Cautela entre les cautelars

La llibertat sense fian?a decretada per a Josep Llu¨ªs Trapero?suposa un alleujament c¨ªvic i pol¨ªtic. I un descans jur¨ªdic en la persecuci¨® de la conjura del proc¨¦s, at¨¨s que l'anterior proliferaci¨® d'oneroses mesures cautelars extremes, com la pres¨® incondicional ¨Ca les quals es va aficionar la jutgessa Carmen Lamela¨C, generaven innombrables dubtes.

M¨¢s informaci¨®n

Rajoy recorre a la for?a policial per escap?ar el refer¨¨ndum il¡¤legal

Drapaire, citat com investigat per sedici¨® en l'Audi¨¨ncia Nacional

Sembla que l'Audi¨¨ncia ¡ªamb el suport d'una Fiscalia m¨¦s benevolent¡ª emfatitzi aix¨ª l'enfocament ortodox d'individualitzar les diferents situacions dels incriminats, i imposar-los (o no) mesures cautelars de diferent grau (des de multes fins a pres¨® preventiva), en comptes d'aplicar de manera heterodoxa, gaireb¨¦ sistem¨¤tica i universal, les mesures m¨¦s dures.

Encara concedint que l'exmajor dels Mossos pogu¨¦s haver delinquit l'1 d'octubre, la possibilitat que destru¨ªs proves, cinc mesos despr¨¦s, era atrabili¨¤ria; la que fug¨ªs, incompatible amb quedar-se a casa, com efectivament ha fet; i la que reiter¨¦s la presumpta conducta delictiva, m¨¦s que remota: est¨¤ destinat, sense responsabilitats de comandament, a una tasca simplement burocr¨¤tica. I, ara no hi ha a Catalunya cap nou refer¨¨ndum il¡¤legal convocat, sin¨® que impera la intervenci¨® de la Generalitat a trav¨¦s de l'article 155 de la Constituci¨®.

?S'ha fet i es fa un bon ¨²s de les mesures cautelars, les que es prenen abans de dictar sent¨¨ncia? Vegem-ho. Aquestes mesures s¨®n una rara avis en el dret penal, perqu¨¨ poden contrariar la seva voluntat garantista i el seu especial rigor a favor de la seguretat jur¨ªdica. S¨®n, per als jutges ¡ªja no diguem per als reus¡ª una mat¨¨ria inc¨°moda, per dir-ho suaument.

El Codi Penal espanyol fonamenta aquestes ¡°mesures de seguretat¡± en la ¡°perillositat criminal del subjecte¡± mentre sigui susceptible de cometre delicte (article 6); i que del fet i de les seves circumst¨¤ncies personals ¡°es pugui deduir un pron¨°stic de comportament futur¡± que denoti ¡°la probabilitat de cometre nous delictes¡± (article 95).

Passa que aquests dos fonaments no s¨®n taxatius. La perillositat es contraposava originalment a la culpabilitat, que era la base per a la condemna ferma: la culpabilitat implicava el trencament de la responsabilitat derivada de la llibertat individual: el delinq¨¹ent escollia el mal. La perillositat, base per a les cautelars, era m¨¦s determinista, venia a sospitar de la lliure voluntat: el mal venia a contaminar el delinq¨¹ent, que naixia com a tal en comptes de triar lliurement la ruta del crim.

Tamb¨¦ el concepte de probabilitat ¨¦s dif¨ªcil de digerir, per futurible. Comporta un ¡°pron¨°stic de futur delicte basant-se en el delicte ja com¨¨s¡± ¡ªi encara no verificat¡ª, la qual cosa suposa ¡°una alta dosi d'irracionalitat¡±, com ha concl¨°s el professor Gonzalo Quintero, entre la millor doctrina. Per pal¡¤liar aquesta navegaci¨® sense llums del jutge, el Codi exigeix almenys que el fet pel qual es jutja sigui d'una determinada gravetat objectiva: no ha de ser el mateix a l'efecte de privar cautelarment de llibertat un reu que aquest hagi furtat una gallina o que hagi disparat contra els alumnes d'una escola.

Tot i aix¨ª, l'espai d'indeterminaci¨® ¨¦s molt ampli. Per aix¨° el dret penal de les democr¨¤cies avan?ades ¨¦s molt restrictiu amb les cautelars. Fins i tot a Espanya, que els dona m¨¦s espai, la jurisprud¨¨ncia les situa al territori de l'excepcionalitat.

Aix¨° ¨¦s aix¨ª perqu¨¨ la regla ¨¦s que ¡°ning¨² pot ser privat de la seva llibertat¡± (article 17 de la Constituci¨®) excepte en les circumst¨¤ncies i formes previstes per les lleis: aquestes ¨²ltimes s¨®n l'excepci¨® a la regla. Per aix¨°, i perqu¨¨ tots els textos jur¨ªdics internacionals aplicables ¡°valoren com a essencials els principis de llibertat i seguretat¡±, com que consisteix la pres¨® provisional una privaci¨® de llibertat, s'ha de regir pel principi d'excepcionalitat¡±, estableix el Tribunal Constitucional (STC, 2/7/1982).

Aquest ¡°car¨¤cter excepcional¡± no ¨¦s ret¨°ric, sin¨® que obliga els jutges a ser molt cautelosos amb aquesta cautelar, ja que ¡°exigeix l'aplicaci¨® del criteri¡± del favor libertatis, ¡°la qual cosa suposa que la llibertat de l'imputat en el curs del proc¨¦s s'ha de respectar, tret que s'estimi indispensable per raons de cautela o de prevenci¨® especial, la p¨¨rdua de llibertat¡± (STC 24/3/1987). ?s a dir, s'ha de decidir en sentit favorable, com a regla, la llibertat de l'imputat.

El Tribunal Constitucional ¨¦s encara m¨¦s exigent, en exigir en diferents sent¨¨ncies que l'aplicaci¨® de la pres¨® provisional sigui, a m¨¦s d'excepcional, subsidi¨¤ria, provisional i proporcionada a la consecuci¨® de finalitats constitucionalment leg¨ªtimes. Subsidi¨¤ria i necess¨¤ria, aix¨° ¨¦s, que es tradueixi ¡°tant en l'efic¨¤cia de la mesura com en la inefic¨¤cia d'altres de menys intensitat coactiva¡±. Provisional, ¡°en el sentit que ha de ser revisada si canvien les circumst¨¤ncies que van originar-ne l'adopci¨®¡±. I proporcional, un criteri entre altres coses ¡°limitatiu¡± de ¡°la seva durada m¨¤xima¡±, com detalla la STC 26/7/1995.

¡°El que en cap cas es pot perseguir amb la pres¨® provisional s¨®n finalitats punitives o d'anticipaci¨® de la pena¡±, conclou. Potser alg¨² s'ha llegit amb m¨¦s deteniment aquesta jurisprud¨¨ncia.