Messi caminant

Veure Lionel Messi caminant, a punt d'entrar en acci¨® i capgirar el partit, per¨° encara no, ser¨¤ un dels privilegis dels que vam tenir la sort de viure aquests temps. Aquesta marxa, la inacci¨® aparent amb la qual es mou en alguns instants per una banda, o pel centre, mentre la pilota oneja en un altre lloc, ¨¦s un acte d'intel¡¤lig¨¨ncia, un vespre del foc, no gaire diferent de l'enganyosa tranquil¡¤litat de l'obertura en escacs, quan les blanques mouen, per exemple, pe¨® e4.

Ens pot semblar una decisi¨® encara inn¨°cua, igual que esperar, gaireb¨¦ quiet, que t'arribi la pilota, per¨° sabem que a aquestes al?ades la ment de l'escaquista ja es troba, en realitat, quinze moviments m¨¦s endavant, en el futur. Aix¨° vol dir que mentre Messi es mou desganat, allunyat del moll de la jugada, t¨¦ mig gol a la butxaca, perqu¨¨ al seu cap ¨Ci el m¨¦s meravell¨®s, tamb¨¦ al nostre¨C ja ha rebut la pilota i s'ha escapat de tres rivals, ha fet una paret amb Iniesta, i ara est¨¤ a punt de deixar la pilota a la xarxa. ?s el futur, per¨° amb Messi ja l'hem vist passar.

Les genialitats no necessiten proleg¨°mens. Vaig coincidir en una redacci¨® amb un periodista de local. Sabia buscar bona informaci¨® i escrivia en un teclat a quatre-centes seixanta pulsacions per minut, sense equivocar-se. Aix¨° li permetia, quan arribava al diari, perdre molt el temps en el caf¨¨, maquetaci¨®, la rotativa, els lavabos, altres taules, el tel¨¨fon. De sobte, comen?ava la m¨²sica. Sonava com una r¨¤dio que quan s'enc¨¦n t¨¦ el volum al m¨¤xim, per distracci¨®. Teclejava escapant-se del foc, de no s¨¦ quin foc. En acabar, sempre el primer, surava en l'aire la idea que la resta ¨¦rem uns in¨²tils.

Tots coneixem jugadors que no paren de c¨®rrer, que van amunt i avall, procurant viure sense al¨¨. Al final del partit resumeixes la seva contribuci¨® al futbol en qu¨¨ han corregut, posem per cas, tretze quil¨°metres. Vaig con¨¨ixer una botiga de roba que tenia com a estrat¨¨gia semblar un formiguer. Els treballadors movien les piles de pantalons d'un prestatge a l'altre, col¡¤locaven les camises on hi havia els jerseis, despullaven els maniquins, els vestien, demanaven el caf¨¨ a domicili i, curiosament, la botiga sempre estava buida. Ja ha tancat.

Veus Messi caminant, mentre la resta perd el cap, i ¨¦s inevitable saber que est¨¤ a punt de passar alguna cosa. No ¨¦s com quan camina un altre jugador, que segurament nom¨¦s vol dir que, per la part que li toca, est¨¤ mort. Si Messi camina, pot passar de tot, perqu¨¨ el seu canvi de lentitud a vertigen ser¨¤ q¨¹esti¨® d'un espetec, i en aquest pas de caminar a desbocar-se ¨¦s on hi ha part de la seva genialitat. Quan el defensa percep l'espurna ja ¨¦s tard per defensar-se.

Qu¨¨ vol dir que la gasela deixi de pasturar i aixequi el cap? Que ¨¦s tard i el guepard se la cruspir¨¤. La velocitat de Messi, la fabricaci¨® inesperada de la llum, requereix un instant. Messi no fa corredisses. A m¨¦s, caminar ¨¦s bo, ho diuen els metges.