Fantasia, bellesa i risc

En un ambient que no convidava precisament a anar al circ van arrencar divendres a la nit les representacions a Barcelona de Totem, el nou espectacle del Cirque du Soleil que recala a la ciutat (Districte Cultura de L'Hospitalet, fins al 20 de maig). La crispada situaci¨® a l'exterior per les noves detencions es va traslladar en els moments inicials a l'interior de la gran carpa blanca amb crits de "llibertat presos pol¨ªtics" que van ser corejats per una bona part del p¨²blic. La conjuntura va provocar tamb¨¦ que l'estrena barcelonina qued¨¦s desllu?da com a acte social, amb molt poca pres¨¨ncia de rostres populars i gaireb¨¦ absoluta de pol¨ªtics. A l'esperit preocupat de la vetllada va contribuir el tr¨¤gic record de la recent caiguda mortal de l'acr¨°bata Yann Arnaud mentre representava un altre muntatge de la companyia, Volta, a Tampa, Florida, i que va ser recordat per megafonia abans de comen?ar la funci¨®.

Dit aix¨°, des del punt de vista de l'espectacle, la festa va ser completa. Totem ¨¦s una creaci¨® magn¨ªfica, plena d'espectacularitat, imaginaci¨®, m¨¤gia i proeses f¨ªsiques, embolcallada en una espl¨¨ndida teatralitat, una hist¨°ria que transcendeix l'est¨¨tica una miqueta buida, ensucrada i fins i tot cursi que ha caracteritzat altres produccions del Cirque du Soleil. Cal donar el m¨¨rit especialment a l'autor i director de l'espectacle, el gran Robert Lepage, vell conegut del p¨²blic teatral barcelon¨ª. El muntatge, sense perdre el segell de qualitat i la luxosa producci¨®, amb el fastu¨®s desplegament de tecnologia (la c¨²pula d'ossos, aquesta rampa que es desplega com un ¨¦sser viu o la cua d'un drac, les projeccions que converteixen el terra en mar) que caracteritza la companyia canadenca, t¨¦ una mica de tornada als or¨ªgens circenses, amb el focus posat en l'aud¨¤cia i en fer-la encara m¨¦s dif¨ªcil.

Totem se centra especialment en el tema de l'evoluci¨® i fa apar¨¨ixer, encara que res l¡¯identifiqui, Darwin (¡°El Cient¨ªfic¡±) assistit per un cap de pista ecologista i crack del di¨¤bolo, en un simp¨¤tic batibull pel qual passen tamb¨¦ micos i hom¨ªnids sortits de 2001 y d¡¯En busca del fuego (molt graci¨®s el gag en qu¨¨ formen la famosa imatge de la l¨ªnia evolutiva del simi a l'executiu), els personatges emblem¨¤tics del qual s¨®n una esp¨¨cie (i valgui la paraula) d'humanoides amfibis virtuosos de la barra fixa que semblen sorgits d'una fantasia colorista i vitalista (si aix¨° fos possible) de Lovecraft. Alguns d'aquests batracis que saltironegen en un feli? pant¨¤ primordial estan inspirats visualment en salamandres o en les famoses i vistoses granotetes punta de fletxa de l¡¯Am¨¨rica Central i del Sud. ?s destacable un ¨¦sser impressionant cobert per un bodi i malles fets amb milers de vidres reflectors i que baixa de la c¨²pula de la carpa, on sembla que visqui, per portar l'espurna de la vida a la Terra.

L'altra gran l¨ªnia argumental de Totem s¨®n les cultures amer¨ªndies personificades en personatges que al¡¤ludeixen a diferents tribus, de les planes, dels boscos o dels conreadors, sortits d'un western o dels relleus de Palenque, i que amb els seus balls, cants i tambors componen en bona part la banda sonora de l'espectacle.

El p¨²blic va aplaudir d'all¨° m¨¦s, i m¨¦s encara quan els artistes van elevar les mans al cel de la carpa

En tot cas, Totem no t¨¦ en realitat cap altre fil argumental que la sorpresa i la bellesa. Tamb¨¦ l'humor, amb uns pallassos realment molt divertits entre els quals destaquen Valentino, entranyable i provocateur hortera itali¨¤ que s'insinua a les mam¨¤s i fa les del¨ªcies dels nens i El Pescador, amb l'entossudida serietat d'un Buster Keaton. L'escena en qu¨¨ el segon tripula una llanxa i el segon fa esqu¨ª aqu¨¤tic ¨¦s antol¨°gica.

?s dif¨ªcil destacar un n¨²mero circense en un programa en el qual tots s¨®n sensacionals i posen sovint l'ai a les goles i el cor en un puny. Les noies sobre alts monocicles que recullen bols met¨¤l¡¤lics en els seus caps, la inimitable (!) contorsionista, els bon¨ªssims acr¨°bates de barra russa caracteritzats d'extraterrestres fosforescents amb escafandres, el Tarzan antipodista... Per¨° si n¡¯hem de mencionar alguns s¨®n els que solquen el cel de la carpa: el vertigin¨®s trio amb les anelles, el duo de trapezistes. Despr¨¦s del que va passar a Florida cal tenir coratge per pujar all¨¤ dalt. Es va poder percebre una preocupaci¨® per la seguretat a l¡¯hora de recol¡¤locar els t¨¨cnics un petit matal¨¤s.

L'¨²nica cosa que no va funcionar gaire b¨¦ va ser el quadre multicultural amb aire flamenc i toros: probablement no era el dia.

Si cal endur-se una imatge d'aquest entusiasmant mosaic molts escollirien el n¨²mero dels patinadors acrob¨¤tics p¨¨l-roges, ell un guerrer i ella una bell¨ªssima princesa de la seva tribu, potser cherokee, que arriben i marxen en una canoa que es mou m¨¤gicament per uns r¨¤pids salvatges, pur L¡¯¨²ltim mohic¨¤...

El p¨²blic va aplaudir d'all¨° m¨¦s i encara m¨¦s quan els artistes van elevar les mans, en senyal d'homenatge, al cel de la carpa.