L¡¯Ebre no baixa mai vermell

T¨¦ nassos que el primer llibre de Jacques Derrida tradu?t al catal¨¤ hagi trigat tant: El monoling¨¹isme de l¡¯altre (UB Edicions, 2017). D¡¯altra banda, ara que de nou ressonen els tambors dels que diuen que a Catalunya es discrimina el castell¨¤, aquest petit assaig ens ve com l¡¯anell al dit. Per desmentir la mentida.

Derrida neix jueu i ciutad¨¤ franc¨¨s a l¡¯Alg¨¨ria ocupada (El Biar, 1930), i creix enmig d¡¯una triple dissociaci¨®, abans de posar rumb a Par¨ªs. La comunitat natal no ha preservat el sefardita, ¨¦s el boc emissari dels musulmans, maneja un hebreu encarcarat, cerimoni¨®s, i per tant el petit Derrida no hereta cap llengua materna. En segon lloc, tot i el ve?natge amb l¡¯¨¤rab i el berber, les lleng¨¹es naturals del lloc han estat bandejades per l¡¯escola, per l¡¯administraci¨®: tot i no ser oficialment prohibides, tenen l¡¯estatus d¡¯estrangeres. I a l¡¯¨²ltim, l¡¯idioma oficial de la col¨°nia ¨¦s el franc¨¨s, per¨° es tracta d¡¯un idioma accentuat que a Par¨ªs el delatar¨¤ com a peu negre. Derrida explica que per aix¨° es declara monoling¨¹e d¡¯una llengua que no ¨¦s la seva. De passada explica per qu¨¨ es torna un furibund del franc¨¨s m¨¦s pur possible, ben gel¨®s de la llengua donada. Un esfor?at en maltractar-la, per amor i responsabilitat, ?o ¨¦s, per fer-la cr¨¦ixer i respectar.

No ¨¦s cap secret que els jueus sempre s¡¯han apropiat de la llengua de l¡¯hoste-amo. Tampoc n¡¯¨¦s cap que all¨ª on han recalat han fet florir les lleng¨¹es trobades, els sistemes de pensament locals que se¡¯n derivaven. Alhora ¨¦s una evid¨¨ncia que, si per la colonitzaci¨® o per la centralitzaci¨® deixen de ser essencials a les escoles, a les oficines i a les botigues, les lleng¨¹es locals decandeixen i al capdavall es dissolen o es transformen en patuesos m¨¦s o menys folkl¨°rics.

Derrida es plany d¡¯una dissort, perqu¨¨ de petit va haver de canviar la identitat per la identificaci¨®. Per¨° de carambola opta per un enriquiment, un habitar la llengua francesa, si cal, a c¨°pia de zidgoleps. El llibre dels jutges (el set¨¨ de l¡¯Antic Testament) explica la hist¨°ria del mot: Galaad va tallar a Efra?m la retirada, arran del riu Jord¨¤. Quan els efra?mites volien travessar-lo camuflats, els galadites els exigien que pronunciessin xib¨°let (espiga, en hebreu), per¨° si els interpel¡¤lats, incapa?os, deien sib¨°let, eren descoberts i els degollaven a la riba.

Un ja voldria per al catal¨¤ l¡¯actitud derridiana amb el franc¨¨s. Un demble com el de Patr¨ªcia Gabancho, o el de Gerardo Pisarello i Albano Dante m¨¦s cap aqu¨ª. El que un no tolera, per¨°, ¨¦s que es digui que a l¡¯Ebre hi hagi tot de catalans demanant als nouvinguts que pronunci?n setze jutges mengen fetge d¡¯un penjat ¡ªamb un ganivet de llescar pa entre les dents¡ª. Ni a l¡¯Ebre ni a les cantonades de l¡¯Eixample, no en trobaran.