Les coses del menjar

¡°Quan els fets canvien, canvio d¡¯opini¨®. I vost¨¨?¡± La sent¨¨ncia de John Maynard Keynes ha quedat per a la hist¨°ria com a exemple de justificaci¨®. La que permet apar¨¨ixer com a alg¨² que s¡¯adapta a les circumst¨¤ncies sense necessitat de ser m¨ªnimament coherent. Per¨° passa que l¡¯influent economista la va deixar anar en un per¨ªode tan dif¨ªcil en el terreny social com vol¨¤til en l¡¯¨¤mbit pol¨ªtic. Quan l¡¯acusaven de canviar de camisa cada dos per tres sobre la pol¨ªtica que s¡¯havia de seguir en temps d¡¯entreguerres i gran depressi¨®. Una ¨¨poca per a la qual pretenia un criteri moral marcat per la ra¨® i no pels interessos de grup o de partit, com ha explicat el professor Ant¨®n Costas.

Amb el pas de les d¨¨cades, la inesgotable tend¨¨ncia a la justificaci¨® com a sin¨°nim d¡¯explicaci¨® permet rec¨®rrer a l¡¯aforisme amb la mateixa frivolitat amb la qual es construeixen trinxeres ideol¨°giques i es destrueixen lla?os fraternals. I probablement, com en tot, la cosa es trobi al punt mitj¨¤, que ¨¦s el que hem decidit marginar perqu¨¨ buscar-se enemics facilita considerar-se coherent o fins i tot presumir dels cops de tim¨®. Fixem-nos en l¡¯¨²s permanent del per¨° com a argument falsament exculpatori dels propis errors. El que va comen?ar caricaturitzat com l¡¯i tu m¨¦s en la constant batalla partidista, s¡¯ha sofisticat fins a tal punt que ning¨² amb projecci¨® p¨²blica seria avui capa? de deixar anar la seva arenga sense la conjunci¨® adversativa. Aquesta i les que l¡¯acompanyen.

En un rampell m¡¯imagino un concurs protagonitzat per pol¨ªtics i adl¨¤ters ¨Cperiodistes inclosos, per descomptat¨C exposant els seus arguments sobre l¡¯actualitat sense poder contraposar la posici¨® pr¨°pia amb la del contrari. I que son¨¦s una gran fanf¨¤rria acompanyada de crits reprovatoris a l¡¯estil dels Taca?ones de l¡¯enyorat Un, dos, tres, amb un p¨²blic divertit que s¡¯ho passaria b¨¦ cada vegada que es caigu¨¦s en l¡¯error. De retorn a la serenitat, ho intueixo impossible. Per falta de concursants amb per¨ªcia, ¨¦s clar. Una perversa tradici¨® ens ha situat en el consol de l¡¯oprobi ali¨¨ com a justificant de la limitaci¨® pr¨°pia. I aix¨ª seguim inadequadament els passos de Lord Keynes perqu¨¨ poden m¨¦s els interessos personals o de grup que no pas les raons econ¨°miques, pol¨ªtiques i socials contra les quals Keynes lluitava. Davant dels exemples sobrats de falta de coher¨¨ncia que ens bombardegen cada dia ja nom¨¦s cal esperar que m¨¦s que practicar el que es pensa, es pensi el que es fa en l¨ªnia amb el que es diu.

Escoltar aquests dies les declaracions judicials dels pol¨ªtics imputats arran del proc¨¦s redunda en la imperiosa exig¨¨ncia de rigor, una altra virtut p¨²blica aparcada. I, ¨¦s clar, la coher¨¨ncia sense rigor tendeix a estar fora de lloc. S¨¦ que tot aix¨° t¨¦ r¨¨plica, per descomptat, perqu¨¨ si alguna cosa sembla immutable ¨¦s la capacitat del Govern espanyol, amb la maquin¨¤ria de l¡¯Estat al darrere, de pervertir el sentit m¨¦s profund de la democr¨¤cia per insistir que les coses siguin m¨¦s el que semblen que no pas el que s¨®n. Per¨° aquesta t¨¤ctica previsible, avalada per centenars d¡¯anys de pr¨¤ctica, no dispensa ni dels errors propis ni de l¡¯exig¨¨ncia inherent que hi havia marcada a foc en l¡¯ADN catal¨¤.

Segueix pendent de resposta la doble pregunta inexcusable: Qui va decidir que a Catalunya ja no calia fer les coses b¨¦? I quan? Convertir la leg¨ªtima bandera reivindicativa en el llen?ol que ho embolica tot ¨¦s tan pesat com inefica?. Ja no cal remetre¡¯s a les proves: s¨®n moltes i molt constants. Afegir el martirologi als comptes del rosari nom¨¦s fa enfurismar un contrari que tampoc ¨¦s capa? d¡¯entendre que ben aviat li espera un inevitable efecte bumerang. Per¨°, sobretot, segueix mantenint empresonats de manera inacceptable els qui han assumit amb coher¨¨ncia la conseq¨¹¨¨ncia dels fets que se¡¯ls imputen. El risc intangible de Puigdemont avui ¨¦s que cada dia que passa amb Junqueras, Forn i els Jordis a la pres¨® ¨¦s una jornada favorable a una alta consideraci¨® cap a ells pel seu valor per part dels qui no van votar independentisme. ?s com si la consci¨¨ncia c¨ªvica i moral dels empesos a sumar-se a la reivindicaci¨® m¨¦s per denunciar l¡¯ab¨²lia espanyola que no pas per convicci¨® volgu¨¦s reparar el que consideren un error electoral d¡¯haver premiat un fugit m¨¦s que no pas un pres.

Tot aix¨° t¨¦ a veure amb les paraules. Amb les que s¡¯utilitzen volunt¨¤riament de manera imprecisa per crear equ¨ªvocs. Amb les que configuren una permanent pluja de propaganda creuada. Amb les que es pret¨¦n amagar per part de tots una realitat ineludible. I ja haur¨ªem de saber que podem evadir la realitat, per¨° no podem evadir les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯evadir la realitat. Ho va escriure Ayn Rand molt abans que el Tea Party la convert¨ªs en la seva pensadora de cap?alera. I ho va fer perqu¨¨ sabia que amb les coses de menjar no s¡¯hi juga.