Ronchamp

Aquesta setmana passada a Barcelona es va presentar el llibre Breviario de Ronchamp, de l¡¯arquitecte Josep Quetglas, una de les persones que m¨¦s coneix l¡¯obra del mestre su¨ªs i al qual devem innombrables llibres, articles i lli?ons. N¡¯hi ha prou amb pronunciar aquest nom, Ronchamp, perqu¨¨ a arquitectes i p¨²blic en general els vingui al cap la capella constru?da per Le Corbusier al municipi del qual agafa el nom, consagrada el 1955. La capella ¨¦s una obra adulta, que finalitza quan l¡¯arquitecte m¨¦s important del segle XX t¨¦ 68 anys. ?s potser tamb¨¦ la seva obra m¨¦s dif¨ªcil i inexplicable; justament per aix¨° aquest petit llibre quadrat amb aspecte inofensiu ¨¦s important, i, com no podia ser d¡¯altra manera, el llibre mateix tamb¨¦ resulta tocat pel seu contingut.

La capella de Notre-Dame du Haut ¨¦s un edifici no gaire gran, situat dalt d¡¯un petit tur¨® que domina les planes del seu voltant a l¡¯Haute-Sa?ne. Va ser constru?da sobre les restes d¡¯una antiga capella situada al mateix lloc i tamb¨¦ amb les restes d¡¯aquesta mateixa capella. Aix¨° fa que els seus murs corbs pintats de color blanc estiguin constru?ts amb pedra, i auxiliats per elements estructurals de formig¨® armat que ajuden a suportar la coberta de formig¨® vist. Una coberta que gravita sobre els que entren a la capella.

En la immensa majoria de la seva obra Le Corbusier utilitza el formig¨® armat, material que li permet aixecar-la del terra sobre pilars o columnes de formig¨®. Volums de tota mena que deixaven la planta baixa lliure per al pas de les persones, els vehicles o els jardins. Va construir poques coses amb pedra, alguns cops tan sols alguns murs que acompanyaven edificis, per¨° una consci¨¨ncia interioritzada, quasi podr¨ªem dir de pag¨¨s, li va impedir construir res en pedra que no toqu¨¦s el terra, i la petita capella ¨¦s un exemple en aquest sentit. Tampoc aquesta capella sembla seguir les seves habituals maneres de fer pel que fa a les finestres ni als murs de tancament dels seus edificis, lleugers i a bastament vidrats. Tot en aquesta obra ¨¦s dif¨ªcil de classificar, o m¨¦s ben dit, tot est¨¤ connectat amb els exemples m¨¦s inclassificables de la seva obra. En aquest sentit, la capella de Ronchamp ¨¦s infreq¨¹ent.

No n¡¯hi ha prou amb atrevir-se amb una obra aix¨ª; en aquest sentit el llibre ve a ser un element m¨¦s de la mateixa inusual arquitectura de Ronchamp, per¨° no per aix¨° inexplicable. Aquest sembla estar inspirat en un treball de reunir proves, com ho faria un detectiu, per demostrar que el projecte de la capella ¨¦s premeditat, cosa que equival a dir que obeeix a raons i que no ¨¦s fruit del gest arrauxat o casual, sin¨® que forma part d¡¯un conjunt significatiu de temptatives i predileccions de tota mena per part de Le Corbusier. Aquesta feina detectivesca funciona tamb¨¦ cap endavant en el conjunt dels seus treballs, ¨¦s a dir, no nom¨¦s demostra connexions anteriors en el proc¨¦s d¡¯ideaci¨® de la capella, sin¨® que permet veure gestos posteriors que fan visible una manera constant de pensar els edificis.

Breviario de Ronchamp sembla una capsa, no tan sols per la seva grand¨¤ria i proporci¨®, sin¨® per la manera de contenir els textos i les imatges. Una capsa que cont¨¦ 52 coses diferents, 52 observacions, textos diversos, pensaments i elements a prop¨°sit de la capella. El fet que siguin tantes permet reunir-les de manera que qui ho llegeixi pot examinar diferents elements amb els quals est¨¤ feta la capella. Estrats geol¨°gics del lloc, de l¡¯experi¨¨ncia de pujar muntanyes, de fragments de la B¨ªblia, de dibuixos de Le Corbusier sobre diferents curiositats viatgeres, sobre restes arqueol¨°giques, com ara Micenes o Delfos, sobre d¨°lmens, barques, braus, coves o la Magdalena, i ¨°bviament, dibuixos, esbossos, pl¨¤nols i maquetes temptatives del projecte. Tots ells tractats de forma similar i amb una extensi¨® semblant. Entre tots aquests materials es compon l¡¯edifici, com una capsa de minerals que ens explica la geologia de la terra.