Alts c¨¤rrecs de la Generalitat donen part dels seus sous a Puigdemont

Des que Carles Puigdemont decid¨ªs fugir a B¨¨lgica fa quatre mesos i fixar all¨ª una estructura denominada ara ¡°Espai lliure de Brussel¡¤les¡±, la gran inc¨°gnita ha estat com es finan?a. Els dubtes van augmentar quan va transcendir que l'expresident havia llogat una casa a Waterloo per 4.400 euros al mes. Empresaris amics, alts c¨¤rrecs de la Generalitat i el PDeCAT sufraguen el gruix de l'operaci¨®, segons diferents fonts properes a Puigdemont.

Puigdemont viu a B¨¨lgica ¡ªprimer a Brussel¡¤les i ara a Waterloo¡ª, igual que els exconsellers de Cultura, Llu¨ªs Puig; de Salut, Toni Com¨ªn; d'Agricultura, Meritxell Serret; i d'Ensenyament, Clara Ponsat¨ª. Des del primer moment tots han volgut recalcar que ni la seva manutenci¨® ni el cost de l'estructura de col¡¤laboradors que estan amb ells ¨¦s a c¨¤rrec de la Generalitat. Aquest divendres Puigdemont va reiterar en una entrevista a Rac1 que la seva estada no es paga amb diners p¨²blics: ¡°Ho paguem nosaltres personalment i gent de la seva butxaca, del meu entorn, que posa diners. Amics. Hi ha gent que volunt¨¤riament expressa la seva solidaritat fent possible el sosteniment, amb les limitacions ¨°bvies, del Govern a l'exili¡±, va dir.

Fonts de l'entorn de Puigdemont, del seu partit (el PDeCAT) i d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), la formaci¨® a la qual pertanyen Com¨ªn i Serret, emfatitzen que el Govern no trobar¨¤ cap irregularitat en el finan?ament de la seva estada a B¨¨lgica. Aquestes fonts coincideixen a assenyalar que els diners que arriba a Brussel¡¤les t¨¦ quatre principals or¨ªgens. En primer lloc, el sou de diputat que cobren tant l'expresident com Com¨ªn, que ¨¦s de 2.800 euros bruts mensuals.

La segona via de finan?ament, la m¨¦s important, ve per les donacions de simpatitzants de l'independentisme, que es canalitzen de diferents formes. En primer lloc, estan els empresaris afins. Des del PDeCAT i ERC apunten obertament que el primer i m¨¦s important ha estat Josep Maria Matamala, l'amic ¨ªntim de l'expresident que l'ha acompanyat a Brussel¡¤les des del primer moment.

M¨¦s enll¨¤ d'aquest empresari giron¨ª, Puigdemont ha recorregut tamb¨¦, segons les mateixes fonts,? donacions d'alguns alts c¨¤rrecs de la Generalitat en exercici que li han lliurat de manera volunt¨¤ria part del seu sou. ¡°No es tracta d'una cosa generalitzat entre tots els c¨¤rrecs del Govern, per¨° s¨ª dels m¨¦s propers a Puigdemont, especialment del departament de Presid¨¨ncia¡±, assenyalen aquestes fonts, que no concreten ni els noms ni la quantia dels donatius.

Defensa judicial

Els partits solen exigir part del sou als seus c¨¤rrecs p¨²blics per finan?ar-se. Des de Junts per Catalunya asseguren que no es demana als diputats del Parlament que aportin diners per a la manutenci¨® dels exconsellers en l'exili. Una cosa que, si es fes, tampoc tindria res d'il¡¤legal.

La defensa jur¨ªdica de Puigdemont i la resta dels exconsellers ¨¦s l'¨²nic aspecte que t¨¦ una font clara, la tercera via de finan?ament: el PDeCAT confirma oficialment que es fa c¨¤rrec de totes les despeses de la defensa judicial, que no s¨®n poques. A m¨¦s de l'advocat Alfonso Cuevillas, Puigdemont compta amb suport legal a Brussel¡¤les.

I, finalment, paral¡¤lelament a les aportacions del PDeCAT, una altra entitat est¨¤ recaptant fons en les anomenades caixes de resist¨¨ncia, no nom¨¦s per als exconsellers fugits sin¨® tamb¨¦ per a les fam¨ªlies dels exconsellers que es troben a la pres¨® preventiva (Oriol Junqueras i Joaquim Forn). Es tracta de l'Associaci¨® Catalana per la Defensa dels Drets Civil, que recull aportacions tant en forma de quotes mensuals com de donatius puntuals.

Tant l'entorn de Puigdemont com el PDeCAT diuen estar treballant en un pla per donar a con¨¨ixer els detalls del seu sistema de finan?ament i, segons diuen, ¡°evitar suspic¨¤cies¡±, al mateix temps que assenyalen la ¡°legalitat¡± de totes les operacions.

La posada en marxa de l'anomenat ¡°Espai lliure de Brussel¡¤les¡±, dins del tamb¨¦ anomenat Consell de la Rep¨²blica o Parlament ¡°a l'exili¡±, tamb¨¦ implicar¨¤ una injecci¨® de diners. La idea passa perqu¨¨ funcioni com una fundaci¨® privada i aix¨ª pugui rebre donacions. Aquesta estructura, sense poder executiu sobre el Govern, busca promoure el proc¨¦s constituent i treballar per la internacionalitzaci¨® del pla separatista, segons el document que la CUP sotmet a debat aquest cap de setmana. Est¨¤ format per tres membres de Junts per Catalunya, tres d'ERC i un de la CUP.