Democr¨¤cia participativa?

A Madrid, com en altres ciutats, est¨¤ sobre la taula la pol¨¨mica dels carrils bici. L¡¯Ajuntament que presideix Manuela Carmena, al capdavant d¡¯una coalici¨® encap?alada per Podem, ha incrementat molt notablement aquest tipus de vies.

Al seu torn, aquest consistori, tamb¨¦ com en altres ciutats, ha implantat uns processos de democr¨¤cia participativa ve?nal. Una pe?a clau d¡¯aquesta participaci¨® s¨®n els f¨°rums locals de districte, que es defineixen com a ¡°espais en qu¨¨ tots els ve?ns i ve?nes es poden reunir per debatre i treballar en iniciatives per millorar la ciutat des de la perspectiva dels seus barris i districtes¡±. Hi ha un f¨°rum a cadascun dels 21 districtes i el seu sistema de funcionament s¡¯apropa molt al d¡¯una democr¨¤cia assemble¨¤ria. Encara que aquests f¨°rums han estat un dels projectes estrella del govern de Carmena, no sembla que l¡¯¨¨xit els hagi acompanyat. Segons les xifres proporcionades pel regidor de Coordinaci¨® Territorial Nacho Murgui, nom¨¦s s¡¯hi han inscrit 4.181 ciutadans, un nombre ¨ªnfim si es t¨¦ en compte que Madrid ¨¦s una ciutat de 3.182.981 habitants.

El regidor, pel que sembla un home anim¨®s i optimista, sost¨¦ que la xifra d¡¯inscrits demostra l¡¯inter¨¨s ciutad¨¤, ja que l¡¯¨²ltim any han augmentat en un 40% i aix¨° demostra l¡¯¨¨xit d¡¯una pol¨ªtica de ¡°participaci¨® real¡±, encara que l¡¯assist¨¨ncia a les reunions normalment no supera les cinc persones per sessi¨®. Aquest proc¨¦s de participaci¨® es duu a terme mitjan?ant els ¡°dinamitzadors¡±, i el seu sou absorbeix bona part del pressupost assignat per l¡¯Ajuntament als f¨°rums, uns 647.000 euros, als quals cal afegir altres despeses en publicitat (201.000 euros), cosa que dona una suma total de 848.000 euros.

Per¨° tornem al carril bici i a la pol¨¨mica suscitada. En efecte, segons ha anat puntualment informant el periodista Luca Constantini al quadernet d¡¯EL PA?S dedicat a Madrid, l¡¯Ajuntament va decidir que al carrer de Santa Engracia, entre la pla?a d¡¯Alonso Mart¨ªnez i Cuatro Caminos, uns 2,2 quil¨°metres de longitud, s¡¯hi pos¨¦s un carril bici. Aquest recorregut est¨¤ situat al districte de Chamber¨ª i algunes associacions de ve?ns sostenen que el carril bici gaireb¨¦ no s¡¯utilitza i que, en canvi, la p¨¨rdua d'espai per a cotxes genera embussos importants.

El juliol passat, aquestes associacions van redactar un escrit perqu¨¨ es revert¨ªs aquest carril bici, entre altres peticions similars. Van recollir 2.000 signatures de ve?ns i van presentar el document a l¡¯Ajuntament. La portaveu municipal el va rebutjar i els va dir que la via adequada era plantejar-ho al f¨°rum del districte. Aix¨ª ho van fer la setmana passada i van guanyar per 30 vots a favor i 20 en contra. No obstant aix¨°, com que encara no es tracta d¡¯una decisi¨® vinculant, cal esperar que un informe t¨¨cnic determini la seva viabilitat. Si ¨¦s aix¨ª, l¡¯Ajuntament pot haver d¡¯incorporar el cost de les obres al pressupost corresponent, tot i que els seus representants han dit que no pensaven canviar les seves decisions per la simple decisi¨® d¡¯un f¨°rum ve?nal. Val la pena, llavors, que s¡¯articulin aquests procediments si no serveixen per res quan intenten rectificar les decisions del poder?

Aquesta llarga per¨° significativa hist¨°ria ve al cas per comprovar el valor de certes formes de democr¨¤cia participativa. A Barcelona es va comprovar amb el refer¨¨ndum de la Diagonal, en el qual nom¨¦s van participar el 12% dels barcelonins. Les lleis de procediment administratiu ja preveuen la participaci¨® dels afectats. Per¨° voler convertir aquesta participaci¨® en una nova forma de democr¨¤cia perqu¨¨ els procediments de democr¨¤cia representativa, mitjan?ant la qual s¡¯han triat els c¨¤rrecs municipals, s¨®n summament imperfectes, ¨¦s un error que es comprova per les xifres de participaci¨®. 30 vots a favor i 20 en contra, davant dels gaireb¨¦ 3.300.000 de vots en les ¨²ltimes municipals de Madrid. Dir que aix¨° ¨¦s democr¨¤cia participativa ¨¦s una burla a la intel¡¤lig¨¨ncia, inciten a no participar.

No s¨¦ qui t¨¦ ra¨®, si els uns o els altres. Nom¨¦s s¨¦ que aquesta no ¨¦s una bona manera de prendre decisions democr¨¤tiques. Com deia aquell, els experiments es fan amb gasosa, no amb xampany (franc¨¨s, naturalment), que surt car. En definitiva, aquestes formes de democr¨¤cia participativa o s¨®n pura manipulaci¨® des del poder (potser per aix¨° s¡¯inventen) o no serveixen per res, excepte perqu¨¨ els dinamitzadors es guanyin la vida. La democr¨¤cia representativa, almenys, ¨¦s m¨¦s seriosa.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.