No res, un manadet d¡¯esp¨¤rrecs d¡¯Eivissa

De quasi no res, d¡¯una troballa (un manadet d¡¯esp¨¤rrecs), es poden motivar notables i fuga?os esdeveniments particulars a la taula, austers moments i detalls que engospen un desig, m¨¦s enll¨¤ de la curiositat. La mem¨°ria dels gusts, els temps i el pes buit dels absents, est¨¤ enrajolada de lletres i fets antics i novells, fonts de goig primari i d¡¯enyoran?a, segurament.

El darrer emissor d¡¯una novetat sobre els esp¨¤rrecs va venir d¡¯un home inquiet i prim, ali¨¨ als afers d¡¯aix¨° que en diuen gastronomia i els negocis adherits, perqu¨¨ ¨¦s professional de casta grossa, ciutad¨¤ del m¨®n i de la seva illa, que ¨¦s el mateix. A Eivissa ell va firar ¡ªcercar¡ª un detall local, el manat pag¨¨s i urb¨¤, sense cap transcend¨¨ncia i ajud¨¤ a mostrar que all¨° que sembla fuga?, menor i singular pot bastir i evocar fets intransferibles.

L¡¯an¨°nim agaf¨¤ l¡¯avi¨® amb la penyora embolicada amb paper de plata. El present ¨¦s introbable als circuits dels comer?os i mercats de la modernitat: feu un parell de manadets d¡¯esp¨¤rrecs, afeg¨ª dos allets tendres i un brotet d¡¯herba sana a cada feixet. Tots just eren una quarantena de brots virginals trencats arran, tirant del verd al blau, les puntes, els ulls, blindats, sense fer-ne fulles que creixen en espines.

Els esp¨¤rrecs els havia encomanat na Fina del carrer Montgr¨ª d¡¯Eivissa, una coneguda familiar que tenia una botiga a la Marina, barri portuari de Vila, ara territori del trull i el luxe, i un desert immobiliari clos a l¡¯hivern. Des l¡¯illa del sud feu escala a Mallorca i despr¨¦s bot¨¤ a ca seva, Barcelona. Deix¨¤ brots testimoni d¡¯amistat a gents de boca avesada i se¡¯n serv¨¤ un manat per a ell i el seu entorn.

El sabor abrupte, rar i profund, dels esp¨¤rrecs devia ser el tast de la natura de les illes salvatges (aquelles que no es conraven). Els esp¨¤rrecs silvestres, els cercats i trobats a la mala, a voreres i marines sense ordre, s¨®n els que no s¨®n de conserva p¨¤l¡¤lida i pres¨¨ncia mortu¨°ria, ni conreu foraster trigueros. Guanyen a quasi tots els altres aliments nets nats en la part que no ¨¦s la mar d¡¯aquest entorn illenc del planeta.

Les tiges i brots espontanis que s¡¯endevinen entre pues, espines i brots inconvenients ¡ª estrat¨¨gia natural d¡¯autodefensa de la boca de tota casta d¡¯animals¡ª s¨®n dels elements comestibles tastats de m¨¦s antic i purs, sense terra, sang, p¨¨l o ploma.

S¨®n les puntes de la natura que es fa avinent cada any, entre plantes i matolls en general no comestibles, indigests o verinosos. Frits en truita, torrats, en sopes, en arr¨°s.... no deixen res a objectar o reconstruir pels grans xefs inventors i els gastroarque¨°legs apassionats pels or¨ªgens dels menjars, els pulcres o puristes que pouen al passat a la recerca de la seva veritat. Aquests vegetals s¨®n pura antigor.

Vet ac¨ª l¡¯atzarosa vida de la natura en joc fugitiu entre roques, batzers, mates i espines , marginals i espontanis. El calendari que fa caducar els menjars espontanis, els fa fugissers, imprevisibles. Un manadet d¡¯esp¨¤rrecs ve a ser com la captura personal, meticulosa i delicada d¡¯un desig que tamb¨¦ ¨¦s la intu?ci¨® de la primavera, primerencs s¨®n els millors.

Un puny clos de brots ¨¦s una retrobada, una collita feta de recerca a la ventura de ser el primer, haver esquivat les ovelles o d¡¯altres animals que estimen all¨° tendre i gust¨®s. Un petit feix collit, l¡¯ofrena sense flors, un ramell.

Si els primers pobladors de les Illes tocaren terra al temps inconcret de les calmes d¡¯hivern ¡ªbones per navegar des del continent damunt tres troncs¡ª probablement en menjaren aviat, eren n¨¤ufrags perduts a la Mar i feren un panx¨® d¡¯esp¨¤rrecs, tamb¨¦ fonoll mar¨ª, potser eri?ons de mar i dos crancs peluts si no els feien por.

Les tiges i els brots tendres de les esparregures silvestres obviament no tenien nom, com res, com tampoc els descrivien ells, nosaltres els primitius. Despr¨¦s els han batiat boscans, castellans, cristians, forasters, d'ombra, de gat, de moix, moros, de la reina, de ca, de marge, borratxons, boscans. Un no-res carregat de noms.