Experi¨¨ncia del bell, melangia profunda

Diuen que un autor novell va ensenyar la seva producci¨® po¨¨tica a Eugeni d¡¯Ors i que aquest li va dir, m¨¦s o menys: ¡°Se li ent¨¦n tot; si vol fer carrera de poeta, li conv¨¦ complicar-ho¡±. ?s una an¨¨cdota possiblement ap¨°crifa, per¨° reflecteix molt b¨¦ la idea popular que la poesia ¨¦s una manera excessivament complicada de dir les coses, aix¨ª com el rebuig acad¨¨mic a una literatura immediatament accessible. Josep Maria Fulquet (Barcelona, 1948), a Ample vol de la nit, nou llibre amb qu¨¨ va guanyar el premi Carles Riba 2017, afegeix complexitat a la manera d¡¯escriure iniciada a Morir com un riu(2016) i persevera en l¡¯objectiu d¡¯assajar un relat sobre l¡¯experi¨¨ncia del creador art¨ªstic.

En aquest cas ha cercat inspiraci¨® en El Parad¨ªs perdut (1667) de John Milton, un dels grans poemes de la literatura universal, on el personatge de l¡¯¨¤ngel caigut presenta trets, com ara l¡¯afany de llibertat i l¡¯esperit de revolta, que l¡¯han fet sempre apte per representar la disconformitat i la insatisfacci¨® constants de la condici¨® humana. Fulquet no es remet al G¨¨nesi ni inquireix sobre l¡¯exist¨¨ncia del mal, per¨° n¡¯agafa el to i l¡¯actitud de desafiament per elaborar el discurs ideal del creador descontent amb el m¨®n i el moment que li ha tocat viure. ¡°Tu ets m¨¦s gran¡±, es diu, tot revoltant-se contra el ¡°menyspreu prodigat pels indignes¡±; l¡¯orgull es combina amb el ressentiment per no haver estat reconegut: ¡°?s molt el que ha brollat de tu i ha quedat escarnit¡±.

Aquest ¨¦s el punt d¡¯arrencada a partir del qual desenvolupa interrogants entorn del fet creatiu, sense arribar a conclusions amb qu¨¨ guarir la inquietud essencial: ¡°L¡¯experi¨¨ncia del bell¡± porta a ¡°la melangia profunda¡±; cercar ¡°la forma absoluta ¨¦s una guerra perduda¡±; ¡°la pres¨¨ncia del mal¡± ¡°fa in¨²tils els bons sentiments¡±¡­ Dividit en sis cants, que permeten tant una lectura seguida com a?llada, ¨¦s un llibre dens, for?a dispers, sobretot suggeridor i potser excessivament complicat. Les frases s¨®n molt llargues, amb acumulaci¨® d¡¯imatges i reiteracions a vegades excessives. Menci¨® a part mereix la versificaci¨® escollida. La m¨¨trica accentual presenta el problema que si la seq¨¹¨¨ncia que es repeteix ¨¦s molt r¨ªgida, la lectura pot arribar a cansar. En aquest poema ens trobem que els versos s¨®n majorment de ritme ternari, per exemple: ¡°Aquell m¨®n era un m¨®n concebut i creat per ser etern, un m¨®n ¨²nic¡±. Si tots els versos fossin aix¨ª, seria molt tedi¨®s. Per contrarestar-ho, de tant en tant el ritme es trenca, com ara: ¡°Aquest immens brogit, que se¡¯n va, desertant, amb el vent¡±, per¨° no sempre de manera tan afortunada.

?s inevitable fer-se la pregunta si Fulquet no podria assolir el seu prop¨°sit d¡¯una manera menys complicada, amb per¨ªodes sint¨¤ctics m¨¦s breus i amb un ritme menys arriscat i m¨¦s natural; per¨° si acceptem com a premissa una de les idees que exposa, que ¡°no elegim les paraules¡± sin¨® que s¨®n ¡°les paraules que ens trien¡±, haurem de concloure que potser aquesta ¨¦s la millor manera possible. La poesia t¨¦ la virtut de persuadir-nos que la forma com es presenta ¨¦s inevitable i necess¨¤ria. La q¨¹esti¨® sempre ¨¦s si val la pena enfrontar-se a determinades dosis de complexitat. En aquest cas, es tractava de reflectir els vaivens d¡¯una ¨¤nima torturada que creu que rere l¡¯acte creatiu hi ha sempre ¡°una angoixa infinita¡±, que lamenta la seva ¡°collita tan magra¡± i el ¡°mal tracte¡± rebut, i que es resigna a la condemna de S¨ªsif de ¡°reprendre el treball (¡­) de pujar la gran pedra perfecta per un rost costerut¡±. Segurament s¨ª, encara que no ¨¦s una visi¨® gaire engrescadora de l¡¯ofici.