Doble compet¨¨ncia nacionalista

La pugna entre els partits de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras que mant¨¦ suspesa l¡¯elecci¨® del president de la Generalitat no ¨¦s molt diferent de la que van mantenir durant un any llarg el PP i el PSOE, des del 2015 fins que Mariano Rajoy va aconseguir ser investit president del Govern. En tots dos casos es tracta de parells de partits que en els seus respectius ¨¤mbits es disputen l¡¯hegemonia com a representants d¡¯interessos socioecon¨°mics i segments electorals molt propers i en part superposats. Aquesta proximitat t¨¦ un aspecte molt positiu per a tots dos rivals en cada cas, perqu¨¨ facilita els acords sobre programes de govern. Aix¨ª mateix, t¨¦ un aspecte molt conflictiu, at¨¨s que empeny cada partit a buscar i fins i tot augmentar difer¨¨ncies entre ells per aconseguir, davant els electors, la condici¨® de ser el m¨¦s genu¨ª portaveu del seu espai pol¨ªtic ideol¨°gic. El premi per al vencedor ¨¦s convertir-se en el partit nacional.

En el cas d¡¯Esquerra Republicana i Converg¨¨ncia la compet¨¨ncia va rebrotar amb especial virul¨¨ncia quan tots dos partits es van enredar en una eixelebrada subhasta a l¡¯al?a durant l¡¯elaboraci¨® de l¡¯Estatut d¡¯Autonomia del 2006. L¡¯objectiu d¡¯aquella licitaci¨® no era millorar el projecte sin¨® guanyar el t¨ªtol de primer i m¨¦s conseq¨¹ent defensor de Catalunya. El joc de la gallina: el primer que afluixa ¨¦s el perdedor. En aquell moment es va enrarir extraordin¨¤riament el debat pol¨ªtic.

Des d¡¯aleshores, ERC i el PDeCAT, el successor de Converg¨¨ncia, s¡¯han alternat diverses vegades el paper de la gallina en l¡¯univers independentista. Puigdemont i el PDeCAT van ser la gallina davant ERC i la seva secret¨¤ria general, Marta Rovira, el mat¨ª del 27 d¡¯octubre, quan el president catal¨¤ es va desdir de la decisi¨® de convocar eleccions auton¨°miques davant la pressi¨® del Govern espanyol. Ara, en canvi, s¨®n la mateixa ERC i Marta Rovira els qui es neguen a seguir Puigdemont en el seu rebuig a admetre que es troba en una ratera.

La interessant particularitat d¡¯aquesta circumst¨¤ncia pol¨ªtica ¨¦s que Esquerra Republicana i els seus dirigents s¨®n, per fi, la part m¨¦s relativament assenyada d¡¯aquesta parella. Queden enrere els anys en qu¨¨ el diputat d¡¯ERC Joan Tard¨¤ sentenciava en els debats del Congr¨¦s, ben seri¨®s per¨° contra tota evid¨¨ncia, que ¡°nosaltres ens n¡¯anem¡±, referint-se, ¨¦s clar, al fet que els catalans se n¡¯anaven d¡¯Espanya. Sembla que ara, bruscament, en la c¨²pula d¡¯ERC s¡¯obre pas una percepci¨® realista sobre qu¨¨ ¨¦s possible i qu¨¨ no ho ¨¦s.

No ¨¦s f¨¤cil predir si aquesta maduraci¨® d¡¯ERC prosperar¨¤ o no. Els antecedents del partit no engresquen a esperar-ho. Als mitjans socials en qu¨¨ ERC ¨¦s el partit hist¨°ric retrunyen ressons del vell llibertarisme catal¨¤, que empeny a defensar causes lluminoses per impossibles que puguin semblar a d¡¯altres. Ja es veur¨¤. Si prospera, aquesta evoluci¨® d¡¯ERC podria marcar un canvi de rasant en la pol¨ªtica catalana perqu¨¨ aportaria serenitat a segments de la societat que viuen amb angoixa l¡¯agonia nacional de Catalunya.

Per¨° si la compet¨¨ncia entre tots dos partits independentistes est¨¤ resultant ser desastrosa per Catalunya, el que crida l¡¯atenci¨® del cas ¨¦s que pot ser-ho encara m¨¦s a conseq¨¹¨¨ncia, precisament, de la compet¨¨ncia que existeix en el terreny del nacionalisme espanyol. Encara que el primer pols va ser entre el PP i el PSOE, ara ¨¦s entre Ciutadans i el PP. En la fase anterior a les eleccions legislatives del 2011, el PP es va promoure per tota Espanya com el genu¨ª defensor de la naci¨® espanyola davant del que definia com el desafiament catal¨¤ a prop¨°sit de l¡¯Estatut. Aix¨ª va aconseguir guanyar les eleccions generals per majoria absoluta: acusant a Rodr¨ªguez Zapatero d¡¯entregar-se al nacionalisme catal¨¤.

En una fase posterior, no obstant aix¨°, la que va comen?ar el 2015, Rajoy va ser al seu torn v¨ªctima de la compet¨¨ncia d¡¯Albert Rivera en el paper d¡¯enemic genu¨ª del catalanisme. Aix¨° es va resoldre per golejada a Catalunya en les eleccions del 21-D: 36 diputats a 4 a favor de Ciutadans. En l¡¯escenari espanyol, l¡¯auge de Ciutadans s¡¯ha convertit aix¨ª en una amena?a tant pel PP com pel PSOE.

Vista des d¡¯ERC i el PDeCAT, la perspectiva no pot ser m¨¦s inquietant. Perqu¨¨ l¡¯argument per a la pugna en el camp del nacionalisme espanyol no ¨¦s altre que veure qui ¨¦s m¨¦s dur amb el catal¨¤. S¨®n dues subhastes en paral¡¤lel, amb dues parelles de partits condemnats a entendre¡¯s i competir alhora en cadascun dels respectius espais.