Marine Le Pen proposa rebatejar el Front Nacional com Reagrupament Nacional

Nom nou, mateixa identitat. Marine Le Pen va proposar el diumenge rebatejar el vell partit de la ultradreta francesa Front Nacional (FN) com Rassembement national, o Reagrupament Nacional. Els militants hauran de ratificar la proposta en un vot per correu. Le Pen, en dificultats des que el maig del 2017 va perdre l¡¯elecci¨® presidencial davant Emmanuel Macron per¨° animada pels avan?os del nacional-populisme a It¨¤lia i altres pa?sos europeus, va plantejar el canvi de nom al final d¡¯un discurs de reafirmaci¨® de les ess¨¨ncies del FN i el rebuig al que va anomenar ¡°els n¨°mades¡±, denominaci¨® que inclou immigrants, capitalistes, europeistes i, per descomptat, el president Macron.

Sense sorpresa, Marine Le Pen va ser reelegida presidenta del Front Nacional. Sense sorpresa, el c¨¤rrec de president honor¨ªfic, que ocupava el seu pare, Jean-Marie Le Pen, va ser eliminat. El vell l¨ªder ultra, enemistat amb la seva filla i ja oficialment expulsat com a militant el 2015, queda totalment fora del partit que ell va fundar als anys setanta. Fins aqu¨ª, res imprevisible.

La inc¨°gnita del XVI Congr¨¦s del FN a la ciutat de Lilla, al nord de Fran?a, la va desvelar Marine Le Pen en el discurs de clausura, a la tarda: el nou nom per a una formaci¨® que recull milions de vots a Fran?a per¨° que mai ha aconseguit el poder.

Rassemblement national, Reagrupament Nacional mant¨¦ l¡¯adjectiu nacional del vell Front. Alhora li suma el de Rassemblement, que t¨¦ ressons gaullistes i republicans, ja que Rassemblement du peuple fran?ais (Reagrupament del poble franc¨¨s) era el nom del partit que el general De Gaulle va crear despr¨¦s de la guerra, i Rassemblement pour la R¨¦publique (Reagrupament per la Rep¨²blica) el del partit del president neogaullista Jacques Chirac. El nom combina la identitat profunda del FN, el nacionalisme franc¨¨s, amb un mite molt franc¨¨s, el de la uni¨® de tot el poble, m¨¦s enll¨¤ de les divisions partidistes.

¡°Origin¨¤riament vam ser un partit de protesta¡±, va dir Le Pen en el seu discurs per justificar el canvi. ¡°Despr¨¦s ho vam ser d¡¯oposici¨®. Ara no ha d¡¯haver-hi cap dubte que volem ser un partit de govern¡±. I per aconseguir-ho, va afegir, s¨®n imprescindibles les aliances que trenquin l¡¯habitual c¨¨rcol de tothom contra el FN. ¡°Guanyar sense aliances ¨¦s ardu¡±, va dir.

¡°Jo al principi era esc¨¨ptic¡±, confessava als passadissos del congr¨¦s Eric Minardi, el secretari regional del FN a Tahit¨ª, a la Polin¨¨sia francesa. El discurs de la presidenta el va conv¨¨ncer. ¡°Si volem fer aliances i que la gent s'acosti a nosaltres, Reagrupament Nacional pot funcionar". Per tant, votar¨¤ a favor del canvi de nom, com molts dels frontistes que acabaven d'escoltar la seva l¨ªder.

Le Pen filla plantejava el congr¨¦s de Lilla com el de la refundaci¨®: el que permeti assentar les bases per transformar un partit de masses per¨° estigmatitzat ¡ªarraconat a la cantonada de les ideologies infreq¨¹entables i contr¨¤ries als valors republicans¡ª i aconseguir fer-lo freq¨¹entable. ?s a dir, capa? d¡¯aliar-se amb altres partits ¡ªo, com a m¨ªnim, atreure els seus votants¡ª i aspirar de deb¨° al poder. En el discurs de Lilla, Le Pen va llan?ar diverses picades d¡¯ullet a Laurent Wauquiez, president dels Republicans, el partit tradicional de la dreta francesa. Wauquiez, triat al desembre, ha virat a la dreta el discurs del seu partit, per¨° rebutja qualsevol pacte amb el FN.

El congr¨¦s del FN ¨¦s el resultat d¡¯un proc¨¦s que va comen?ar despr¨¦s de la derrota de Le Pen davant Macron. Le Pen es va classificar per a la segona volta i va obtenir m¨¦s de deu milions de vots, un resultat que reflecteix la potent implantaci¨® al territori franc¨¨s. Per¨° una altra vegada es va quedar a les portes del poder, amb un 34% de vots, enfront del 66% del seu rival centrista.

La seva p¨¨ssima actuaci¨® en el debat electoral davant Macron va deixar maltractada la seva imatge com a governant potencial, i errors estrat¨¨gics com la proposta d¡¯una sortida r¨¤pida de l¡¯euro i eventualment de la UE va espantar molts votants potencials. A aix¨° es va sumar la deserci¨® del seu home de confian?a, Florian Philippot, que ha fundat un nou partit, Els Patriotes. El partit va obrir llavors una reflexi¨® que va incloure un q¨¹estionari entre els seus 51.000 militants. Tot, encaminat a la refundaci¨®.

Un 52% dels sondejats es van mostrar favorables al canvi de nom, una majoria minsa que evidencia la inclinaci¨® de la milit¨¤ncia als senyals d'identitat. Un 90% van votar a favor d¡¯un refer¨¨ndum per sortir de la UE, per¨° un 73% van considerar que la sortida de l¡¯euro no era priorit¨¤ria.

Un 100% dels gaireb¨¦ 1.500 delegats a Lilla van votar per la reelecci¨® de Marine Le Pen a la presid¨¨ncia del FN. Era l¡¯¨²nica candidata. Prop d¡¯un 80% van votar a favor de canviar els estatuts, mesura que inclou la supressi¨® de la presid¨¨ncia d¡¯honor, ¨¦s a dir, l¡¯exclusi¨® definitiva de Jean-Marie Le Pen. La seva estrid¨¨ncia verbal i les seves opinions sobre l¡¯extermini dels jueus d¡¯Europa o la col¡¤laboraci¨® amb els ocupants nazis durant la Segona Guerra Mundial dificultaven l¡¯esfor? de la seva filla per suavitzar el partit.

Le Pen pare ja feia anys que estava allunyat del FN. El s¨ªmbol m¨¦s gran de la refundaci¨® ¨¦s el canvi de nom. En les properes setmanes els militants han d'aprovar o rebutjar el nom que Le Pen filla va anunciar a Lilla.

A la pregunta de per qu¨¨ ¨¦s necessari el canvi de nom, el diputat Louis Aliot va respondre: "Perqu¨¨ a la segona volta impedeix la reagrupaci¨®". ?s a dir, en el sistema de dues voltes franc¨¨s, l'habitual ¨¦s que a la segona volta ¡ªde les eleccions presidencials, per¨° tamb¨¦ legislatives i regionals¡ª tots els partits s'uneixen contra el FN. "Ara necessitem guanyar, hem de reagrupar i cal fer-ho amb alguna cosa que no sigui el xoc", diu Aliot, que ¨¦s parella de Marine Le Pen, a EL PA?S. El nom xoca, i dissuadeix. Amb un altre nom se suposa que el nou FN atraur¨¤ m¨¦s vots. "Ho he vist a la meva elecci¨®: hi ha gent que vota per nosaltres gaireb¨¦ a contracor. Almenys no tindran aquest pes psicol¨°gic".

El dubte ¨¦s si amb canviar el nom n¡¯hi ha prou. Perqu¨¨ aquest ¨¦s un partit irremeiablement associat amb una ideologia i amb dos noms. ?s possible que la ideologia s'endolceixi en comparaci¨® dels temps del pare, per¨° q¨¹estions com la immigraci¨® ¡ªel tema que va propulsar el FN als anys vuitanta¡ª continuen sent centrals. L'¨¨xit del discurs de Steve Bannon, l'ide¨°leg del trumpisme, en la sessi¨® del dissabte, i la radicalitat del discurs de Le Pen el diumenge assenyalen, m¨¦s que un gir centrista, un retorn als senyals d'identitat originals. "Nosaltres anem en el sentit de la hist¨°ria", va dir, reprenent la frase de Bannon el dia anterior: "La hist¨°ria est¨¤ del nostre costat".

Tampoc ¨¦s f¨¤cil desfer-se dels noms. El primer, Front Nacional, aviat ser¨¤ hist¨°ria, s¨ª. L'altre nom ¨¦s Le Pen, i aquest, sigui qui sigui el Le Pen que el dirigeixi, seguir¨¤ sent el partit lligat a la fam¨ªlia que el va fundar.