Per¨° per qu¨¨ no els agrada Barcelona?

El govern municipal ¡°aprofitar¨¤¡± la fira dels m¨°bils per rellan?ar la marca Barcelona. El seu objectiu ¨¦s ¡°esvair els dubtes que hagin pogut sorgir aquests ¨²ltims mesos¡±. Si Barcelona necessita una campanya publicit¨¤ria, anem malament.

La meva ciutat, per comen?ar, no ¨¦s una marca, ¨¦s molt m¨¦s. Els seus ciutadans fa segles que l¡¯han anat convertint en el que ¨¦s avui, una metr¨°poli, la novena m¨¦s gran d¡¯Europa i tamb¨¦ una de les m¨¦s boniques. Els barcelonins hi han aixecat empreses, ports i aeroports moderns, teatres avantguardistes i edificis sorprenents; pensaven que eren ¨²nics a Catalunya, a Espanya i al m¨®n. Per aix¨°, es fa dif¨ªcil entendre les pol¨ªtiques que han convertit la secular Barcelona cosmopolita en una ciutat emprenyada amb el turisme, al¡¤l¨¨rgica als medicaments, suspica? amb el desenvolupament i malalta d¡¯un ¡°bonisme¡± que afavoreix la nova picaresca urbana i acaba creant greus problemes, com el dels narcopisos.

L¡¯Ajuntament fa temps que aposta pel que Barcelona no ha estat mai. De vegades, sembla que a Ada Colau i als seus regidors no els agrada la seva ciutat. Hi ha proves d¡¯aix¨°: l¡¯aniversari dels Jocs Ol¨ªmpics ¨Cel millor ¨¨xit de la ciutat al segle XX¨C ni es va voler celebrar (gr¨¤cies al PSC n'hi va haver un succedani), va menysprear l¡¯Ag¨¨ncia Europea dels Medicaments i el Mobile es va reprovar des del primer dia (¡°el nostre model de ciutat ¨¦s un altre¡±, van dir). Ser¨¤ dif¨ªcil trobar un altre ajuntament que sigui tan cr¨ªtic amb el seu municipi.

Els meus amics estrangers fa mesos que em pregunten: ¡°Per¨° qu¨¨ passa a la teva ciutat?¡±. I Jonas Hoffman, m¨¦s que de conseller delegat del Mobile World Congress, comen?a a exercir d¡¯expert en autoajuda: ¡°Barcelona s¡¯ha de conv¨¨ncer del seu potencial¡±, diu. Conclusi¨®: no ens traiem profit.

Als nostres governants municipals els costa ressaltar el potencial de la ciutat, com si estiguessin avergonyits de ser el que som, no sigui que alg¨² es pensi que estem a favor dels empresaris, dels turistes, dels comerciants, dels propietaris de pisos (sort que la Pedrera i la Casa Batll¨® ja estan acabades). Mentrestant, altres ciutats proclamen la seva alegria i donen la benvinguda a tothom que hi arriba. ¡°Thank you for your business¡±, et deixen anar quan entres en taxis o comer?os de Nova York. I Londres respon al Brexit proclamant que ¨¦s una ciutat oberta ¡°a l¡¯empresa, al m¨®n emprenedor, als visitants internacionals, a la creativitat cultural¡±. El Gran Londres, assegura l¡¯alcalde laborista i musulm¨¤ Sadiq Khan, ¨¦s ¡°una ciutat optimista¡±. Saltar del web municipal brit¨¤nic al barcelon¨ª fa vertigen. L¡¯economia social i solid¨¤ria constitueix ¡°el model econ¨°mic de la ciutat comtal¡±.

Aposten, expliquen, per ¡°la cooperaci¨® en lloc de la competici¨®¡±. Entenc el malestar davant de la pujada de lloguers i l¡¯odi que m¡¯hagin robat la nostra Rambla de les flors, omplint-la de comiats de solters i d¡¯olor de gofra; per¨° tampoc cal que la inundem de manters ni acampem a la pla?a de Catalunya. Busquem solucions als problemes, sense dedicar tant de temps a criticar la ciutat, i encara menys a voler-la convertir en el poblet de la Heidi. Barcelona no ¨¦s una comunitat de ve?ns, ¨¦s una megaciutat. Soc barcelonina, orgullosa de ser-ho, i noto el meu ajuntament massa preocupat per problemes que no s¨®n municipals. Aquesta ciutat, sempre ha estat solid¨¤ria, oberta a l¡¯estranger, europeista, productiva i s¨ª ¨Cquin horror!¨C competitiva.

L¡¯¨²ltim trimestre del 2017 va ser ¡°fat¨ªdic¡± per a l¡¯hostaleria, afirma el president del sector, Jordi Clos, un entusiasta a qui mai havia sentit parlar amb desesperan?a. S¨ª que tenim algunes raons de deb¨° per al des¨¤nim; hem viscut un atemptat terrorista, per¨° aix¨° no ha minat l¡¯esperit barcelon¨ª. Els ciutadans van sortir al carrer a ajudar els afectats, a declarar que no tenien por. La falta de claredat, la incapacitat de pactes entre partits, les ruptures calculistes i l¡¯ambig¨¹itat dels ¨²ltims anys ¨Cdedicats a seguir els vaivens del proc¨¦s¨C han sumit la ciutat en el desconcert. Com hem pogut, 25 anys despr¨¦s d¡¯organitzar els millors Jocs Ol¨ªmpics de la hist¨°ria, arribar a aquest punt? Pretenent, absurdament, transformar Barcelona en una ciutat que no ha estat mai.

Barcelona corre el risc de perdre els seus atractius, de perdre impuls davant de ciutats orgulloses d'elles mateixes, com Berl¨ªn, Londres o Lisboa; als seus regidors els agrada la seva ciutat, als de Barcelona, de vegades, sembla que no. Ara, quan falta poc m¨¦s d¡¯un any per a les eleccions, un govern municipal en trista minoria busca projecci¨® de la marca i amics, tot i que no siguin per sempre.