Santa Eul¨¤lia ens il¡¤lumina

Aquest passat cap de setmana, i amb motiu de les festes de Santa Eul¨¤lia, s¡¯ha pogut veure el festival Llum BCN Poblenou, que tradicionalment es fa per la festivitat de la segona patrona de la capital catalana i que enguany s¡¯ha celebrat al Poblenou, lluny del tipisme de Ciutat Vella. Les instal¡¤lacions, algunes amb llum i imatges en moviment filmades, aconseguien reunir moltes persones mirant-les, alienades amb la naturalitat que confereix badar davant d¡¯un audiovisual televisiu. La m¨²sica ajuda, i molt, a aquest efecte, la impertinent m¨²sica a la ciutat. La m¨²sica que ens lleva el soroll de la ciutat, que ¨¦s la seva veritable m¨²sica i la converteix en un centre comercial. Per bona que sigui, al carrer no funciona. Altres instal¡¤lacions, m¨¦s similars a les habituals en aquests tipus de fires de llum, no acabaven per distanciar-se prou d¡¯una proposta comercial o publicit¨¤ria. Algunes poques instal¡¤lacions, finalment, aconseguien que els dediqu¨¦ssim una mirada agra?da.

Suposo que ha estat el fet que l¡¯empla?ament del festival d¡¯aquest any fos radicalment urb¨¤ i lluny del paisatge habitual dels centres hist¨°rics de la ciutat ¡ªcosa que tamb¨¦ podem trobar en altres llocs on se celebren fires de llum, com Olot (Llu¨¨rnia) o Manresa (Jardins de llum i Ponts de llum)¡ª el que m¡¯ha produ?t una revelaci¨® no mancada de realisme. Personalment, considero que aquest ¨¦s l¡¯aspecte m¨¦s destacable i positiu del festival. I em va fer veure que les llums no intencionades eren el millor i aportaven una dosi d¡¯all¨° ordinari que esdevenia quelcom fant¨¤stic en mig de tantes propostes amb significat, el nom de les quals delatava la seva inconsist¨¨ncia: Axioma, Hipnocity o Xiu-Xiu, per exemple.

El conjunt d¡¯edificis administratius, d¡¯oficines i docents que s¡¯agrupen a la banda sud-est de la pla?a de les Gl¨°ries, al vespre, amb els seus contorns desdibuixats i imprecisos, ajudaven que la seva lectura fos quasi exclusivament a trav¨¦s de les finestres redu?des a rectangles de llum m¨¦s o menys familiars. Poc importava si l¡¯edifici estava en construcci¨® ¡ªcom el de Ciutat de Granada amb Bol¨ªvia¡ª, o en funcionament des de fa temps ¡ªcom els la Universitat Pompeu Fabra¡ª. Tots mostraven diferents ret¨ªcules de finestres similars que permetien veure una mena de radiografia dels seus esquelets estructurals.

Conforme passejava pels carrers, molts d¡¯ells tallats al tr¨¤nsit de vehicles, mentre travessava grups de persones m¨¦s o menys nombrosos i enmig de l¡¯ambient de fira que donaven els foodtrucks, vaig comen?ar a fixar-me que no eren tan sols els edificis d¡¯oficines el que mirava amb nous ulls, sin¨® tamb¨¦ les llums vermelles posteriors dels cotxes que esperaven la llum verda del sem¨¤for, o la cridanera llum blava en moviment dels cotxes patrulla de la policia. L¡¯efecte del festival alterava les coses que veia. Vaig recordar un text de Tom¨¢s Llorens sobre la pintura dels artistes valencians de l¡¯Equip Cr¨°nica, all¨¤ pels primers anys vuitanta. En arribar a casa el vaig buscar. Pensar i mirar, es diu el text, i parla del poder de la bona pintura en influir sobre la manera de veure el m¨®n, i en un fragment especialment inspirat es diu aix¨°: ¡°Hom ix de la llum neutral i de l¡¯espai silenci¨®s del museu i, tornant de nou a la vida del carrer, les cares dels passants encorbatats semblen dibuixades per Grosz, o els n¨²vols arrodonits s¡¯obstinen a estar-se, massissos i pesants, miraculosament sospesos en l¡¯aire com en les teles de L¨¦ger, o els reflexos aigualosos de les sedes de les botigues de luxe es dissolen en pinzellades banals i esmorte?des, com passa en alguns retrats del Goya. L¡¯efecte em pot durar una hora o dues; de vegades m¨¦s. Als pintors, em diuen, els pot durar molt m¨¦s temps¡±.

M¨¦s enll¨¤ de la predictibilitat d¡¯algunes de les instal¡¤lacions, i sense desmer¨¨ixer la feina realitzada pels autors, el Festival Llum BCN fa veure les llums quotidianes de la ciutat com una m¨¦s de les propostes. Una de deb¨°, que tenim sempre all¨¤ i que no veiem per m¨¦s que mirem. Quan marxava, recolzat a la barana del pont del carrer T¨¤nger que s¡¯enfila a la Meridiana, tot mirant les cobertes il¡¤luminades dels Encants i les fa?anes animades del DHUB i de la Torre Gl¨°ries, va passar un tren de Rodalies de dos pisos i em va semblar que Santa Eul¨¤lia em mostrava la millor de les instal¡¤lacions del festival, bonica, fuga? i verdadera.