Periodista en guerra

La sensaci¨® ¨¦s que va ser simultani: la vaca volant cap amunt a l¡¯esquerra, fora de l¡¯enquadrament, i un dolor punyent clavant-se a l¡¯aleta dreta del nas. Un paio amb davantal i botes de pluja disposat a atonyinar-me per segona vegada al crit d¡¯¡°I tu qu¨¨ collons fots!¡± si el gu¨¤rdia urb¨¤ no l¡¯hagu¨¦s agafat. Quines coses: em feia mal, el carrer oscil¡¤lava una mica i notava que les cames em feien figa, per¨° era feli?: m¡¯agredien per primera vegada en acte de servei. Era un periodista en guerra. Ja feia una estona que em sentia un aut¨¨ntic professional: havia tornat de la facultat i, poc despr¨¦s d¡¯asseure¡¯m a dinar, trucava a un confident del barri, a l¡¯estil Watergate: havien de desallotjar la vaqueria del carrer Torrijos, potser l¡¯¨²ltima de la ciutat, aprofitant la migdiada. Not¨ªcia bomba! Vaig agafar la c¨¤mera de fotos de la meva mare sense mirar-la (no vaig voler retrobar-li a la cara el retret despr¨¦s que hagu¨¦s rebutjat unes proves per a Caixa Pened¨¨s) i vaig enfilar el carrer pensant ja en l¡¯exclusiva que, fotos incloses, a m¨¦s de publicar a la meva revista, Carrer Gran, potser tamb¨¦ podria vendre a un diari. Tenia fins i tot l¡¯arrencada del text, jugant amb les tres grans deesses vaques eg¨ªpcies: Hathor, Nut i Isis. D¨¦u, quina rutilant estrella del periodisme estava a punt de meravellar al firmament!

Tot va ser menys ¨¨pic, ¨¦s clar. Vaig ser el primer a arribar, per¨° no l¡¯¨²nic periodista. I a banda de crits i plors i empentes i el cord¨® de la urbana, la desfilada de vaques va ser r¨¤pida, algun mugit hi posava cert color i alguna defecaci¨® dels animals, la pudor. I la vaqueria va abaixar la persiana. Qui em va arriar era un dels propietaris, nervi¨®s. No vaig intuir llavors la po¨¨tica de l¡¯home com¨² com a heroi, ni que aquesta tristesa davant de la trag¨¨dia enfilava amb els grans del periodisme i la literatura de la I Guerra Mundial: els Barbusse, Dos Passos, Manning, Remarque de Sin novedad en el frente... Tamb¨¦ em va faltar la profunditat de camp de Rom¨¤ Jori, Gaziel o Frederic Pujol¨¤¡­ Tot aix¨° no ho vaig saber fins m¨¦s tard.

Aquells dies nom¨¦s duia ulleres per llegir, per¨° no crec que m¡¯haguessin rebutjat els del Club Siperita, 13 soldats republicans catalans, tots voluntaris, que es van trobar a Belchite durant la Guerra Civil. Van acabar creant un diari mural humor¨ªstic, un llit col¡¤lectiu monumental amb totes les seves mantes per combatre el fred de Terol del 1938, una fant¨¤stica tribuna per debatre els discos que havien de conformar la seva discoteca de jazz, que va commocionar Alca?iz. Com que tots portaven ulleres, se¡¯ls coneixia com la Brigada del Vidre, tal com ha batejat amb ganxo la professora de literatura Maria Campillo el seu ¨²ltim llibre, una aguda recopilaci¨® de les cr¨°niques de 24 periodistes catalans durant la guerra publicada per L¡¯Aven?.

Jo hauria volgut escriure com Guifr¨¦ Bosch, ploma gr¨¤cil que explica tot aix¨° de la brigada i que sap mirar en les trinxeres enemigues quan prenen Belchite. ¡°Dona: la clau del triomf ¨¦s la mod¨¨stia. Ni escots. Ni bra?os nus. Ni vestits curts, ni oberts, ni cenyits¡±, diu reflectint un cartell feixista a la porta d¡¯una esgl¨¦sia. ¡°Nenes bones: si s¨®n blancs els vostres pensaments, per qu¨¨ han de tenir els vostres llavis el color dels dolents?¡±, recull d¡¯un opuscle tirat pels carrers recuperats.

Aquestes cr¨°niques fan venir ganes d¡¯haver pogut recollir les gestes de Pancho Villa, com es coneix, sense m¨¦s, l¡¯heroi de la Columna Maci¨¤-Companys, un soldat an¨°nim, prove?t nom¨¦s de granades de m¨¤, sobre el qual escriu Joaquim Grau el novembre del 1936: ¡°Tan bon punt el v¨¨iem encarant-se a un tanc rebel com el trob¨¤vem a dins, victori¨®s i amo del que hi havia¡±. O d¡¯haver conegut el ¡°cavaller de Lagard¨¨re¡±, com de manera fevaliana i espadatxinesca defineix Avel¡¤l¨ª Art¨ªs Gener, T¨ªsner, el seu admirat i tr¨¤gic tinent, sempre amb el seu bast¨®-estilet. I plantejar-se si seguir o no Pere Calders i els seus gallards companys dinamiters de la seva brigada de xoc, que, entre la indisciplina i l¡¯hero?citat, s¡¯aventuren per t¨²nels subterranis de Terol que travessen territori enemic. Un grand¨ªssim conte de terror d¡¯un fet real.

Entre escrits que reflecteixen somnis de vict¨°ria impossible i propaganda (sembla que nom¨¦s els feixistes passaven de b¨¤ndol; els costos humans i materials de l¡¯ofensiva de l¡¯Ebre s¨®n m¨ªnims; ¡°tenim un gran ex¨¨rcit (¡­) les operacions demostren una exactitud matem¨¤tica¡±, segons T¨ªsner; els camps de concentraci¨® s¨®n id¨ªl¡¤lics, no com els de Franco; la vict¨°ria de la Rep¨²blica ¨¦s ¡°propera i innegable¡±), hi ha la vida quotidiana al front. Aix¨ª, T¨ªsner mateix llen?ar¨¤ un precios¨ªssim pot de mel que li envien de casa perqu¨¨ no pot suportar m¨¦s com se li claven les tires de la motxilla, ¡°inversemblantment primes¡± i que actuen com una serra. ¡°El ranxo s¡¯acaba abans que la gana¡±, admet Siegfried Bosch, tot i que parla d¡¯uns invariables ¡°cigrons amb salsa al mat¨ª i salsa amb cigrons a la nit, per¨° amb un r¨¨gim simultani d¡¯arr¨°s amb aigua¡±. Alguna vegada hi sura una mica de carn, de ruc.

Hi havia altres guerres: la de can?ons entre trinxeres, com recull en un gran text Josep Morera Falc¨®, tot i que no impedien un intercanvi de premsa enemiga, del qual ¨¦s testimoni un altre dels grans, un tal Rovira per a Diario de Barcelona, que participa havent dinat en un partidet de futbol a 500 metres del front. I en un context en el qual ¡°tota confid¨¨ncia sembla una debilitat¡±, com reconeix en la seva cr¨°nica intimista Manuel Cruells, ¡°de sobte, un cop sec a la meva dreta. Dir¨ªeu que ¨¦s una pedrada. Estic ferit. Per sobre dels pantalons travessa la sang vermella, mentre deixo, en arrossegar-me, un rastre sobre la neu (¡­) La cama em queda freda, insensible¡±, descriu l¡¯impacte d¡¯un tret Josep Sap¨¦s¡­

Aix¨° meu no va ser una bala; un mastegot, m¨¦s aviat... ?s llegint tot aix¨° que recordo la hist¨°ria de les vaques. Que com va acabar? Fatal: un reporter gr¨¤fic d¡¯una ag¨¨ncia que va arribar tard em va proposar que, a canvi de cedir-li fotos, em revelava el rodet. Un fiasco: ho va fer com si fos de professional, en blanc i negre, per¨° el rodet familiar era en color i, ¨¦s clar, no se¡¯n va salvar ni una.

Aquell seria el primer gran desenc¨ªs de l¡¯ofici. Amb els anys, avui cada parpella est¨¤ carregada de quilos de decepcions professionals. Ja nom¨¦s espero que Hathor compleixi: quan el llarg proc¨¦s de momificaci¨® acabava, amb la c¨¤lida i gran superf¨ªcie de la seva llengua despertava el difunt a la nova vida. Per¨° en el meu cas ja no s¨¦ si vull que sigui per gaudir d¡¯uns altres temps period¨ªstics o, definitivament, per despertar-me en un altre m¨®n.