L¡¯endem¨¤

Dissabte em vaig fer el caf¨¨ doble, vaig sucar les torrades amb tom¨¤quet (costum que em retorna cada mat¨ª a casa, sigui on sigui) i vaig obrir els diaris. Un d¡¯espanyol, El Pa¨ªs; un altre de portugu¨¨s, l¡¯Expresso. Llegia sobre els russos ultracat¨°lics, en aquest diari, despr¨¦s d¡¯haver-me informat del puixant mercat immobiliari lisboeta al setmanal lusit¨¤, quan em va envair una sensaci¨® estranya. Hi faltava alguna cosa.

Els dos diaris arrossegaven encara for?a informaci¨® sobre el dijous 8 de mar?, el dia en qu¨¨ es van omplir els carrers espanyols de dones en vaga (per tants motius), mentre que a Portugal passava inadvertit (encara que aqu¨ª a elles tamb¨¦ els sobrin els motius). No hi faltaven dades en cap. A Espanya, la bretxa salarial arriba al 14,2%; al pa¨ªs ve¨ª, frega el 20%, una xifra que ha empitjorat en els ¨²ltims anys, amb l¡¯austeritat i els objectius europeus de reducci¨® de d¨¨ficit. Tamb¨¦ es destacava que aquesta bretxa ¨¦s encara m¨¦s pronunciada si al salari brut s¡¯hi sumen els plusos, les variables i els pagaments en esp¨¨cie. Els editorials estaven, per descomptat, a l¡¯altura de la mobilitzaci¨® femenina, destacant que la democr¨¤cia ¨¦s incompatible amb la discriminaci¨®.

Vaig tornar enrere i vaig revisar les p¨¤gines (els dissabtes em dono el gust de passar-les una per una, sense presses, com si no existissin els digitals, gaudint del paper). Soc ¨Cimagino que ho heu endevinat¨C una vella feminista dels setanta, de les que fa temps que han deixat de protestar; bastant contenta, confesso, amb la meva independ¨¨ncia i amb les millores aconseguides pel meu g¨¨nere, fins i tot encara que siguin insuficients. Entenc que les noves feministes, les joves que han sortit al carrer i han parat, vulguin que el seu malestar es vegi. I s¡¯ha vist. M¨¦s que altres anys.

No obstant aix¨°, el que vaig veure al carrer no ho veia a les p¨¤gines dels meus dos diaris. Entre els textos hi faltava alguna cosa i en sobraven moltes. Eren escassos els articles d¡¯opini¨® signats per dones. Excloent suplements i magazins, l¡¯an¨¤lisi ¨Cde qualsevol q¨¹esti¨®¨C el signaven, en la seva gran majoria, homes. A l¡¯Expresso, de 25 columnistes, nom¨¦s dues eren dones, el 8% de l¡¯opini¨®. En el cas d¡¯El Pa¨ªs, dues dones columnistes d¡¯un total de 14, el 14,2%. Aquest era el panorama l¡¯endem¨¤, dos dies despr¨¦s del 8-M, per ser exacta.

L¡¯opini¨® segueix fora de les nostres mans; el pensament de la dona rarament ¨¦s rellevant, i ¨¦s que, no ens enganyem, perqu¨¨ se¡¯ns senti i se¡¯ns tracti de manera igualit¨¤ria ¨¦s important que primer se¡¯ns escolti. Amb atenci¨®. I per aix¨° ¨Cencara que la nostra pres¨¨ncia hagi millorat considerablement¨C ens falta el prestigi que atorga ocupar les llotges socialment importants: als mitjans de comunicaci¨®, als primers llocs de les llistes electorals, als consells d¡¯administraci¨®, als c¨¤rrecs de direcci¨® executiva, als sindicats, a les acad¨¨mies, a la c¨²pula de l¡¯Esgl¨¦sia...

Les dones espanyoles han mostrat que estan emprenyades i la necessitat de canviar les coses. Ho han fet massivament. Les que han volgut (no s¨®n totes) o han pogut; moltes no han aconseguit abandonar la feina o els seus familiars dependents. Despr¨¦s del dia de mostrar aquest enuig, ara cal concretar, cal posar la igualtat en les agendes d¡¯homes i dones. Es tracta de legislar, qui tingui capacitat de fer-ho; de posar objectius a les empreses p¨²bliques i privades, i, per descomptat, als mitjans de comunicaci¨®. Si no avancem amb claredat, despr¨¦s de l¡¯augment de les expectatives, creixer¨¤ el desengany. Curiosament, a Portugal, on ning¨² va fer vaga, el Govern va aprofitar el 8-M per augmentar la quota m¨ªnima de dones a les llistes electorals del 33% al 40%, a m¨¦s de prohibir que hi hagi dos candidats seguits del mateix sexe.

Una ra¨® que ajuda a explicar la hist¨°rica lentitud per aconseguir la igualtat ¨¦s, a m¨¦s d¡¯¨°bvia, ben simple, fins i tot comprensible: una dona m¨¦s amunt ¨¦s un home m¨¦s avall. Els homes no volen deixar la seva cadira, repartir la dieta del consell, perdre una columna setmanal, deixar la secretaria general, baixar llocs a la llista. I als qui manen els fa mandra, ll¨¤stima, i fins i tot els produeix una certa irritaci¨® haver de dir a altres homes que hi ha una dona (amb talent, preparada, potser millor) per a aquell lloc. No hi ha lloc per a tanta gent. Doncs caldr¨¤ alternar-se i repartir els esfor?os. Compartir la paternitat, la cura de les persones grans i de la casa. Acceptar que un home no ¨¦s, per principi, la millor opci¨® per a una feina. Ens sobren dies de la dona, i ens falten, cada any, 365 jornades amb igualtat de salari i oportunitats.