Que governin ells

Governar ¨¦s molt dur i arriscat. Sobretot si al final cal retre comptes i respondre per la responsabilitat de les decisions que s'han pres. S¨ª, res m¨¦s dur que prendre decisions, optar, definir-se, responsabilitzar-se i, al final, complir amb la legalitat. Millor buscar la manera de ser al Govern per¨° sense governar.

Aix¨° s'havia resolt molt b¨¦ en els ¨²ltims sis anys. Amb el Govern i les conselleries convertides en centres d'agitaci¨® i propaganda, el Govern es va deixar en mans dels t¨¨cnics o "de Madrid", gr¨¤cies a la crisi financera i al FLA (Fons de Liquiditat Auton¨°mic). Res m¨¦s c¨°mode ni m¨¦s agradable. Tots els avantatges del Govern ¨Ccotxes oficials, dietes, secretaries, viatges¨C i cap inconvenient.

Es critica la dissoluci¨® del Parlament el 2012 per part d'Artur Mas, per¨° va ser el final d'un calvari. Abans el Govern governava, retallava, decidia, i ho feia enmig d'una crisi de cavall. Patia i es desgastava. El cas estrany ¨¦s que Artur Mas esper¨¦s tant per fer el cop de tim¨®: hauria d¡¯haver deixat de governar immediatament despr¨¦s de la investidura, en lloc de passar-se dos anys assumint responsabilitats.

Ara pretenen que es governi una altra vegada a Catalunya. L'independentisme aut¨¨ntic ho t¨¦ clar. L'autonomia ja no interessa. Interessen els sous, els contractes, els nomenaments d'assessors, les productores que subministren TV3 i, per descomptat, la tele i la r¨¤dio p¨²bliques, per¨° no cal governar per mantenir-los.

El programa actual ¨¦s ben clar: que segueixin governant des de Madrid, que des d'aqu¨ª seguir¨¤ la gresca i a c¨¤rrec del pressupost. Despr¨¦s de vuit anys, vuit, sense retre ni una sola explicaci¨® als ciutadans, nom¨¦s a ?mnium i a l'ANC, ara no ser¨¤ q¨¹esti¨® de fer un pas enrere. I m¨¦s si es tenen en compte les tres eleccions en qu¨¨ Artur Mas, primer, i Puigdemont, despr¨¦s, han aconseguit tan bons resultats i l'aval dels ciutadans, tot i que ni han governat ni han complert cap de les seves promeses independentistes.

Si fins ara hi havia fulls de ruta, terminis peremptoris, l¨ªnies vermelles i dates decisives, que han servit per no retre comptes i rebre l'aval dels bondadosos i cr¨¨duls ciutadans independentistes en tres ocasions, ara hi ha un castell de paraules en construcci¨®, fet de declaracions in¨²tils, tergiversacions, relats ficticis i noves mentides, per seguir obtenint l¡¯aquiesc¨¨ncia de la fervorosa parr¨°quia estelada.

Primer va ser la ren¨²ncia a participar i influir en la pol¨ªtica espanyola, ¨¦s a dir, a governar a Madrid. Ara hem viscut la ren¨²ncia a governar a Barcelona, i la segueix la promesa de governar des de Waterloo, que ¨¦s el mateix que no fer res fora de l¡¯agitaci¨® contra el sistema constitucional espanyol, ¨¦s a dir, renunciar definitivament a la molesta activitat de governar.

L'¨²nic objectiu que mobilitza el moviment independentista en aquesta fase d'hegemonia de la CUP i de teledirecci¨® belga ¨¦s causar com m¨¦s mal millor a la democr¨¤cia espanyola, que ¨¦s tamb¨¦ una manera de fer mal als catalans i a Catalunya. Aquesta actitud, pr¨°piament nihilista ¨Ccom que no puc tenir la independ¨¨ncia, com a m¨ªnim perjudico qui m'ho ha impedit¨C ¨¦s l'anunci d'una llarga travessia del desert. Catalunya trigar¨¤ molts anys a recuperar-se d'aquest trencadissa.