Les dones prenen la paraula

Com diu Mary Beard: ¡°El poder dels homes est¨¤ correlacionat amb la seva capacitat de silenciar les dones¡±. Deixar-los sense veu, ¨¦s a dir, sense poder. La historiadora brit¨¤nica ens recorda ¡°el primer exemple documentat d¡¯un home dient-li a una dona que calli¡±. ?s al comen?ament de l¡¯Odissea d¡¯Homer, fa gaireb¨¦ 3.000 anys, que Beard descriu aix¨ª: ¡°Quan Pen¨¦lope baixa de les seves estances privades a la gran sala del palau es troba amb una aede que canta per a la multitud de pretendents sobre les vicissituds que pateixen els herois grecs en el seu retorn a la llar. Com que aquest tema no li agrada, li demana davant de tots els presents que en tri? un altre de m¨¦s alegre, per¨° en aquell mateix instant interv¨¦ el jove Tel¨¨mac: ¡®Mare, entra a casa i ocupa¡¯t de les tasques que et s¨®n pr¨°pies, les del teler i de la filosa. El relat estar¨¤ a cura dels homes i sobretot de mi, i meu ¨¦s, doncs, el govern de la casa¡¯. I ella es retira a les seves habitacions, al pis superior¡±.

Recuperar la paraula ¨¦s condici¨® de tota transformaci¨® real. Per aix¨° ¨¦s tan important una jornada com la del 8 de mar?, en qu¨¨ la veu de les dones va ocupar el carrer i l¡¯espai comunicacional, i va obtenir un ampli reconeixement. I per aix¨° ha estat decisiu un fenomen com el MeToo. De sobte, dones amb carisma d¡¯estrelles de l¡¯espectacle van trencar el silenci i van mostrar el seu patiments contingut, en un aterratge que les va aproximar a les altres i va provocar un canvi de paradigma. S¡¯han modificat els termes, tant de l¡¯emissi¨® com de la recepci¨® dels missatges. El terreny de joc s¡¯ha ampliat: tots, tamb¨¦ els homes, ens hem sentit interpel¡¤lats, tot i que en segueixin existint alguns de recalcitrants obstinats a negar l¡¯evid¨¨ncia; el feminisme s¡¯ha popularitzat, desbordant el car¨¤cter elitista de les seves manifestacions m¨¦s militants; i el debat s¡¯ha obert incorporant nous temes i actors. S¡¯ha guanyat veu i, per tant, pres¨¨ncia i reconeixement. Per¨° no tots els qui avui aplaudeixen les paraules estaran d¡¯acord a l¡¯hora d¡¯implantar-les. El PP i Ciutadans no han amagat les seves retic¨¨ncies, amb arguments pelegrins, com un presumpte deix anticapitalista en la convocat¨°ria.

Dos factors han contribu?t a aquest nou salt endavant del feminisme. La visualitzaci¨® d¡¯aquesta trag¨¨dia soterrada que ¨¦s la viol¨¨ncia masculina sobre les dones, amb tantes dificultats per sortir de les s¨°rdides parets de la casa, fer-se un lloc en l¡¯escena p¨²blica i arribar als tribunals. A poc a poc es va perdent la por i s¡¯assumeix que no cal suportar el silenci. I la vergonya arriba als homes que no vam fer res per trencar els murs. L¡¯altre factor ¨¦s l¡¯¨¨mfasi en la q¨¹esti¨® de la igualtat: una bandera que convida a compartir. ?s injust que els homes i les dones no siguin iguals en drets i deures. De manera que la reivindicaci¨® s¡¯articula amb altres formes de discriminaci¨® que les dones comparteixen amb els homes i acumulen en una proporci¨® m¨¦s alta.

Som al davant d¡¯una q¨¹esti¨® de repartiment i redistribuci¨® del poder. Els homes es resisteixen a cedir un poder secular inscrit en la cultura, en les mentalitats i en les institucions. Hi ha fonament antropol¨°gic: el repartiment de papers per a la subsist¨¨ncia de l¡¯esp¨¨cie. Per¨° avui els humans disposem d¡¯una capacitat de fer i decidir que fa vergony¨®s justificar les injust¨ªcies en nom de la natura. El capitalisme va trobar una perversa formulaci¨® de la dominaci¨® en la distinci¨® entre treball productiu i improductiu, establint que el treball improductiu no mereixia retribuci¨®. I, aix¨ª, la dona, sense autonomia econ¨°mica, quedava encadenada al marit, entregada a les tasques de cura i reproducci¨® de la for?a de treball. Mentre que es tracta de trencar esquemes molt instal¡¤lats, el moviment de les dones ¨¦s un moviment d¡¯alliberament, que ens concerneix a tots. I als homes se¡¯ns acaben les coartades per resistir-nos a cedir poder i compartir.

Com demostren estudis rigorosos, els estereotips tradicionals de g¨¨nere segueixen vigents entre els joves. Prendre la paraula ¨¦s un pas determinant. Per¨°, a partir d'aqu¨ª, la gran batalla ¨¦s l¡¯educaci¨®. Com es pot transmetre, per dir-ho a la manera de Judith Butler, que la construcci¨® del g¨¨nere ¨¦s un proc¨¦s que desborda els models de feminitat i masculinitat que funcionen com a normes socials?