Per un alcalde metropolit¨¤

L¡¯?rea Metropolitana de Barcelona (AMB) necessita un alcalde precisament metropolit¨¤, un pol¨ªtic triat directament per la gent que viu als 36 municipis de l¡¯AMB, una de les regions urbanes m¨¦s importants del m¨®n. Un alcalde metropolit¨¤, com Sadiq Khan, que presideix la Greater London Authority. Khan, un laborista triat directament, t¨¦ al seu c¨¤rrec el govern estrat¨¨gic del Gran Londres. Fill d¡¯un conductor d¡¯autob¨²s i net d¡¯un pakistan¨¨s que va emigrar a Gran Bretanya arran del desastre de la Partici¨® de l¡¯?ndia el 1948, encarna la mir¨ªada de cultures caracter¨ªstiques de les millors metr¨°polis urbanes.

La ciutat de Barcelona ¨¦s massa petita: 1.600.000 habitants viuen atape?ts en 100 quil¨°metres quadrats, necessitem els altres 35 municipis de l¡¯AMB tant com ells a nosaltres. Un alcalde metropolit¨¤ coordinaria 600 quil¨°metres quadrats urbanitzats (una superf¨ªcie comparable a la de Madrid) amb una poblaci¨® total de 3.240.000 habitants. Proposo la Catalunya de les coses i, de les molt¨ªssimes que s¡¯han de fer, em centrar¨¦ en una: el transport.

Avui s¡¯est¨¤ produint una revoluci¨® del transport semblant a la que va generar el tel¨¨fon intel¡¤ligent connectat a internet: els vehicles el¨¨ctrics, aut¨°noms i connectats ¨Csense contaminaci¨® ni conductors, per¨° en xarxa¨C faran saltar pels aires les fronteres entre transport privat i p¨²blic. El que sigui compartit i estigui interconnectat i programat p¨²blicament (cada dia) anir¨¤ ocupant l¡¯espai dels altres dos. Un alcalde metropolit¨¤ liderar¨¤ el canvi en els serveis viaris, ja que caldr¨¤ recondicionar centenars i potser fins i tot milers de quil¨°metres de vies urbanes i interurbanes en el cont¨ªnuum de l¡¯AMB (en comptes de construir-ne de noves). Se¡¯m titllar¨¤ de visionari o pitjor, per¨° hauria de resultar inversemblant que, a dia d¡¯avui, la principal discussi¨® sobre el transport de Barcelona s¡¯obcequi en l¡¯entranyable tramvia: les noves vies seran virtuals, no hi haur¨¤ caten¨¤ries i els trajectes canviaran segons les necessitats de cada hora, de cada dia!

La darrera tardor, l¡¯Associaci¨® Nord-americana de T¨¨cnics del Transport Urb¨¤ va publicar un primer apunt per modernitzar i humanitzar les vies i els espais p¨²blics urbans (aqu¨ª, sempre dram¨¤tics i ocasionalment alterats, ens parlen de ¡°pacificar¡±, per¨° no estem en cap guerra), per retornar-los a la gent. Tanqueu els ulls un instant i penseu com serien les vies urbanes i interurbanes si els vehicles fossin aut¨°noms, nets, silenciosos, si us detectessin quan travesseu el carrer i circulessin a una velocitat m¨¤xima de 30 km/h (NACTO, Blueprint for Autonomous Urbanism, 2017, accessible a la xarxa).

Els carrers serien m¨¦s segurs i els carrils serien m¨¦s estrets, els trajectes i les direccions canviarien segons l¡¯hora del dia, els vehicles podrien ser mixtos (transportarien persones i coses) i n¡¯hi hauria for?a menys (com que els utilitzar¨ªem m¨¦s i millor, no en necessitar¨ªem tants), els aparcaments tamb¨¦ serien sobrers (i, en tot cas, mutarien de condici¨®), hi hauria m¨¦s espais verds, m¨¦s vies per als vianants i m¨¦s cru?lles i hi hauria continu?tat entre vianants, corredors, monocicles, patins, bicicletes i motocicletes el¨¨ctriques, cotxes compartits, autobusos i tramvies virtuals (molts vehicles mixtos, aix¨° agrada poc a la Barcelona comunal, poc inclinada a la novetat).

Per a la revoluci¨® del transport necessitem un alcalde metropolit¨¤, alg¨² que lideri i coordini la innovaci¨® i la humanitzaci¨® de la metr¨°poli sense enfrontar els seus municipis, uns contra els altres. En benefici de tots, recuperem la Catalunya de les coses.

Com solia dir-me un vell amic meu, economista i antrop¨°leg, les ciutats sempre van aguantar b¨¦ el cavall, van encaixar despr¨¦s el ferrocarril, per¨° gaireb¨¦ s¡¯han asfixiat per la pressi¨® secular de l¡¯autom¨°bil impulsat pel motor d¡¯explosi¨®. Ara podem assumir el canvi tecnol¨°gic que ja ha comen?at, i l¡¯AMB pot ser entre les cinquanta regions urbanes del m¨®n que el liderin.

L¡¯AMB t¨¦ adversaris de sobres. Molts pol¨ªtics tradicionals se la voldrien tornar a carregar (o almenys, emascular-la), com ja va fer hist¨°ricament a Londres, el 1986, una pol¨ªtica conservadora, i a Barcelona, el 1987, la Catalunya emocional. Una llei del 2010 votada al Parlament per unanimitat ens va retornar una AMB molt estimable pels seus t¨¨cnics i gestors, per¨° sense la dimensi¨® pol¨ªtica que li conferiria a l¡¯instant una persona amb mandat directe dels electors. Aqu¨ª falten l¨ªders que es proposin recuperar la marxa del pa¨ªs, que prevegin les coses que necessitarem en els propers vint anys, que estableixin quines s¨®n les prioritats i que despr¨¦s, una per una, les portin a la pr¨¤ctica. Per aconseguir un alcalde metropolit¨¤ que acceleri la revoluci¨® del transport necessitem cares i lleis noves. Som-hi. Per la Catalunya de les coses, per a les persones.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Civil a la Universitat Pompeu Fabra.