La bretxa salarial es cronifica malgrat el creixement econ¨°mic

El dinamisme econ¨°mic dels ¨²ltims anys a Catalunya no ha impedit que la bretxa salarial entre homes i dones s'hi hagi cronificat. La difer¨¨ncia entre sous es va reduir per primera vegada en un lustre el 2015, fins al 23,9%, segons la Generalitat. Per¨° aquesta baixada nom¨¦s va servir per tornar als nivells ¡ªtamb¨¦ alts¡ª del 2009. El desfassament ¨¦s especialment elevat, del 33,2%, en les ocupacions elementals. En altres ¨¤rees, com el de la cura a persones dependents, la bretxa ni existeix perqu¨¨ la gran majoria s¨®n dones i la retribuci¨® per aquest treball ¨¦s simb¨°lica.

Segons l'informe Involuci¨® de la bretxa salarial de g¨¨nere 2008-2015 publicat per la Generalitat, la bretxa salarial va caure l'¨²ltim any analitzat fins al 23,9% des del 26% del 2014 gr¨¤cies a l'increment salarial que van experimentar les dones en aquest exercici. No obstant aix¨°, l'abisme que separa les remuneracions que separen els homes a les dones no ha fet m¨¦s que situar-se en el nivell en el qual estava el 2009 i el 2010.

El desfasament salarial s'accentua amb l'edat ¡ª¨¦s del 15,5% entre les m¨¦s joves i del 32,4% entre les dones de m¨¦s de 55 anys¡ª i tamb¨¦ en els col¡¤lectius m¨¦s desfavorits. Segons un informe elaborat pel sindicat UGT, les dones tenen ocupacions amb salaris m¨¦s baixos. I aqu¨ª, indica el document, la bretxa ¨¦s m¨¦s gran. D'aquesta manera, en les ocupacions elementals ¡ªon hi ha des de peons fins a empleades dom¨¨stiques¡ª la difer¨¨ncia ¨¦s del 33,2%, segons la Generalitat. Tamb¨¦ ¨¦s elevada en serveis de restauraci¨® i vendes, del 30,2%. Tradu?t a sous, set de cada deu ocupacions de menys de mil euros corresponen a dones, segons la UGT.

En canvi, segons les dades de la Generalitat, la bretxa ¨¦s menor en la ind¨²stria. Aquest ¨¦s el sector en el qual l'abisme salarial m¨¦s s'ha redu?t entre el 2008 i el 2015. I, malgrat aix¨°, segueix per sobre del 20%. Nom¨¦s el sector de les professions t¨¨cniques i intel¡¤lectuals, que la Generalitat destaca que requereix de ¡°un nivell de qualificaci¨® elevat¡±, es troba per sota d'aquest llindar. Aix¨ª i tot, aqu¨ª tamb¨¦ existeix i, en concret, se situa al 18,7%.

En altres sectors el desfasament salarial entre homes i dones no existeix perqu¨¨, entre d'altres coses, estan gaireb¨¦ completament feminitzats i les retribucions per aquests treballs s¨®n simb¨°liques. Un exemple paradigm¨¤tic ¨¦s el dels cuidadors no professionals amb persones dependents al seu c¨¤rrec. A Catalunya hi ha 87.417 dependents amb la prestaci¨® de cuidador no professional concedida. En el 68% dels casos, segons la Generalitat, els cuidadors s¨®n dones (l'esposa o la filla). Les entitats diuen que est¨¤ xifra supera el 80%.

La llei de depend¨¨ncia disposa d'una prestaci¨® per al cuidador no professional que oscil¡¤la entre els 153 i els 387 euros mensuals. El 2012, el Govern de Mariano Rajoy va deixar d'assumir el pagament de la cotitzaci¨® de la seguretat social d'aquest col¡¤lectiu i ara, al voltant del 94% d'ells no cotitza. ¡°Estem desemparades. Aix¨° ¨¦s insuficient¡±, valora Inmaculada Fern¨¢ndez, directora de la Federaci¨® de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Catalunya. La despesa per pacient amb aquesta malaltia neurodegenerativa es xifra, segons la Societat Espanyola de Neurologia, entre 27.000 i 37.000 euros anuals. La llei tamb¨¦ disposa de recursos de suport a les cures a casa, com l'ajuda d'un treballador familiar una hora di¨¤ria o sessions en un centre de dia. Fern¨¢ndez insisteix que les ajudes arriben ¡°tard i malament¡±, una realitat que passa factura tamb¨¦ a la salut f¨ªsica i mental dels mateixos cuidadors.

La directora general d'Igualtat de la Generalitat, Mireia Mata, adverteix a m¨¦s que, a part de la figura de les cuidadores de persones dependents, l'atenci¨® a la llar i a la cura familiar segueix recaient en les dones i llastrant la seva carrera professional. ¡°Hi ha un impacte brutal i rotund en la carrera professional. Moltes dones recorren a contractes parcials per compaginar amb la cura d'altres persones, els fills per exemple. I aix¨° ¨¦s una barrera a l'efecte de promoci¨® i impacta en la seva retribuci¨®¡±, avisa Mata. Despr¨¦s de la crisi, adverteix, ¡°les dones han tornat al la feina per¨° es mant¨¦ la taxa de parcialitat vinculat a cura de les persones¡±.