Molt m¨¦s que una vaga

Conforme ens apropem al 8 de mar?, la tensi¨® creix. Les dones han convocat una vaga general femenina per al Dia Internacional de la Dona Treballadora, i per primera vegada la reacci¨® que s'observa en el poder ja no ¨¦s l'habitual mostra de comprensi¨® condescendent. El que ara veiem s¨®n reaccions crispades, tibants, i un atac frontal als col¡¤lectius feministes que la convoquen, senyal inequ¨ªvoc que estan tocant l¡¯os.

Ho reflecteix molt b¨¦ l'argumentari que el PP ha elaborat perqu¨¨ els seus dirigents puguin martellejar la vaga per terra, mar i aire. Primer provant de minimitzar el seu abast: ¡°?s una frivolitat que no tindr¨¤ cap rellev¨¤ncia per a les dones¡±, ha dit la ministra Dolores de Cospedal. I segon, caracteritzant-la com una acci¨® elitista i insolid¨¤ria. Elitista perqu¨¨ suposadament est¨¤ convocada per feministes privilegiades que no representen ¡°les dones reals, amb problemes quotidians¡±, i insolid¨¤ria, perqu¨¨ ¡°no t¨¦ en compte els dos milions de dones que s¨®n a l¡¯atur i no poden parar¡±. Com si la situaci¨® d'aquestes dones ¡°reals¡± no tingu¨¦s res a veure amb les pol¨ªtiques del PP i una reforma laboral impulsada pel Govern que ha portat precarietat i temporalitat per a tots, per¨° especialment per a les dones.

Quan dirigents pol¨ªtics i columnistes d'ordre recorren a l¡¯argument que amb la convocat¨°ria de vaga es pret¨¦n trencar el model de societat occidental i que nom¨¦s es busca l'enfrontament entre homes i dones, cal concloure que per primera vegada se senten amena?ats. Per qu¨¨? Perqu¨¨ saben que ¨¦s molt m¨¦s que una vaga i temen que el seu abast vagi m¨¦s enll¨¤ d'aquesta jornada, fins i tot si poden proclamar que ha fracassat.

Les dones fa d¨¨cades que denuncien la bretxa salarial, el sostre de vidre i una c¨¤rrega invisible de treball social, el de les cures, que ning¨² vol comptabilitzar. Anys denunciant la viol¨¨ncia masclista. Si ara les seves reclamacions causen inquietud ¨¦s perqu¨¨ l¡¯statu quo intueix que alguna cosa est¨¤ canviant. El 8 de mar? de l'any passat els grups feministes van cridar a la mobilitzaci¨® general i milions de dones van sortir al carrer a ciutats de tot el m¨®n. Va ser una mobilitzaci¨® massiva i global que va mostrar a les dones la for?a de la unitat. Despr¨¦s va venir la campanya #MeToo contra l'assetjament sexual. Un fenomen tamb¨¦ global amb m¨²ltiples i constants r¨¨pliques.

Les dones s'han cansat i ara semblen disposades a intentar un salt qualitatiu en la seva forma de lluitar pels seus drets. Saben que canviar les lleis no ¨¦s suficient per canviar la realitat. Que encara que aquestes consagrin la igualtat salarial, la bretxa de g¨¨nere segueix aqu¨ª, impertorbable, inamovible. I que el fet que ja existeixin lleis que garanteixen la igualtat ¨¦s una excel¡¤lent coartada per als qui haurien de fer-les complir per¨° prefereixen que res canvi?. Ha quedat demostrat que si segueix havent-hi bretxa salarial i un sostre de vidre per accedir als llocs de responsabilitat no ¨¦s nom¨¦s perqu¨¨ no es compleixen les lleis, sin¨® perqu¨¨ persisteixen determinades estructures socials i culturals que perpetuen aquesta desigualtat.

El moviment feminista que va impulsar aquests canvis legislatius est¨¤ ressorgint, refor?at ara per una generaci¨® de dones que es van educar en la igualtat i no concebien que poguessin ser discriminades. Nom¨¦s ara, quan ja porten quinze o vint anys lluitant per ocupar el lloc que els correspon, s'adonen que les barreres de g¨¨nere segueixen aqu¨ª, interposant-se en el seu cam¨ª.

Les dones estan assajant ara noves formes de lluita com el moviment #MeToo. Si acudir als tribunals en cas d'assetjament sexual ¨¦s una via tan in¨²til ¡ªper la dificultat de provar-ho¡ª com dolorosa ¡ªja que ¨¦s la v¨ªctima la que acaba sent q¨¹estionada¡ª caldr¨¤ buscar altres vies per acabar amb aquesta humiliaci¨®. La den¨²ncia p¨²blica de l'assetjador ha resultat ser una forma de defensa molt m¨¦s efica? perqu¨¨ s'ha produ?t al mateix temps un gran canvi en la percepci¨® social del problema. Comen?ant per les pr¨°pies dones. La mateixa l¨°gica batega en la convocat¨°ria de vaga.

Si el moviment feminista es rearma, ¨¦s previsible que susciti reaccions. Ja les estem veient. Alguns proven de desacreditar-lo d'arrel, fins i tot han encunyat un terme tan pervers com feminazisme. D¡¯altres intenten crear fissures en el seu interior al¡¤legant que la vaga general ¨¦s una mesura extrema o assenyalant la radicalitat del manifest dels col¡¤lectius convocants. Per primera vegada surten homes dient que se senten amena?ats. Intueixen que alguna cosa est¨¤ canviant en l'actitud de les dones. L¨°gic: perqu¨¨ elles avancin en els seus drets, ells han de retrocedir en els seus privilegis. Nom¨¦s despr¨¦s podrem avan?ar tots plegats.