Trasplantaments renals sense transfusions de sang per a testimonis de Jehov¨¤

Les conviccions religioses dels testimonis de Jehov¨¤ ¡ªuna branca del cristianisme que professen uns vuit milions de persones al m¨®n, segons el seu web¡ª els impedeixen acceptar transfusions de sang durant una intervenci¨® m¨¨dica. "La B¨ªblia prohibeix el consum de sang. Per tant, els cristians no ens l¡¯hem de menjar. Tampoc hem d'acceptar transfusions de sang ni d'algun dels seus components principals", justifica la congregaci¨® a la seva p¨¤gina web. Combregar amb aquesta doctrina, no obstant aix¨°, impossibilita que aquest col¡¤lectiu se sotmeti a algunes cirurgies majors, com un trasplantament o una intervenci¨® oncol¨°gica. Els protocols assistencials d'aquest tipus d'operacions obliga els pacients a signar un consentiment informat conforme accepten que els cirurgians recorrin, si ¨¦s necessari, a una transfusi¨® sangu¨ªnia. Si no autoritzen la possibilitat d'utilitzar aquest procediment, la intervenci¨® no es pot fer.

Per¨° l'Hospital del Mar de Barcelona ha donat un tomb a aquesta situaci¨® i ha desplegat un protocol per garantir el trasplantament renal sense transfusi¨® de sang als testimonis de Jehov¨¤. Els metges que participen en la intervenci¨® quir¨²rgica i en el postoperatori accepten operar sense rec¨®rrer a la transfusi¨® de sang i, a m¨¦s, articulen mesures espec¨ªfiques fins i tot abans d'entrar al quir¨°fan per minimitzar el risc de sagnat de pacient durant la intervenci¨® o en el postoperatori. "El problema amb els testimonis de Jehov¨¤, com que no accepten transfusions, ¨¦s que suposa un impediment amb vista a programar la cirurgia. I aquest impediment moltes vegades ¨¦s del mateix col¡¤lectiu m¨¨dic, que no vol assumir els riscos que suposa acceptar no transfondre, no utilitzar aquesta eina quan en el cas d'una an¨¨mia aguda pot curar una persona despr¨¦s d'una cirurgia", explica el doctor Llu¨ªs Cecchini, cap del servei d¡¯Urologia i Cirurgia del Trasplantament de l'Hospital del Mar.

El protocol d'aquest centre, que ja s'ha aplicat en un parell de casos des de fa un any i mig, esquiva el conflicte ¨¨tic i religi¨®s amb un refor? de les mesures de seguretat. Per comen?ar, en el preoperatori: els pacients amb insufici¨¨ncia renal cr¨°nica solen patir an¨¨mia, aix¨ª que abans d'entrar al quir¨°fan s'han de sotmetre a un tractament previ amb eritropoietina (EPO), una hormona que estimula la producci¨® d'hematies. "El que fem per preparar un pacient testimoni de Jehov¨¤ per al trasplantament ¨¦s establir uns objectius d'hemoglobina en sang m¨¦s alts que els que s'indiquen en la resta de pacients amb insufici¨¨ncia renal cr¨°nica. El nostre objectiu ¨¦s m¨¦s alt perqu¨¨ en arribar al moment de la cirurgia, si perden sang, aix¨° suposa que a partir d'un nivell m¨¦s alt, continuem estant en una zona de seguretat per al pacient", afegeix la doctora Marta Crespo, cap de secci¨® de Nefrologia de l'Hospital del Mar.

Ja al quir¨°fan, equips especialitzats d'infermeria munten i controlen els anomenats cell savers, unes m¨¤quines que permeten recuperar la sang del mateix pacient i fer-li una transfusi¨® dels seus propis gl¨°buls vermells. Una operaci¨® de trasplantament de rony¨® t¨¦ un risc alt de necessitar una transfusi¨® de sang perqu¨¨, d'una banda, t¨¦ un component elevat de cirurgia vascular i, a m¨¦s, els pacients amb insufici¨¨ncia renal no coagulen igual que una persona sana. "Nosaltres, d¡¯entrada, sempre esperem no haver de transfondre", puntualitza Cecchini.

El risc de necessitar una transfusi¨® de sang el dia de l¡¯operaci¨® ¨¦s del 10% i s¡¯eleva fins al 41% en el per¨ªode d¡¯ingr¨¦s despr¨¦s del trasplantament

Tot i aix¨°, el risc de necessitar una transfusi¨® de sang el dia de l'operaci¨® ¨¦s del 10% i s'eleva fins al 41% en el per¨ªode d'ingr¨¦s despr¨¦s del trasplantament. Per aquest motiu el protocol transcendeix a la cirurgia i se submergeix tamb¨¦ en l'abordatge del postoperatori. "En la majoria de casos, el postoperatori es gestiona de forma conservadora, vigilant el pacient i fent un seguiment amb t¨¨cnica d'imatge. En aquest grup de pacients, en canvi, el que es fa ¨¦s reintervenir-los de forma preco? per evitar la p¨¨rdua de sang", concreta l'ur¨°leg de l'Hospital del Mar.

Dilema ¨¨tic

Els impulsors del protocol admeten que els dubtes ¨¨tics pesen molt en aquests casos. El "dilema ¨¨tic" del metge, sost¨¦ l'especialista, xoca amb "l'autonomia del pacient a escollir com vol ser tractat". Per aix¨°, assenyala, cal que tots els participants en el proc¨¦s cl¨ªnic estiguin d'acord amb intervenir malgrat que no poden utilitzar la t¨¨cnica de la transfusi¨® si fos necessari.

"El que hem aconseguit ¨¦s una cadena de confian?a entre professionals, i estem tots d'acord que optimitzarem pacients i els tractarem de la millor forma possible en l'acte quir¨²rgic i en el postoperatori per minimitzar el risc de transfusi¨®. Per¨°, si fos necessari, tampoc acceptar¨ªem aquesta transfusi¨® perqu¨¨ hem adquirit aquest comprom¨ªs. El personal que hi est¨¤ participant hi ha d'estar d'acord", adverteix Cecchini.

Fa un any i mig, els especialistes de l'Hospital del Mar van intervenir un pacient testimoni de Jehov¨¤ amb insufici¨¨ncia renal cr¨°nica que va rebre el rony¨® d'un donant viu de la seva mateixa confessi¨®. "O sigui, vam fer sota aquest protocol la cirurgia d'extracci¨® de donant i el trasplantament al receptor a m¨¦s de l'extracci¨® d'un dels ronyons, que els tenia molt grossos", concreta la doctora Crespo. El 2017 tamb¨¦ es va fer un altre trasplantament d'un donant cad¨¤ver.