Jordi Cuixart: parlar fins a l¡¯afonia

Una amiga argentina em porta en cotxe fins al Recinte Penitenciari V, a Soto del Real. Somriu quan s'assabenta que visito Jordi Cuixart. Les seves bessones de vuit anys estan molt enganxades als Jordis. Han desenvolupat una esp¨¨cie de radar per a qualsevol al¡¤lusi¨® a ells en noticiaris i converses. ¡°Es posaran molt contentes quan els ho expliqui. S'imaginen que sempre caminen junts, que ho fan tot junts, que s¨®n molt amics¡±. L'apreciaci¨® emocional t¨¦ alguna cosa a dir en aquest conflicte. Com et veus i com et veuen. Com s'interpreten accions, omissions i intencionalitat per part de l'altre. ?Tenen sentit els matisos davant de les brotxades de la percepci¨® medi¨¤tica, la tipificaci¨® jur¨ªdica, l'estrat¨¨gia electoralista?

Visito Cuixart quan compleix quatre mesos a la pres¨®. El seu fill tenia mig any quan va ser empresonat. El beb¨¨ acumula m¨¦s de 24.000 quil¨°metres de tots els viatges que la seva mare, la periodista Txell Bonet, ha dut a terme des de Barcelona. Es telefonen di¨¤riament a les sis de la tarda. Converses atropellades de cinc minuts en les quals tot sembla un inventari de temes a tractar despr¨¦s de dir-se que s¡¯estimen i que es troben a faltar. Res excepcional. ?s la vida de qualsevol pres. Un pres a l'espera de judici. Mat¨ªs important. Cuixart desitja amb ¨¤nsia aquesta vista perqu¨¨ demostrar¨¤ la seva innoc¨¨ncia. I si el judici triga, li agradaria estar en llibertat amb els seus. I si aix¨° tampoc pot ser, que almenys la seva privaci¨® de llibertat no els penalitzi amb 700 quil¨°metres de dist¨¤ncia. Tampoc aix¨° ¨¦s excepcional: ¨¦s la just¨ªcia que demana qualsevol pres.

Cuixart ¡ªxandall blau i somriure autom¨¤tic¡ª no pot, per motius de salut mental, creure que tot est¨¤ ja determinat i les sent¨¨ncies dictades. Creu, per exemple, que la jutgessa Lamela ha acordat la seva preventiva perqu¨¨ considera que ¨¦s el correcte. Per¨° que s'equivoca. En aix¨° no vacil¡¤la. ¡°No hi ha delicte en cap de les meves actuacions. Quan se'm jutgi, es veur¨¤¡±. Li pregunto si no ha dubtat mai d'aix¨°. ¡°No. La primera setmana et sap greu pels teus. Penses que potser els has perjudicat amb el teu comportament per¨° despr¨¦s t'adones que no. No vaig fer res per estar aqu¨ª¡±. Crec que Cuixart cauria deu vegades abans a la casella de la ingenu?tat que a la de l'ast¨²cia. L'ast¨²cia l'al¡¤legaven i exhibien uns altres. Hi ha un problema amb la veritat de tota aquesta narraci¨® d'aquests mesos, anys. I la veritat ¨¦s essencial fins i tot per ocultar-la o falsejar-la perqu¨¨ has de recordar que en algun lloc camina amagada o morta. El cos independentista va forjar un relat i qui es desdiu ara no ¨¦s cre?ble. L¡¯Estat est¨¤ emetent ara el seu. Parla de colpisme. I per a segons qui tampoc ¨¦s cre?ble.

M¨¢s informaci¨®n

Junqueras, Forn i els ¡®Jordis¡¯ seguiran a la pres¨® provisional sense fian?a

El Constitucional estudiar¨¤ els recursos dels ¡®Jordis¡¯ contra el seu empresonament

Jordi Cuixart no anir¨¤ a cap llista el 21-D

Milers de manifestants protesten pels registres de la Gu¨¤rdia Civil a Barcelona

En tot moment, diu, ell va fer el possible per no infringir la llei i que les mobilitzacions no traspassessin cap l¨ªnia vermella. Va quedar-se af¨°nic durant tres dies despr¨¦s de la nit del 20 de setembre, quan la Gu¨¤rdia Civil va entrar a la Conselleria d¡¯Economia per ordre del Jutjat d¡¯Instrucci¨® n?13 de Barcelona, intentant, segons ell, que les coses no se sortissin de la llera, que no excedissin de la protesta. La jutgessa, per la seva banda, li imputa un delicte de sedici¨® per, suposadament, dirigir i encoratjar les masses per impedir que la Gu¨¤rdia Civil actu¨¦s contra l'organitzaci¨® del refer¨¨ndum il¡¤legal d'autodeterminaci¨® de l'1 d'octubre. Parlant amb ell, un t¨¦ la sensaci¨® que es va trobar en un determinat moment assumint una responsabilitat gaireb¨¦ ingovernable i que no tenia altra intenci¨® que reunir peces en un mosaic plural per mostrar un ¡°som aix¨° i ara, qu¨¨ fem?¡±. Va ser alg¨² que es va deixar la veu provant de fer-se sentir enmig d'una crid¨°ria que ho va ensordir tot perqu¨¨ escoltar raons alienes era sospit¨®s. Segueix sent-ho.

Cuixart no era pol¨ªtic sin¨® president d¡¯?mnium, una associaci¨® cultural de foment de la cultura catalana. Va passar de ser tresorer a president per la defunci¨® de Muriel Casals ¡ªi fuga? presid¨¨ncia de Quim Torra¡ª i la seva lluita, afirma, va ser ¡°simplement perqu¨¨ es pogu¨¦s votar, que es permet¨¦s un refer¨¨ndum pactat¡±.

?s la segona ocasi¨® que el veig de prop i la primera que parlo amb ell. A fora, el dia ¨¦s espl¨¨ndid. Sol i fred, un munt d'ocells cantant i un helic¨°pter retallat prop d'una torre de vigil¨¤ncia a l¡¯estil Call of Duty. La calefacci¨® de dins ¨¦s tropical. Cuixart triga molt a apar¨¨ixer. Posa la m¨¤ al vidre i jo la meva. Tinc un amic que s'assembla molt a Cuixart. F¨ªsicament, en la seva manera de vestir, d'on ve i com pensa. Hi ha molta gent semblant a Catalunya. Tant el meu amic com Cuixart s¨®n d'extracci¨® treballadora, fills de matrimonis de catal¨¤ i murciana, provenen de l'esquerra no violenta, propers a Comuns i independentistes. El que ha succe?t en els ¨²ltims temps ha tibat la nostra relaci¨® per¨° seguim sent amics. ?s f¨¤cil imaginar-lo donant-te la ra¨®, deixant-se conv¨¨ncer o convencent-te, acceptant la difer¨¨ncia, diluint-la per seguir convivint en condicions. Per aix¨°, si alg¨² em digu¨¦s que el meu amic ¨¦s a la pres¨® ho sentiria com un error, una cosa desproporcionada i aquesta desproporci¨® l¡¯aniria fent, dia a dia, m¨¦s injusta. L'apreciaci¨®, el descodificador emocional, les bessones. Tot plegat. La mesura s'empara en la reiteraci¨® delictiva. En la possibilitat que si Cuixart sort¨ªs de la pres¨® a espera de judici podria seguir duent a terme accions sedicioses. M¨¦s problemes amb la veritat.

La primera vegada que vaig veure Cuixart va ser en una andana de l'estaci¨® de Sants. Ell venia de declarar a l¡¯Audi¨¨ncia Nacional. El seguia la seva companya, el beb¨¨, alguns companys, advocats. Parlava per tel¨¨fon. Semblava enfadat. Per a molts va ser un alleujament que poguessin declarar i tornar a casa ja que era necessari creure en l'empara de les normes, en la seva aplicaci¨® independent. Recordo que en aquesta ocasi¨® jo tamb¨¦ estava enfadat amb aquell tipus ¡ªal qual no coneixia¡ª que anava dos passos davant de mi. Enfadat per la tensi¨®, pel dolor, per l'esquin?ament. Per les maneres, pel salt al buit, pel menyspreu a les minories. Per la veritat que ning¨² ens deia.

Cuixart em pregunta coses de fora de la pres¨®. Rep moltes visites i li encanta que li parlin de l'exterior. A la pres¨® totes les parets semblen haver renunciat a tenir m¨¦s de dos colors. A Cuixart li agrada que li recordin que hi ha m¨¦s colors. ?s un home d'esquerres, que va provar de sumar difer¨¨ncies i no imposar un ¨²nic color. Rep un munt de cartes. L¡¯emociona l'impacte de l'escrit en un paper, el ritual que nosaltres ¡ªen llibertat, accelerats, hiperestimulats¡ª ja no sentim: obrir un sobre, llegir el que han escrit ¨²nica i exclusivament per a tu. Gent, de vegades, a la qual no coneix, a la qual mai veur¨¤. Li transmeten esperan?a, afecte, el no oblit. Li envien poemes: ¡°En tinc una carpeta. M¨¦s de 200. S¨®n propis o d'autors consagrats. He descobert una antologia de Merc¨¨ Rodoreda fant¨¤stica¡±. I ara, qu¨¨ est¨¤ llegint? John Carlin. El somriure de Mandela.

Cuixart no vol ser part d'un santoral per¨° ¡°potser Jordi S¨¤nchez i jo siguem peces importants per avisar d'un cert comportament autoritari del Govern espanyol, de quina ¨¦s la salut de la nostra separaci¨® de poders¡±. Comparteix cel¡¤la amb Liam, un irland¨¨s amb qui fa pr¨¤ctiques d'angl¨¨s. Li pregunto quin ha estat el sentiment que ha ocupat m¨¦s temps el seu ¨¤nim. R¨¤bia, tristesa, injust¨ªcia? ¡°El d'estar viu. Penso en present. I en el passat. Em venen imatges, cares de gent que havia oblidat. Saps de qu¨¨ em vaig recordar l'altre dia? Que a segon d¡¯EGB m'agradava molt ballar. M'encantava i un bon dia, ja de gran, em va comen?ar a fer vergonya i vaig deixar de ballar. No ho recordava i¡­¡±. Li pregunto qu¨¨ sent quan des de la premsa escrita, televisi¨® i r¨¤dio, demanen penes tan severes. ¡°Quan m'arriba el que escriuen o diuen de mi, provo de pensar que s'equivoquen. Res de germinar la llavor de l'odi. D'aix¨° no surt mai res de bo. Intento ser equilibrat i positiu. No em deixo portar ni per l'euf¨°ria ni per l'abatiment. En un dia viatges per molts estats d'¨¤nim. Contrastos entre tristesa, malenconia, alegria, autoestima¡­ Tens temps d'escoltar-te a tu mateix. Mai m'he sentit tan viu com des de la desgr¨¤cia i la pena d'estar sense llibertat, lluny de la meva gent¡±.

T¨¦ pendent una carta a Pablo Iglesias, amb qui l¡¯uneix afecte per¨° amb qui tamb¨¦ ha tingut algunes topades, sobretot arran d'una escalfada d¡¯Iglesias en campanya electoral sobre el fet de treure l'orgull dels nostres pares o avis emigrants. ¡°Sempre he parlat de compartir, de les lluites compartides per gent que pensa diferent. Quan es va disparar la pol¨¨mica pel preg¨® de la Merc¨¨ de Javier P¨¦rez And¨²jar jo em vaig escandalitzar i em vaig partir la cara per ell (la designaci¨® del pregoner va comportar una protesta fero? d'una part de l'independentisme). Fer un pa¨ªs en el qual alg¨² com P¨¦rez And¨²jar estigu¨¦s a l'altre b¨¤ndol no m'interessa. Jo no vull aquest pa¨ªs. Un pa¨ªs de veritats absolutes. Tots pensem que tenim la ra¨® per¨° nom¨¦s en tenim una part. In¨¦s Arrimadas, Pablo Iglesias, tu i jo. Una part, no tota¡±.

En sortir, la meva amiga em pregunta si pot dir a les nenes que els Jordis estan a la mateixa cel¡¤la.

¡ªS¨ª, i que a un d'ells li agradava ballar de nen. Hem quedat a les properes festes de Gr¨¤cia per marcar-nos un ball.

¡ªAix¨° ¨¦s veritat?

¡ªNo, per¨° digue¡¯ls-ho igualment.

Carlos Zan¨®n ¨¦s escriptor.