La batalla ideol¨°gica de l¡¯aigua

¡°El subministrament de l¡¯aigua viu una tempesta perfecta a Barcelona¡±, diu Gonzalo Delac¨¢mara, director acad¨¨mic del Foro de la Econom¨ªa del Agua. La tempesta perfecta est¨¤ originada per dues causes judicials: per una banda, l¡¯anul¡¤laci¨® de la privatitzaci¨® d¡¯Aig¨¹es Ter Llobregat (ATLL) i per l¡¯altra, l¡¯esperada sent¨¨ncia aquest any del Tribunal Suprem sobre la concessi¨® sense concurs de la gesti¨® de l¡¯aigua a Aig¨¹es de Barcelona. Els comuns han aprofitat la incertesa legal per posar-se al capdavant d¡¯un moviment que vol expandir la gesti¨® p¨²blica del subministrament a Catalunya. Experts i representants d¡¯administracions posen en relleu que la batalla se sustenta m¨¦s en models ideol¨°gics que en la possibilitat de millorar l¡¯efici¨¨ncia o les despeses.

Poc m¨¦s de 500 dels 950 municipis de Catalunya tenen una gesti¨® p¨²blica de l¡¯aigua, tot i que per poblaci¨®, la concessi¨® privada i mixta abasteix a m¨¦s del 80% dels catalans. Els comuns han teixit complicitats a partir de col¡¤lectius com Aigua ¨¦s Vida, la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns de Barcelona (FAVB) o l¡¯Associaci¨® de Municipis per a la Gesti¨® P¨²blica de l¡¯Aigua (AMAP). L¡¯AMAP va ser presentada el mar? del 2017 amb la participaci¨® de set municipis fundadors, tots governats per partits d¡¯esquerres: Barcelona, Cerdanyola del Vall¨¨s, Terrassa, El Prat de Llobregat, Badalona, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet. Eloi Badia, regidor del ram a l¡¯equip de l¡¯alcaldessa Ada Colau i antic membre d¡¯Aigua ¨¦s Vida, va assegurar el juliol del 2017 a TV3 que ¡°desenes de municipis s¡¯hi sumaran un cop consolidem el projecte¡±. L¡¯AMAP va ser constitu?da formalment el gener passat, deu mesos despr¨¦s de ser presentada, pels mateixos set municipis.

Tarifes a l'al?a per a tothom

Badia va exposar a TV3 algunes xifres que els remunicipalitzadors repeteixen com un mantra: va explicar que la factura de l'aigua podria reduir-se un 10% si es resten els 40 milions d'euros de beneficis que obt¨¦ l'operadora privada pel servei, m¨¦s 10 milions que Agbar es reservaria per a innovaci¨® a partir de l'empresa mixta que formen amb l'Ajuntament. El Govern municipal assegura que aquesta partida ¨¦s un exemple d'opacitat d'Agbar: "Trobem resist¨¨ncia a totes les sol¡¤licituds d'informaci¨® que fem a l'empresa per justificar els costos del servei". Badia tamb¨¦ va citar un informe del Tribunal de Comptes del 2011 segons el qual la gesti¨® p¨²blica "permet reduir la despesa un 22%". La tarifa de l'aigua i del clavegueram s'ha encarit de mitjana a Catalunya un 46% entre el 2010 i el 2017, segons dades de l'Ag¨¨ncia Catalana de l'Aigua (ACA). Des del 2010 han remunicipalitzat el servei dotze ajuntaments, segons Aigua ¨¦s Vida; els dotze tamb¨¦ han augmentat la tarifa des del 2010, i en el mateix percentatge mitj¨¤, un 46%.

Badia va escriure en un article del 2016 a EL PA?S que Par¨ªs ¨¦s el referent de remunicipalitzaci¨® per a Barcelona. El regidor destacava que l'any 2010, gr¨¤cies a assumir l'administraci¨® del servei i estalviar-se els beneficis de la gestora priva, Par¨ªs va poder reduir els preus un 8%. Segons les dades de l'empresa p¨²blica Eau de Paris, la tarifa ha augmentat cada any entre el 2010 i el 2017, sumant un increment del 19%. Segons estad¨ªstiques del Govern franc¨¨s ¨Cnom¨¦s actualitzades fins al 2013-, l'encariment de l'aigua a Par¨ªs ¨¦s lleugerament inferior al de la mitjana nacional.

Mat¨¨ria poc estudiada

Delac¨¢mara assegura que l'informe del 2011 del Tribunal de Comptes, un referent entre els partidaris de la gesti¨® p¨²blica, "¨¦s una presa de p¨¨l perqu¨¨ carregava al gestor privat totes les despeses i al p¨²blic, no". Delac¨¢mara, que ha coordinat el Libro Blanco de la econom¨ªa del agua, confirma que no han detectat que la gesti¨® p¨²blica de l'aigua presenti menys costos i tarifes m¨¦s baixes: "Al m¨®n hi ha experi¨¨ncies p¨¨ssimes i d'¨¨xit sigui en gesti¨® privada com en p¨²blica", diu Delac¨¢mara, i afegeix que "el que queda demostrat ¨¦s que el m¨¦s solvent ¨¦s la cooperaci¨® entre p¨²blic i privat". Al Llibre Blanc, el professor d'Economia Aplicada de la UAB Francesc Trillas i la Catedr¨¤tica Em¨¨rita d'?tica Victoria Camps alerten que el debat pot moure's per prejudicis i que "no est¨¤ suficientment estudiada" la conveni¨¨ncia d'un model i l'altre segons les particularitats de cada municipi.

En aquesta batalla ideol¨°gica, des del b¨¤ndol dels defensors de la concessi¨® privada han aparegut treballs com el llibre Remunicipalizaci¨®n. ?Ciudades sin futuro?, en el que destaca l'economista Ram¨®n Tamames. Aquest estudi carrega contra un altre referent dels Comuns, la remunicipalitzaci¨® de l'aigua a Berl¨ªn a trav¨¦s d'un refer¨¨ndum el 2011. Revertir la gesti¨® privada li ha costat a la capital alemanya m¨¦s de 1.300 milions d'euros. La conseq¨¹¨¨ncia, segons aquest llibre, ¨¦s que dos anys m¨¦s tard els berlinesos van votar en contra de remunicipalitzar el subministrament el¨¨ctric.

La remunicipalitzaci¨® del servei de l'aigua ser¨¤ una de les q¨¹estions a la multiconsulta que l'Ajuntament de Barcelona vol convocar a la primavera. La plataforma Remunicipalitzem Barcelona ha recollit 26.400 firmes per sotmetre la q¨¹esti¨® a plebiscit. M¨ªriam Planas, membre de la plataforma, va explicar dijous passat a Betev¨¦ que retirar la gesti¨® del servei al grup Agbar ¨¦s necessari per corregir la manca de transpar¨¨ncia i les irregularitats que presumptament hauria com¨¨s l'empresa. Planas va esmentar la recent auditoria de l'?rea Metropolitana de Barcelona (AMB) que estableix que Agbar va valorar quasi quatre vegades per sobre del valor real les infraestructures que gestiona a Barcelona. Agbar ha interposat un recurs contra la consulta al¡¤legant que la pregunta no ¨¦s clara i que l'Ajuntament no t¨¦ compet¨¨ncies en la mat¨¨ria, segons va informar el digital Cr¨ªtic. La FAVB defensa la remunicipalitzaci¨® perqu¨¨ evitaria els 75.000 talls de subministrament que, segons la FAVB, es van produir entre el 2008 i el 2016. Agbar nega que hagi deixat mai sense subministrament a persones "que no el poden pagar". La companyia es defensa recordant que, en el cas de Barcelona, nom¨¦s un 35% de la factura dom¨¨stica s¨®n ingressos pel servei; la resta s¨®n taxes, algunes sense vincle amb l'aigua, com la de tractament de residus. Agbar lamenta que el preu de l'aigua subministra en alta ¨Cla provisi¨® d'origen de l'aigua al municipi- per ATLL s'ha m¨¦s que duplicat des del 2010.

Economia d'escala

Arenys de Munt va remunicipalitzar l'abastament d'aigua el 2011. Des d'aleshores ha pujat la tarifa un 35%. GUSAM, l'empresa municipal d'Arenys de Munt de serveis p¨²blics, va explicar el 2017 que l'increment ¨¦s causat a l'encariment del subministrament en alta, gestionat a la zona per Sorea, filial d'Agbar. GUSAM admetia que "el model de gesti¨® no ¨¦s el factor determinant dels costos": "Les xifres demostren que m¨¦s enll¨¤ del model de gesti¨® p¨²blica o privada, en termes econ¨°mics els factors determinants en el cost real de l'aigua s¨®n la dimensi¨® i la fesomia del municipi, els seus recursos h¨ªdrics i la capacitat d'aprofitar economies d'escala". GUSAM destacava que "la gesti¨® p¨²blica facilita la implementaci¨® de pol¨ªtiques que vetllin per l'inter¨¨s general, aplicant el concepte d'estalvi i transpar¨¨ncia".

Albert Testart ¨¦s gerent del Consorci per a la Gesti¨® Integral de l'Aigua a Catalunya (CONGIAC), entitat p¨²blica que administra el subministrament d'aigua dels 19 ajuntaments que la componen. Els sis municipis m¨¦s grans de CONGIAC ¨CEl Prat de Llobregat, Matar¨®, Reus, Vilanova i la Geltr¨², Vilafranca del Pened¨¨s i Manresa- aporten recursos t¨¨cnics i humans per a l'administraci¨® del servei als petits. Testart creu que un avantatge de la gesti¨® p¨²blica ¨¦s la transpar¨¨ncia: "Si passo la despesa d'un caf¨¨, em poden demanar explicacions. Els representants del poble tenen el control de dalt a baix. ?s m¨¦s un model de govern que d'empresa. Estem un moment de marc economicista i aquest ¨¦s un debat social, pol¨ªtic, no de model econ¨°mic".

Negociar inversions

M¨¦s de vint ajuntaments han creat grups de treball per avaluar la conveni¨¨ncia de substituir la concessi¨® privada per una gesti¨® p¨²blica o mixta. La concessi¨® a empreses privades d'una vintena de municipis finalitza abans del 2022, segons dades d'Aigua ¨¦s Vida. Els m¨¦s destacats s¨®n La Bisbal de l'Empord¨¤ i Sant Cugat, que tenen previst decidir aquest any si convoquen un concurs o remunicipalitzen el servei. El ple de l'Ajuntament de Sant Carles de la R¨¤pita va aprovar per unanimitat el 2017 renovar per deu anys el contracte amb Aig¨¹es de Catalunya ¨Cpropietat de Comsa i Aig¨¹es de Val¨¨ncia- a canvi d'una inversi¨® en infraestructures de 667.000 euros. L'alcalde, Josep Caparr¨®s, es va comprometre a "estudiar la remunicipalitzaci¨®, potser no al 100% sin¨® a trav¨¦s d'una empresa mixta que permeti aprofitar l'experi¨¨ncia d'una empresa externa". A menor escala, a Sant Lloren? d'Hortons (2.155 habitants) finalitza aquest 2018 la concessi¨® a Sorea i el seu alcalde, Jordi Ferrer, explica que la decisi¨® de remunicipalitzar o plantejar una nova concessi¨® dep¨¨n de les inversions que puguin negociar-se amb la companyia.

Igualada ha de legalitzar la titularitat del servei d'aigua, que est¨¤ cedit sense contracte des de fa 80 anys a l'empresa Aig¨¹es de Rigat. L'Ajuntament ¨Cdel PDeCAT- ¨¦s accionista des dels anys setanta, "perqu¨¨ es va considerar que era bo per al control", explica el regidor Jordi Pont. "Estem en ple debat ideol¨°gic pel control d'un b¨¦ p¨²blic. ?s un debat que est¨¤ al carrer, per aix¨° el vam posar damunt la taula, tot i que el servei d'aquesta empresa ¨¦s molt bo en tots els sentits". Pont destaca que les empreses privades tenen uns recursos tecnol¨°gics i de coneixement dif¨ªcils substituir. Pont considera que una decisi¨® d'aquest calibre s'ha d'estudiar amb calma perqu¨¨ no poden posar-se en risc ni la qualitat del servei, ni les finances ni la situaci¨® legal de l'Ajuntament, i posa a Terrassa d'exemple del que no vol que passi a Igualada. La ciutat vallesana va aprovar municipalitzar el servei el setembre passat despr¨¦s d'un llarg conflicte legal amb l'empresa concession¨¤ria.