amb el tr¨¤fic de persones. Qui ¨¦s la v¨ªctima? Qui ¨¦s el coyote? Qui intenta ajudar? Per¨° el relativisme tamb¨¦ ¨¦s perill¨®s. En el cas dels refugiats, la realitat ¨¦s tan abassegadora que el periodista no es pot amagar, ha d¡¯interpretar les dades.

P. Deies que els clics, les visites, no s¨®n tan importants perqu¨¨ ho s¨®n els socis. Vau n¨¦ixer, en part, gr¨¤cies a un crowfunding.

R. Va ser un term¨°metre i vam confirmar que hi havia p¨²blic, va ser la benzina.

P. El vostre nom, 5W, fa refer¨¨ncia a les cinc preguntes essencials, en angl¨¨s, del periodisme. Calia tornar als b¨¤sics?

R. Vol¨ªem tornar a les arrels. Es nota que no som experts en m¨¤rqueting, perqu¨¨ ¨¦s un nom dif¨ªcil de pronunciar. Per¨° ens dona de joc per distribuir la informaci¨®. Where ¨¦s la imatge, why la cr¨°nica...

P. Una de les claus ¨¦s ser un mitj¨¤ independent?

R. El model ideal a mitj¨¤ termini, per als mitjans en general, ¨¦s dependre de subscriptors i lectors. The New York Times ja ha aconseguit que la major part dels ingressos vinguin d¡¯aqu¨ª. En el model de masses actual, per tenir publicitat necessites audi¨¨ncies, i fas el que sigui. Per sortir d¡¯aquest cercle vici¨®s, ens basem en els socis. El 80% dels ingressos venen de subscriptors i lectors. L¡¯altre 20% s¨®n projectes i publicitat. Tampoc aspirem a ser un transatl¨¤ntic o cobrir-ho tot. El gran repte ¨¦s finan?ar cobertures i pagar b¨¦ les cr¨°niques.

P. Sovint s¡¯identifica els mitjans emergents amb precarietat laboral.

R. No publiquem res sense pagar. Si no construeixes un mitj¨¤ professional, despr¨¦s no pots tenir un producte a l¡¯altura. Si comences a no pagar, a demanar favors... ?s nociu per a tothom.

P. 5W neix com un projecte digital i en paper. Cada any publiqueu una revista monogr¨¤fica amb tapa dura, que sembla un llibre. Per qu¨¨? ?s el romanticisme del paper?

R. S¨ª que hi ha una mica d¡¯aix¨°, per¨° vol¨ªem aprofitar el millor de cada format. ?s en tapa dura, per¨° creiem que ¨¦s una revista perqu¨¨ t¨¦ un moviment al darrere: tota aquesta gent que est¨¤ pel m¨®n explicant hist¨°ries.

P. Qu¨¨ suposa un premi com el Ciutat de Barcelona per a 5W?

R. ?s un privilegi. Sobretot per d¡¯altres mitjans i companys que ja l¡¯han rebut, com Andreu Miss¨¦, Rosa Badia, Jordi ?vole, Enric Gonz¨¢lez, M¨°nica Terribas, Andreu Buenafuente o Carles Capdevila.

P. Heu aconseguit el suport p¨²blic de personatges p¨²blics, entre ells alguns dels que has mencionat. Per qu¨¨?

R. ?s bonic, et donen suport perqu¨¨ els agrada, i ho notes. Tenim un esperit molt col¡¤lectiu, ens agrada que la gent senti que es reivindica la seva forma de fer periodisme.