Puigdemont digereix el seu dol entre la ira i la resignaci¨®

Fins i tot algun dels seus reconeix que ell viu una realitat paral¡¤lela. Potser per aix¨° s'abstreu mentre recita d'una tirada el seu argumentari. En tot cas, compartir tres denses hores amb Carles Puigdemont a Ginebra ¡ªdues d'elles en una intensa taula rodona sobre Catalunya i l'autodeterminaci¨®¡ª ajuda a esbossar una conclusi¨®: si com a president de la Generalitat va desacatar les lleis de la democr¨¤cia espanyola i de l'autonomia catalana, ara, des del seu refugi exterior, desafia les de la natura.

Diuen que la digesti¨® psicol¨°gica del dol passa per cinc fases successives. Per¨° ell les acumula totes en una, sense empatxar-se.

Practica la negaci¨® de la realitat (autoconvence's que la p¨¨rdua no es va produir), quan es refereix a la no nata i fantasmag¨°rica rep¨²blica com una criatura viva. O en afirmar, taxatiu, ¡°soc el president de Catalunya¡±.

Per¨° ja lletreja tot aix¨° amb menys ardor: la refer¨¨ncia republicana sona llunyana, t¨¨nue. I la seva autoreivindicaci¨® presidencial resulta protocol¡¤l¨¤ria, de present continu resignat: ¡°Soc el 130¨¨ president [a l'espera del 131¨¨] de la Generalitat, el Parlament no em va destituir¡±.

La segona fase, la ira, se superposa a l'anterior. Busca culpables del seu infortuni. Ara ho ¨¦s menys el PP, o ¡°l'Estat¡±, que un franquisme rediviu que ho impregnant tot i tots els Altres, com si no hi hagu¨¦s hagut Transici¨®: ¡°?s cert que Franco ¨¦s sota terra¡±, em replica, ¡°per¨° segueix en terra de Patrimoni Nacional i cal pagar una entrada de nou euros¡±, aquesta prova irrefutable de democr¨¤cia absent. O ¡°el jutge¡± [del Suprem, Pablo Llarena], ¡°per prevaricar¡± [sic].

Tamb¨¦ la tercera fase, la negociaci¨® (fantasiejar sobre solucions sabent-les impossibles) es produeix simult¨¤niament. Despr¨¦s del fiasco de la tardor a l'hora d'obtenir el suport de la Uni¨® Europea per pressionar el Govern espanyol a negociar amb la rep¨²blica que neix, ara es tracta de fabricar soroll medi¨¤tic. Es prodiga i es cont¨¦, una yenka per la qual demostra mestratge gestionant la fam dels periodistes per tot all¨° que ¨¦s rar, per ins¨°lit, sorprenent.

Busca un soroll que li doni suport en la revenja judicialitzadora: acudir¨¤ a tots els organismes internacionals possibles i impossibles. Segurament perdr¨¤, com acaba de passar davant del Tribunal d'Estrasburg, que no li va concedir cautelars (contra la prohibici¨® del Suprem d'investir-se des de terres llunyanes). Per¨° aix¨ª botar¨¤ la pilota i espremer¨¤ els agredol?os fruits del victimisme. Que tamb¨¦ potser facin germinar algun intent de ¡°mediaci¨®¡±... al qual ja es postula des del parad¨ªs superior su¨ªs l'expresidenta de la Confederaci¨® Helv¨¨tica Micheline Calmy, panelista amb nosaltres, satisfeta perqu¨¨ Puigdemont lloa el confederalisme del seu pa¨ªs, suggerint-lo com a eventual alternativa a la secessi¨®.

Seria una mediaci¨® ¡°entre dues legitimitats¡±, escombra ¡ªcap al seu client¡ª l'altre convidat, el professor Nicolas Levrat, autor d'un petri dictamen autodeterminista encarregat pel Govern. Belles mediacions amb gaireb¨¦ tots els actors a favor!... i aquesta merit¨°ria tribu de 150 seguidors arribats de casa a aplaudir ¡°el di¨¤leg¡± i xiular qualsevol discrep¨¤ncia.

La quarta fase ¨¦s la depressi¨®, que no aflora en el prosceni, per¨° la confessa un ¨ªntim, entre bastidors: Carles es veu ¡°com un empestat davant dels espanyols¡±. ¡°Odiat, caricaturitzat, ridiculitzat¡±, una cosa dif¨ªcil d'empassar per a un actor que reclama afecte.

?Quan arribar¨¤ la cinquena estaci¨®, encara in¨¨dita, l'acceptaci¨® resignada que la p¨¨rdua ¨¦s inevitable? Quan sigui del tot tangible.

Per ajornar-la, el ¡°l¨ªder independentista¡± ¡ªcom el titula el festival de cinema dels drets humans en qu¨¨ s'emmarca l'acte¡ª sembla que ha mutat el seu discurs, apunta en la proximitat un analista europeu.

Ara ho fica tot en un t¨²rmix?que postula com a postnacionalista (ja ning¨² gaudeix lloant el nacionalisme): el Valle de los Ca¨ªdos, la burocr¨¤cia de Brussel¡¤les, la democr¨¤cia directa, els drets de la dona, l'autodeterminaci¨®, fins i tot per a un ¡°petit municipi: tots tenen dret si s'organitzen¡±, contra ¡°les unions sagrades¡±.

La motxilla plena de conceptes heter¨°clits aclapara: ¡°Per moments semblava escoltar, en una sola veu, els de Podem, els grillini i els conservadors del Brexit¡±, evoca l'expert europeu.

Aquest nou nacionalpopulisme amb p¨¤tina 2.0 no requereix rigor argumental espec¨ªfic: el seu relat anul¡¤la dades clau, com el cop parlamentari del setembre amb les seves lleis de ruptura que van abrogar la Constituci¨® i l'Estatut i van il¡¤luminar els desastres posteriors.

N'hi ha prou amb receptes senzilles per a problemes complexos (urnes, tant se val com), el clam d'una identitat indefinida, l'apel¡¤laci¨® al fet que la base rellevi l'elit, la protesta contra una persecuci¨® universal: tota oferta de missatge capa? de cobrir una demanda, aquesta llei del m¨¤rqueting en qu¨¨ ¨¦s un ent¨¨s. I l'empatia. Ser¨¤ Puigdemont una joguina humana trencada ¡ªi d'arestes letals per a les altres joguines¡ª o un carlista abra?at a un Sputnik. Per¨° no s'ha d'oblidar que a dist¨¤ncia curta segueix sent un paio emp¨¤tic.