Una proposta inviable per a BCN

El recent anunci del ministre de Foment sobre l'actualitzaci¨® del Pla Director de l¡¯Aeroport de Barcelona ha refor?at la visibilitat d'una opci¨® gens realista com ¨¦s la proposta de fer passar l'aeroport de Girona per la quarta pista del Prat.

Sembla prou evident que no t¨¦ cap sentit que un aeroport tingui una de les seves pistes a cent quil¨°metres de dist¨¤ncia.

Un aeroport pot tenir una funci¨® determinada dins d'un sistema, com podria ser una certa especialitzaci¨® en algun tipus de tr¨¤nsits o el servei prioritari a una determinada zona geogr¨¤fica. Per¨° el que no ¨¦s normal ¨¦s alimentar la idea que les seves instal¡¤lacions formen part d'un altre aeroport.

En qualsevol cas, si la not¨ªcia ha estat ben acollida ¨¦s perqu¨¨ permet guanyar temps a unes parts que normalment estarien enfrontades tamb¨¦ en aquest assumpte. La pretesa soluci¨® contenta al mateix temps AENA i els partits nacionalistes catalans.

Per a AENA, la proposta ¨¦s tranquil¡¤litzadora perqu¨¨ redueix la pressi¨® a la qual normalment ¨¦s sotmesa des de Catalunya.

Als partits nacionalistes el plantejament els sembla correcte en termes generals perqu¨¨ suposa un aval a la versi¨® aeroportu¨¤ria de la seva pol¨ªtica de menyspreu a Barcelona. L'¨²nica cr¨ªtica que ha balbotejat l'exconseller Rull ¨¦s que l'opci¨® oblida Reus, que en la visi¨® nacionalista potser mereixeria la cinquena pista del Prat.

N'hi ha prou amb fer l'exercici de calcular els temps i les ruptures de forma de transport que comportaria una connexi¨® entre tots dos aeroports per concloure que una pista situada a cent quil¨°metres no ¨¦s raonable. ?s rellevant subratllar que la proposta Barcelona-Girona no t¨¦ absolutament res a veure amb el sistema dels aeroports de Londres que s¨®n totalment independents entre si i que estan connectats entre ells ¨²nicament amb serveis d'autob¨²s.

Un altre aspecte de la proposta de Foment ha merescut atenci¨® medi¨¤tica, per b¨¦ que una mica desviada. Amb la construcci¨® de la terminal sat¨¨l¡¤lit de la T1, apunten, la capacitat de l'aeroport s'elevar¨¤ fins als 77 milions de passatgers. ?s cert que aquesta nova instal¡¤laci¨®, el t¨²nel de connexi¨® de la qual ja est¨¤ constru?t, millorar¨¤ substancialment la capacitat de Barcelona, per¨° aquest factor, combinat amb la proposta de la quarta pista a Girona, t¨¦ la perversitat de despla?ar el focus de l'aut¨¨ntic punt cr¨ªtic de Barcelona, que ¨¦s una operaci¨® de pistes llastrada per una distribuci¨® irracional d'enlairaments i aterratges.

?s f¨¤cil entendre que, en principi, un avi¨® necessita m¨¦s recorregut per enlairar-se que per aterrar. En conseq¨¹¨¨ncia, el normal ¨¦s que la pista que es dediqui a enlairaments sigui m¨¦s llarga. Doncs a l¡¯Aeroport de Barcelona la situaci¨® ¨¦s exactament la contr¨¤ria. En circumst¨¤ncies normals, els avions aterren a la 07/25 R (3.350 m.) i s¡¯enlairen per la 07/25 L (2.660 m).

Aquesta disposici¨® de les operacions est¨¤ comen?ant a crear problemes pel creixement molt substancial dels enlla?os intercontinentals. Fins ara mateix l'enlairament per la tercera pista ha estat normalment possible perqu¨¨ una part substancial dels vols de llarg radi es dirigia a la costa Est de Nord-Am¨¨rica, perqu¨¨ l'aeroport est¨¤ pr¨¤cticament a nivell del mar i perqu¨¨ a Barcelona no fa molta calor.

Barcelona t¨¦ ara nous enlla?os de llarg radi i els t¨¦ particularment a l'estiu, quan la calor redueix la densitat de l'aire i redueix la sustentaci¨® coincidint amb un augment de l'activitat. En aquestes circumst¨¤ncies resulta molt m¨¦s distorsionadora l'alteraci¨® de l'esquema perqu¨¨ surtin per la pista llarga avions que es dirigeixen a destinacions m¨¦s llunyanes i que en conseq¨¹¨¨ncia pesen m¨¦s. ?s un canvi que obliga a alentir les operacions d'aterratge i a generar, per tant, un considerable coll d'ampolla.

Aquest ¨¦s l'aut¨¨ntic problema, com acaba de recordar el president de Vueling i ¨¦s una cosa que no es resol amb la promesa d'una quarta pista a Girona. ?s un problema enverinat perqu¨¨ s'alimenta de la pressi¨® dels residents en una zona de Gav¨¤ que, en la majoria dels casos, habiten unes cases situades justament en la senda de la prolongaci¨® te¨°rica de la pista llarga.

L'an¨°mala operaci¨® de les pistes redueix a 72 la capacitat te¨°rica de 90 vols per hora.

?s rellevant tamb¨¦ esmentar en aquest context que les forces pol¨ªtiques que estan darrere del te¨°ric suport a l¡¯Aeroport de Girona, van ser responsables molt principals de la decisi¨® de construir una estaci¨® de l¡¯AVE al Prat i de descartar l'arribada del mateix a la terminal de l'aeroport de Barcelona. Si l¡¯AVE tingu¨¦s una estaci¨® a la mateixa terminal, com es proposava des de l¡¯Ajuntament de Barcelona, la connexi¨® que ara es reclama amb Girona seria una mica menys problem¨¤tica.

Xavier Roig ¨¦s consultor.