¡°Els projectes han de guanyar els records¡±

Manolo Garc¨ªa, aquest gran entusiasta. Acaba de publicar el seu set¨¨ disc, i escoltar els seus arguments, notar l¡¯¨¨mfasi amb qu¨¨ el defensa i percebre la seva il¡¤lusi¨® resulta inevitable. I s¨ª, tots els artistes estan contents amb les seves noves obres, per¨° alguns ho semblen per rutina, mentre que Manolo o ¨¦s un engalipador a l¡¯altura de Victor Lustig o realment s¡¯inflama parlant de ¡°la geometria del llamp¡±: ¡°s¨ª, el t¨ªtol ¨¦s una llic¨¨ncia po¨¨tica¡±, respon a l¡¯¨²ltima pregunta que se li formula, la que potser mai s¡¯ha de fer. De la mateixa manera es pot intuir la resposta sobre la seva visi¨® de futur, ell que, encara que cofoi, no acostuma a dir l¡¯edat que t¨¦, se sap que no en complir¨¤ seixanta: ¡°el futur s¨®n projectes, les noves idees. S¨¦ que tinc ja m¨¦s per darrere que per davant, per¨° crec fermament que les millors can?ons encara no han arribat. Els projectes han de guanyar els records¡±. Manolo en estat pur: ¡°no vull jubilar-me mai¡±. Potser per ser un fill del no-res que ho ha aconseguit tot aqu¨ª segueix ¨¨tica prolet¨¤ria per davant: ¡°ja em vaig assegurar d¡¯escollir un bon cam¨ª que no podia fallar¡±.

D¡¯entrada sorpr¨¨n la quantitat de m¨²sics amb qu¨¨ ha gravat el disc, un total de 19: una forma d¡¯aconseguir un so amb la qualitat que no havia aconseguit en altres ¨¨poques? Manolo somriu abans de respondre: ¡°home, hi ha una mica d¡¯aix¨°, per¨° tamb¨¦ un no voler acomodar-se amb un equip estable que et faci el disc de mem¨°ria perqu¨¨ et coneix al detall. Si canvio tant de m¨²sics ¨¦s perqu¨¨ no vull deixar-me portar per la rutina.¡± I sent m¨²sics que han tocat amb grans estrelles, mai, ni la primera vegada, es va sentir petit¨® al seu costat? ¡°Mai¡±, respon rabent, ¡°ni la primera vegada. Aquest ¨¦s un m¨®n d¡¯emocions i d¡¯egos, i tots volen posar-los sobre la taula. Els m¨²sics ensumen la inseguretat i llavors est¨¤s perdut. Jo tinc molt clar el que vull i regulo els meus m¨²sics, la qual cosa no treu que accepti punts de vista, per¨° t¡¯has de mostrar molt segur¡±. Per¨° ens podem imaginar que m¨²sics com Jordi Sabat¨¦s, Toti Soler o Carles Benavent no els va marcar d¡¯a prop: ¡°no, a ells no, s¨®n artistes que sempre he admirat i els dec el respecte art¨ªstic i el de l¡¯edat. Estan en el disc com un homenatge¡±. I parlant d¡¯edat, veu substituts per als artistes de primera fila de la seva generaci¨®?, perqu¨¨ sembla que de moment no n¡¯hi ha: ¡°home, alg¨² sortir¨¤. La vida segueix i alg¨² apareixer¨¤¡±, respon Manolo, en l¡¯¨²nica resposta que sembla volunt¨¤riament t¨¨bia i prudent.

¡°Cal obrir vies, buscar nous camins, altres sonoritats, obrir finestres¡±

Perqu¨¨ en Manolo sempre hi ha un desig de no ofendre, d¡¯evitar pol¨¨miques est¨¨rils. Fins i tot si es parla de la controvertida OT: ¡°jo respecto els qui el segueixen i als artistes que hi apareixen, me n¡¯alegro per ells, per¨° programes aix¨ª no fan cap b¨¦ a la m¨²sica, jo crec que ja n¡¯hi ha prou amb l¡¯emulaci¨® i hauria de prevaldre el talent creatiu. Aix¨° no es porta i ho accepto, per¨° em sap greu¡±. Seguint el fil de la creativitat, aquest disc de Manolo sorpr¨¨n d¡¯entrada per un inici amb piano, un instrument gaireb¨¦ completament ali¨¨ al seu repertori: ¡°¨¦s que cal obrir vies, buscar nous camins, altres sonoritats, obrir finestres, sorprendre¡¯s a un mateix¡±, diu abans d¡¯explicar la can?¨® menys Garc¨ªa del disc, ¡°Dime d¨®nde est¨¢s¡±: ¡°va ser cosa de Jordi Sabat¨¦s: jo li vaig indicar m¨¦s o menys el to i ell va sortir per aqu¨ª: m¡¯encanta; la veritat, no el vaig convidar perqu¨¨ toqu¨¦s el que jo vull, sin¨® el que a ell li surti¡±. Hi ha m¨¦s novetats, com per exemple un augment considerable de mitjos temps i balades, q¨¹esti¨® de l¡¯edat? Manolo somriu i busca un sin¨°nim amable: ¡°¨¦s cosa dels bioritmes, i ara em ve de gust m¨¦s aquest registre que el guitarreo, que per cert tamb¨¦ n¡¯hi ha.¡± ?s cert, per¨° abunda m¨¦s la pausa que la velocitat: ¡°s¨ª, ¡ªadmet¡ª, em sento m¨¦s c¨°mode. Ja no em ve de gust donar salts i c¨®rrer com abans. Els mitjos temps arriben amb els anys.¡±

Per¨°, malgrat tot, edat, bioritmes, o com vulgui que es digui aix¨° d¡¯envellir, encara que sigui de manera juvenil, l¡¯amor sempre est¨¤ present a les lletres: ¡°i tant, per¨° no es tracta d¡¯un amor passional i juvenil, ni tan sols un amor de parella¡­ de trio o del que sigui. Jo escric relat curt i, en tot cas, sobre un amor abstracte, un amor a les persones en general, una passi¨® per tot amb c¨¤rrega emocional i espiritual per a complaen?a de l¡¯¨¤nim.¡± I tamb¨¦ parla d¡¯ecologia, i hi ha lletres socials: ¡°aporto el meu granet de sorra per descriure un m¨®n una mica marci¨¤, diguem-ne. Tot acaba absorbit pel sistema, que nom¨¦s ens ofereix pa vacu i circ per mantenir-nos flipats, per¨° almenys dono el meu punt de vista, min¨²scul, si vols, per¨° aqu¨ª estan les meves cocecillas. De fet, cada vegada costa m¨¦s autogestionar-te, portar el control i evitar que et portin a l¡¯hort¡±. Amb tot, l¡¯esperit positiu de Manolo bull a ¡°Si todo arde¡±: ¡°s¨ª, no cal perdre l¡¯esperan?a ni pensar que tot anir¨¤ pitjor, malgrat que moltes coses et desarborin, no concebo una altra manera d¡¯estar al m¨®n: cal ressorgir, perqu¨¨ si el m¨®n crema, cremarem, per¨° una vegada cremats, tornarem a ressorgir de les cendres, ¨¦s la nostra obligaci¨® com a ¨¦ssers vius¡±. Ho diu qui des de l¡¯escenari ha percebut que la gent ¡°necessita cada vegada m¨¦s abra?ades, somriures i petons. Ara m¨¦s que mai¡±.