L¡¯energia de la invenci¨®

Com si fos una enciclop¨¨dia del desvari universal, a La sinagoga dels iconoclastes J. Rodolfo Wilcock reunia una col¡¤lecci¨® de retrats d¡¯uns personatges imaginaris terriblement singulars ¡ªinventors, utopistes, savis, cient¨ªfics ...¡ª que no s¡¯estalviaven caure en la bogeria o el crim messi¨¤nic, si calia, per demostrar amb fets la irrevocabilitat de les teories que defensaven: a partir de la seva condici¨® d¡¯absurds, Wilcock els mostrava sense miseric¨°rdia des de dues bandes, i el riure anava irremeiablement unit a la hist¨¨ria, a la destrucci¨® i a la mort. La sensaci¨® d¡¯horror que empresonava el lector, per¨°, provenia del respecte absolut, el to imparcial i la falsa i hilarant erudici¨® que usava Wilcock a l¡¯hora de narrar els capritxos, les vanitats o els dogmes que condu?en els monstres de La sinagoga dels iconoclastes cap al vertigen de l¡¯abisme mental. Alguna cosa semblant passa amb els pintors, aventurers, m¨²sics o escriptors ¡ªi un futbolista¡ª que poblen els quaranta contes ¡ªalguns molt curts¡ª que s¡¯inclouen a La biblioteca fantasma.

A Polpa, Mas¨® es decantava pel pastitx i els homenatges literaris, intel¡¤lectualitzava la narrativa popular i es deixava endur per l¡¯energia d¡¯una imaginaci¨® que aqu¨ª adquireix el car¨¤cter de l¡¯extravag¨¤ncia sistem¨¤tica. A La biblioteca fantasma sucumbeix a l¡¯esperit de Borges, la majoria dels contes parteixen del comentari, la ressenya o el compendi dels llibres que han escrit els monstres que censa amb la seva escriptura minuciosament cl¨ªnica i precisa, i tots participen d¡¯una escriptura on l¡¯escriptor no apareix en el sentit cl¨¤ssic del deus ex machina, sin¨® amb l¡¯absoluta descaradura del prestidigitador. Mas¨® en cap moment oculta l¡¯absolut plaer de l¡¯elaboraci¨® i l¡¯artifici que du a terme des del principi fins al final, conscient de la mat¨¨ria i la forma de cada un dels contes que va construint: hi ha quatre versions de la hist¨°ria del lampista que als cinquanta anys vol esdevenir un cantant mel¨°dic, Jindrich Nov¨¢k mor set vegades, Ferm¨ª Sallent no pot mirar el m¨®n sense que cada cosa, cada fet, cada persona l¡¯assalti amb una infinitat d¡¯arguments narratius, i Christopher F. Gilmore, un pintor retratista, ¨¦s incapa? d¡¯evitar que els seus models morin despr¨¦s de posar per a ell.

Mas¨® narra de manera impassible la incongru¨¨ncia d¡¯uns personatges abnegats i rigorosos en el cultiu de la seva dem¨¨ncia, i t¨¦ la saviesa d¡¯eliminar qualsevol aspecte emocional o versemblant; al mateix temps, per¨°, arreu hi ha el grotesc, el patetisme d¡¯una col¡¤lecci¨® d¡¯exagerades frustracions i d¡¯una desenfrenada imaginaci¨® feta de desitjos i somnis que accentuen sobre manera la soledat essencial de totes les criatures perdudes que protagonitzen aquests contes, com si no poguessin veure res m¨¦s enll¨¤ del seu desolat somni interior: la vida que s¡¯atribueix en les seves mem¨°ries Juliette Demond, una actriu de teatre que pateix aerof¨¤gia, no t¨¦ gaire res a veure amb la seva realitat; el compositor Nicolau Brichs, que va acceptar que era un fracassat, no vol renunciar a la gl¨°ria una vegada la tasta, i el pintor Engelbert van Eycken, procliu a la gelosia, destrueix els quadres inspirats en la dona que acaba d¡¯abandonar-lo: ¨¦s leg¨ªtim llegir La biblioteca fantasma com un cat¨¤leg minuci¨®s dels m¨²ltiples camins que poden conduir els enamorats de la vida creativa cap al disbarat i la destrucci¨®

La biblioteca fantasma, per¨°, no ¨¦s una vict¨°ria de la imaginaci¨® davant de la realitat, sin¨® una reinterpretaci¨® cr¨ªtica de la realitat a trav¨¦s de la imaginaci¨®, sempre subversiva, desmitificadora, irreverent, c¨°mica ¡ªmolt cruel¡ª i neur¨°ticament intel¡¤ligent: Mas¨® se serveix de la imaginaci¨® per descobrir el que la realitat amaga, el que nega, o el que es vol imposar des del nivell de la realitat. No ¨¦s un m¨¨rit menor que sempre hi triomfi l¡¯escriptura, ja sigui gr¨¤cies a l¡¯humor immediat, gr¨¤cies a la reconstrucci¨® del rid¨ªcul i el t¨°pic de la societat erudita, o gr¨¤cies a l¡¯agressivitat de la farsa culturalista. No ho dubtin: La biblioteca fantasma ¨¦s un d¡¯aquells llibres que els agradar¨¤ compartir i comentar amb tothom.