El segrest dels ¡®indepes¡¯

El president del Parlament, Roger Torrent, ha acabat proposant com a president de la Generalitat l'activista pres Jordi S¨¤nchez, sabent que no t¨¦ el nombre de suports indispensables, perqu¨¨ la CUP no el votar¨¤.

Amb aquesta nova p¨¨rdua de temps, Torrent s'assegura que el seu partit, Esquerra, no ser¨¤ acusat per la llista Puigdemont de boicotejar un candidat de la postconverg¨¨ncia, atesa la primogenitura electoral de la formaci¨®. I sobretot, externalitza les seves responsabilitats al jutge Llarena (a veure si els repressors cauen en l'esquer de trepitjar els seus drets i prohibir que surti un dia de la pres¨®), i a la CUP, per visualitzar que aquesta ¨¦s la que trenca les joguines noves.

Tot aix¨° arriba despr¨¦s de m¨²ltiples vaivens d'ins¨°lita maduresa en la que ara sembla una Esquerra realista: primer, que aix¨° de S¨¤nchez no valia perqu¨¨ si la precandidatura de Puigdemont se sostenia en la l¨°gica de ¡°restituir el Govern leg¨ªtim¡±, el normal era proposar com a candidat l'exvicepresident Oriol Junqueras, tamb¨¦ pres. Despr¨¦s, que si la CUP acceptava S¨¤nchez, Esquerra tamb¨¦. Al final, la CUP declina i ells no.

I aquest ¨¦s el c¨¤rrec (¨²nic) ¡°pragm¨¤tic¡±! El bo de Torrent ¨¦s, en si mateix, un vaiv¨¦. Primer va prometre una presid¨¨ncia des del minut u. Despr¨¦s va escriure (b¨¦) a Mariano Rajoy per demanar-li una entrevista (millor), en la qual havien de parlar de l'excarceraci¨® dels presos (il¡¤l¨²s). De seguida va forjar maniobres dilat¨°ries perqu¨¨ l'expresident fugit diger¨ªs que no tornaria a ser-ho. Al final, es va negar a tramitar la seva candidatura, il¡¤legalitzada. Entremig va confondre el protocol del Col¡¤legi d'Advocats amb l'exaltaci¨® vindicativa del Fossar de les Moreres.

Com a colof¨®, ara propulsa S¨¤nchez, sabent que no ser¨¤ efectiu ni des del minut u ni des de cap.

Les contradiccions de Torrent s¨®n una il¡¤lustraci¨® personal d'un fet pol¨ªtic m¨¦s general, tan evident que gaireb¨¦ ning¨² l'assumeix ¨Ctampoc els analistes¨C: el bloc independentista no existeix. Existeix, aix¨° s¨ª, una ¨¤rea de grups separatistes, per¨° sense cohesi¨®. No poden fer el m¨¦s f¨¤cil (acordar un aspirant a la presid¨¨ncia), amb prou feines all¨° intermedi (els qui l'acompanyaran a les poltrones). I de cap manera el m¨¦s important, establir un programa: el retorn a un pla dins de la legalitat que pregonen els d'ERC (i part del PDeCAT) xoca frontalment amb l'estrat¨¨gia rupturista-bis de les dues CUP, la pr¨°piament dita i la del grup ¨ªntim de Puigdemont.

En el passat, l'¨¤rea indepe va arribar a la categoria de bloc perqu¨¨ van aconseguir totes tres coses, per¨° al preu de triturar la legalitat i, doncs, d'abocar-se a la pres¨® o a la fugida. I encara que s'intu?a que amb l'inter¨¨s de la superviv¨¨ncia, pressupostos i prebendes, n'hi hauria prou per revitalitzar-lo, de moment no ¨¦s aix¨ª. Potser caldr¨¤ esgotar m¨¦s (!) paci¨¨ncies.

Passa que en una din¨¤mica radicalitzada i polaritzada, les posicions extremes segresten les interm¨¨dies, f¨¤cilment caricaturitzables de tra?dores, febles o entreguistes. Ho sabem des que la minoria bolxevic va arraconar la majoria menxevic. Fins i tot des d'abans: des que els jacobins van esclafar els girondins.

En aquestes pugnes, fintes i travetes, tot ¨¦s mutant. Muden les aparences i canvien les jaquetes. El responsable era ahir (25 d'octubre) Puigdemont, que va voler i no va gosar convocar eleccions auton¨°miques i impedir el 155; la radical era Esquerra, que ho va impedir fins i tot amb ploriquejos b¨ªblics. Les posicions s'inverteixen en un tres i no res, quanta acumulaci¨® de credibilitat.

Tot muda tant que es modifiquen sense embuts les afirmacions m¨¦s emf¨¤tiques i heroiques del passat recent¨ªssim. Aix¨ª com mai hi va haver franquistes (sic), sembla que mai hi ha hagut?indepes unilateralistes: tot era, juren, simb¨°lic; ai, quines bromes dispensaven a les v¨ªctimes de Juan Ignacio Zoido l'1-O. I si b¨¦ la bona gent ent¨¦n l'instint de superviv¨¨ncia des d'una perspectiva humana ¡ªen un pa¨ªs que s'ha dedicat gaireb¨¦ sempre a sobreviure¡ª, els efectes pol¨ªtics de tant de penediment inexplicat acaben sent devastadors en l'opini¨®. Potser no per a la traject¨°ria judicial dels incriminats. Per¨° fins i tot en la pol¨ªtica. ?s clar que la soterrada burla cupaire del pentimento?general topa amb un l¨ªmit: aquesta gent impulsa els altres a les reixes, per¨° ella es queda a casa, amb el caliu del foc i la cretona, o toca el dos a esquiar a Su?ssa, aquell parad¨ªs.