L¡¯Estat no s¡¯ha enretirat de Catalunya

N¨²?ez Feij¨®o, com altres dirigents del PP, ha trobat la clau del problema, segons va explicar a Jordi ?vole a Salvados. No han estat el PP ni els seus governs els qui s'han enretirat de Catalunya deixant un buit que l'independentisme ha utilitzat per als seus prop¨°sits. Segons Feij¨®o, ha estat ni m¨¦s ni menys que l'Estat el que ha marxat, abandonant-ho tot, excepte Correus, l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria i la Just¨ªcia.

Aquest argument t¨¦ un enorme avantatge per a Rajoy i els seus. Serveix per rentar-se les mans, un cop m¨¦s, dels enormes desperfectes ocasionats per la seva actitud de desentendre's de Catalunya almenys des de fa 12 anys i probablement des de fa 22. No compta la prohibici¨® de Rajoy a Josep Piqu¨¦ perqu¨¨ els populars catalans no participessin en la reforma de l'estatut. No compta la recollida de signatures contra l'Estatut (i "contra Catalunya", segons deien molts dels voluntaris) per tot Espanya. No compten les pressions, els entrebancs i les manipulacions que va patir el Tribunal Constitucional per evitar que la seva composici¨® s'acomod¨¦s a la majoria socialista. Tampoc compta la sent¨¨ncia contra l'Estatut. Ni naturalment la nul¡¤la resposta pol¨ªtica al moviment sobiranista quan es va posar en marxa.

?s l'argument perfecte per justificar l'immobilisme i aquest desentendre's de Rajoy. Si hi ha alguna responsabilitat, aquest argument tamb¨¦ l'encoloma al PSOE i, encara pitjor, a l'estructura de l'Estat auton¨°mic, als m¨¦s de 30 anys de desenvolupament estatutari, que s¨®n els que han perm¨¨s aquesta suposada retirada de l'Estat de Catalunya. Ni tan sols compten, fixem-nos-hi b¨¦, els pactes del PP amb Pujol pels quals va cedir compet¨¨ncies en ordre p¨²blic que van permetre el desplegament dels Mossos d'Esquadra com a policia integral i fins al 30% de l'IRPF a la hisenda catalana. O la inhibici¨® oberta respecte a tres pilars del conflicte: l'alta inspecci¨® educativa, ja des dels temps d'Aznar; la Junta de Seguretat, mai convocada per Rajoy; i RTVE, amb un mastod¨°ntic centre a Sant Cugat amb el qual els populars no han sabut mai qu¨¨ fer.

La suposada retirada de l'Estat de Catalunya com a argument amaga la q¨¹esti¨® central per a l'Espanya auton¨°mica que els dirigents independentistes han oblidat, per¨° que, pel que es veu, tamb¨¦ han oblidat Rajoy i els dirigents del seu partit. La Generalitat sencera ¨¦s Estat. Totes les institucions auton¨°miques catalanes s¨®n Estat. Si alg¨² creu que l'Estat s'ha enretirat ¨¦s perqu¨¨ creu que els governs auton¨°mics, tots, no s¨®n Estat, un error maj¨²scul, aquest s¨ª, que pot perfectament trobar-se en l'origen de l'actitud negligent i indolent del PP respecte a Catalunya. O perqu¨¨ han perm¨¨s, sense una sola queixa, que el nacionalisme pujolista s'apropi¨¦s de l'autonomia sencera sense sentir-se concernits ni tan sols preocupats, i fins i tot amb la complicitat entre partits que creen uns mateixos h¨¤bits corruptes.

Per¨° aix¨° no ¨¦s el pitjor d'aquest argument. Darrere d'aquesta explicaci¨® hi ha una idea profundament preocupant si ¨¦s la que ha de conduir la gesti¨® futura del conflicte catal¨¤. Que l'Estat s'hagi enretirat vol dir que es considera un error bona part de l'Estat auton¨°mic, concebut com una mera concessi¨® conjuntural necess¨¤ria per a un moment hist¨°ric ja superat, de manera que ni els m¨¦s indiscutibles ¨¨xits recollits aquests 40 anys poden ser anotats com a ¨¨xits d'Espanya, sin¨® que s¨®n aven?os aprofitats per l'independentisme que ara cal anul¡¤lar.

Arguments com aquest condueixen a la recentralitzaci¨® i al retroc¨¦s de l'autogovern, almenys a Catalunya. Els qui els defensen es disposen a fer veritat els temors que ha esgrimit l'independentisme per justificar la seva deriva radical dels ¨²ltims sis anys, tot i que l'efecte m¨¦s visible ¨¦s que amaguen l'¨²nica retirada que s'ha produ?t a Catalunya des d'almenys el 1996, que ¨¦s la del PP, quan Aznar va posar el partit a disposici¨® de Pujol per obtenir la seva primera investidura.