El trencad¨ªs del Park G¨¹ell perd la pell

Desenes de persones, gaireb¨¦ totes d¡¯origen asi¨¤tic, s¡¯amunteguen a la porta d¡¯un dels principals atractius tur¨ªstics barcelonins: el Park G¨¹ell. Una pe?a fonamental de les fantasies modernistes d¡¯uns visitants disposats a empassar-se a fotografies cada punt de la ciutat. Despr¨¦s de l¡¯entrada, un conjunt d¡¯edificacions retor?ades inspirades en la naturalesa. El Modernisme, un corrent que a principis del segle XX estava disposat a trencar amb tot el que l¡¯envolt¨¦s buscant una est¨¨tica que embadal¨ªs i transport¨¦s l¡¯espectador qui sap on. Quan les parets, els sostres i mil i un acabats s¨®n rodons, corbs o esf¨¨rics les teules per a?llar els edificis s¨®n impossibles. Va ser llavors quan artistes com Antoni Gaud¨ª i, sobretot, Josep Maria Jujol, van idear la construcci¨® de mosaics a partir de fragments de rajola trencada i units amb morter. Una t¨¨cnica vistosa, que en ocasions utilitzava materials de rebuig, i que es va batejar com trencad¨ªs.

Una per¨ªcia brillant amb immillorables resultats est¨¨tics i que ara, un segle m¨¦s tard, s¡¯ha convertit en un maldecap per a l¡¯Ajuntament de Barcelona. L¡¯emblema amb el qual es venen m¨¦s souvenirs de Barcelona, el trencad¨ªs, perilla constantment. Es trenca, cau i fins i tot alguns (turistes i nacionals) se l¡¯emporten com a trofeu de la seva visita a la capital del Modernisme. El consistori repara cont¨ªnuament uns elements que alg¨² va dir que eren material de rebuig.

Anna Ribas, arquitecta de patrimoni del consistori barcelon¨ª, assenyala les debilitats de l¡¯ic¨°nic trencad¨ªs: ¡°Est¨¤ fet amb rajola de Val¨¨ncia, que ¨¦s un element pensat per col¡¤locar a l¡¯interior. El van col¡¤locar a l¡¯exterior. Aquestes peces cer¨¤miques s¨®n, originalment, de 20 x 20 cent¨ªmetres i es couen al forn i amb esmalt. Per fer el trencad¨ªs es trenquen i, per tant, s¡¯afebleix la pe?a. Aquests trossos s¨®n els que s¡¯enganxen en un suport amb un morter de cal?¡±. Ribas detalla els enemics principals de les peces ic¨°niques: ¡°Els canvis climatol¨°gics, les gelades, el sol¡­ fan que els trossos de cer¨¤mica enganxats es trenquin. El coeficient de dilataci¨® entre l¡¯esmalt i el suport de les rajoles ¨¦s diferent, fet pel qual no triguen a esquerdar-se. ?s llavors quan entra l¡¯aigua, s¡¯instal¡¤len els fongs i les algues i, al final, cau l¡¯esmalt¡±.

Les ic¨°niques obres modernistes van perdent la pell amb la qual atreuen els visitants de mig m¨®n. El consistori porta anys posant fre a aquesta lepra constructiva. ¡°Quan una pe?a cau, o se l¡¯emporten, ¨¦s habitual que comencin a desapar¨¨ixer les que l¡¯envolten. Abans que aix¨° passi busquem rajoles de les mateixes caracter¨ªstiques que la que s¡¯ha despr¨¨s. Tallem un tros amb la mateixa forma i l¡¯hi col¡¤loquem. Quan podem reconstruir una pe?a ho fem i, si no, reprodu?m la rajola perduda. El resultat no sempre ¨¦s ¨°ptim ja que abans s¡¯utilitzaven uns pigments molt t¨°xics que ara estan prohibits i es co?a en forns de llenya que feien fum i aix¨° feia reaccionar la pe?a de manera molt diferent¡±, recalca.

Manolo C¨¢rdenas t¨¦ 54 anys i porta mitja vida dedicant-se a fer de paleta. Fa vuit anys li van encarregar una feina al Park G¨¹ell, alg¨² va veure la seva destresa i des de llavors la seva principal funci¨® ¨¦s substituir el trencad¨ªs. Sense saber-ho s¡¯ha convertit en un descendent dels mestres modernistes que van parir el parc. T¨¦ l¡¯ull acostumat i nom¨¦s fent una llambregada a una paret distingeix si hi ha peces en bon o mal estat, si s¨®n noves o antigues. Es passa la vida sobre una bastida i, potser, ¨¦s un dels operaris m¨¦s supervisats. Di¨¤riament suporta amb simpatia les mirades de turistes desitjosos de con¨¨ixer, a cop de cron¨°metre, els secrets d¡¯aquesta part de la ciutat. ¡°El treball que jo faig ¨¦s gaireb¨¦ com muntar un puzle. Haig d¡¯anar buscant les peces que hem de col¡¤locar i, despr¨¦s, ¨¦s q¨¹esti¨® de paci¨¨ncia, molt bon gust i saber esperar que arribi la pe?a id¨°nia¡±.

Manolo construeix i col¡¤loca les peces perdudes, per¨° la cap de conservaci¨®, Anna Cus¨®, ¨¦s l¡¯encarregada ¡ªjuntament amb la seva companya N¨²ria Prat¡ª de restaurar les que encara tenen soluci¨®: ¡°?s un material dif¨ªcil que t¨¦ vida, moltes patologies i, el pitjor, es troba en plena intemp¨¨rie¡±. Carme Hosta, tamb¨¦ arquitecta de patrimoni de l¡¯Ajuntament de Barcelona, enumera la quantitat de vegades que s¡¯han restaurat parts del parc: ¡°El banc del parc ¨¦s delicat perqu¨¨ a m¨¦s s¡¯hi asseu el p¨²blic, les cobertes dels pavellons d¡¯entrada¡­¡±.

Nom¨¦s al Park G¨¹ell, el consistori va destinar el passat estiu 5.738.132 euros per a manteniment i rehabilitaci¨®. En aquest pressupost s¡¯inclo?a, a m¨¦s d¡¯altres partides, la restauraci¨® del trencad¨ªs. La tinent d¡¯alcalde d¡¯Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, reivindica la t¨¨cnica com ¡°un element ic¨°nic de la nostra cultura, una mostra viva del modernisme i un dels m¨¤xims exponents de l¡¯arquitectura catalana¡±. Sanz recorda que aquest estiu es van destinar 5,7 milions i al novembre 21 milions per dur a terme 179 actuacions destinades a ¡°incrementar l¡¯¨²s social de l¡¯espai i el seu entorn al parc G¨¹ell¡±.