Literatura, mal i decad¨¨ncia

Ja ho va dir el bisbe Torras i Bages: ¡°Catalunya ser¨¤ cristiana, o no ser¨¤¡±. A causa d¡¯un cristianisme derivat en universal germanor excursionista, tenim l¡¯independentisme que tenim, dogm¨¤tic i mancat de sentit de l¡¯humor, com totes les religions. Estem acordats amb la hist¨°ria de Crist, del qual ara ja ¨¦s sabut que formava part d¡¯un estol de galileus, quasi un ex¨¨rcit, que l¡¯¨²nica cosa que volia de deb¨° era independitzar els israelites del poder de Roma: la hist¨°ria ens ve, als catalans, com bunyol dins la mel. Per¨° parlarem de literatura, avui.

Despr¨¦s del romanticisme ¡ªi, de fet, des de la trag¨¨dia grega i la poesia llatina¡ª molts pa?sos del continent, sobretot Fran?a i Anglaterra, Alemanya no tant, van tenir una tend¨¨ncia molt visible a presentar el mal a la literatura. A Fran?a, en especial, essent els escriptors molt moderns i escaldats amb els suposats guanys culturals de l¡¯hegem¨°nica burgesia des de Llu¨ªs Felip d¡¯Orleans, nom¨¦s va caldre que aparegu¨¦s la figura de Baudelaire ¡ªque va escriure unes Flors del mal que en catal¨¤ mai han tingut ress¨°¡ª, perqu¨¨ les impremtes s¡¯omplissin de llibres en qu¨¨ es fa notable la pres¨¨ncia el Mal, les blasf¨¨mies, les marranades, les prostitutes, les drogues, els alcoh¨°lics i els drogodependents: addictes a l¡¯absenta (la ¡°musa verda¡±) i a l¡¯opi, sobretot, a la segona meitat del segle XIX.

Aquell va crear escola: no en la persona del seu millor deixeble, Maupassant, per¨° s¨ª en els autors de llibres que exal?aven les neurosis, les clorosis, la s¨ªfilis, l¡¯esquizofr¨¨nia i tots els mals que es puguin imaginar.

P¨¦ladan va escriure Le Vice supr¨ºme; Barbey d¡¯Aurevilly, uns Contes cruels; Rachilde, que ara es comen?a a reeditar, no va parar de presentar situacions inc¨°modes per als benpensants; Sade va ser reeditat i comentat per tothom, i aix¨° fins als nostres dies; Lautr¨¦amont va parlar de ¡°fer un pacte amb la prostituci¨® per tal de sembrar el desordre entre les fam¨ªlies¡± (Gide les odiava, directament: ¡°Familles! je vous hais! Foyers clos; portes referm¨¦es; possessions jalouses du bonheur!¡±); Flaubert, Mallarm¨¦ i Wilde van escriure sobre la p¨¨rfida Salom¨¦, presentant-la com una barjaula de patent. Qu¨¨ em dieu de les novel¡¤les de Lorrain, de Camille Mauclair, d¡¯Eekhoud o de Jean Lorrain? Tot decad¨¨ncia, tot di¨¤legs fraternals amb el diable, tot desordre sexual, tot exabruptes i incorrecci¨®.

Catalunya, tan cristiana, i amb una burgesia pr¨°spera quan a Fran?a ja era considerada pels escriptors una classe decadent i blasmada, va produir, en aquells mateixos anys, molt poques coses que s¡¯hi assemblin. Verdaguer, de fet, ¨¦s l¡¯¨²nic catal¨¤ que va tenir tractes amb el dimoni ¡ªllegiu els seus quaderns d¡¯exorcisme, que fa que la pel¡¤l¨ªcula de William Friedkin sigui santedat al costat seu; a Vayreda hom s¡¯apunyala (bravo!), Pompeu Gener va fer llibres sobre la mort i el diable, sobre les heretgies i sobre les ¡°literatures malsanes¡± (ara anem b¨¦!). Els baixos fons de Barcelona van ser m¨¦s cantats per escriptors francesos que per catalans, amb unes quantes excepcions modernistes, que s¡¯agraeixen (La xava, de Juli Vallmitjana). La tan grapejada Salom¨¦ va ser cantada per Geroni Zann¨¦: ¡°Pels erms de la Judea, / la imatge d¡¯Astartea / en ¨¨xtasi profunda has adorada, / i la terrible dea de Fen¨ªcia, / mare de la impud¨ªcia, / en ta carn malaltissa s¡¯ha encarnada¡±. I coses pitjors. La dolenteria de la dona ¡ªt¨°pic d¡¯aquells anys i de tota la vida¡ª va ser narrada, a la manera de Victor Hugo, per Prudenci Bertrana (Josafat, llibre del qual recomano una ¨²ltima edici¨® molt ben documentada).

Haur¨ªem pogut esperar dels darrers quaranta anys de la nostra hist¨°ria la proliferaci¨® d¡¯una mica m¨¦s de maldat, crim dostoievski¨¤ (no el polic¨ªac, que sempre ¨¦s castigat), blasf¨¨mies nietzscheanes, pessimismes schopenhauerians, sodomies de quarto fosc, deliq¨¹esc¨¨ncies a l¡¯estil Ador¨¦ Floupette, pactes demon¨ªacs, tables tournantes, transmigracions, Madame Blavatsky comparada amb Rodoreda; morts que s¡¯alcen, difunts que us parlen a cau d¡¯orella; una pintura de Courbet, brutal, sobre l¡¯origen del m¨®n, i uns quadres d¡¯Egon Schiele que espanten: el Mal, el Mal.

Per¨° no hi ha res a fer. Vam tenir un romanticisme tou ¡ªres de semblant a un E. T. A. Hoffmann, a un Kleist, o a una Mary Schelley¡ª, de flors i violes, de jocs neotrobadorescos, de sch?ne Seelen (¡°¨¤nimes belles¡±, com la que narra Goethe als Anys d¡¯aprenentatge, tradu?t al catal¨¤), despr¨¦s un modernisme m¨¦s visionari en pintura i en arquitectura que en literatura (Nonell!), i un noucentisme que, segons Maria Aur¨¨lia Capmany (com enyoro les nostres xerrades a la Virreina!), va ser la responsable de tot el xaronisme, escenes id¨ªl¡¤liques i cants m¨ªstics que han vingut despr¨¦s (per¨° Carner ¨¦s molt gran).

En suma: cap mitologia catalana dels ¨²ltims dos-cents anys no ha sembrat la possibilitat que molts dels moviments catalanistes que es veuen avui dia hagin anat m¨¦s enll¨¤ d¡¯una pietas pr¨°pia de la Setmana Santa: Catalunya ser¨¤ cristiana, per¨° no ser¨¤ el que desitjava ser.