I ara qu¨¨?

Catalunya viu des de fa dos dies una explosi¨® d'emocions. Amb l'empresonament de cinc dirigents nacionalistes m¨¦s, entre ells el candidat a ser investit president de la Generalitat, una part important de la plana major de l'independentisme est¨¤ fora d¡¯Espanya o a la pres¨® i amb la perspectiva de no sortir en molts anys. M¨¦s de mig Catalunya es debat aquests dies entre la tristesa, la indignaci¨® i la r¨¤bia. Aquest estat d'¨¤nim no es limita a les multituds que divendres a la nit van sortir als carrers en protestes que es van saldar amb 25 ferits. Abasta tamb¨¦ els qui, sense ser independentistes ni estar d'acord amb els m¨¨todes que van utilitzar les forces sobiranistes la passada legislatura, estan abatuts per les conseq¨¹¨¨ncies que pot tenir el rumb que han pres les coses.

La fallida sessi¨® d'investidura del dijous va servir almenys per a dues coses: va engegar el rellotge que ha de conduir en un termini de dos mesos a formar govern o a celebrar noves eleccions; i va servir tamb¨¦ per certificar el final del Proc¨¦s, o millor dit, del processisme, aquesta nefasta estrat¨¨gia per la qual sobiranisme va quedar atrapat en una agenda que tots sabien que nom¨¦s podia conduir al frac¨¤s. Va ser precisament Carles Riera, portaveu de les CUP, qui en va emetre el certificat de defunci¨®. De forma expl¨ªcita, sense ambig¨¹itat. El proc¨¦s, i les aliances que l¡¯han fet possible, s¡¯han acabat, va dir.

I ara qu¨¨?

Ara s'obre un temps d'incertesa i perill, per descomptat, perqu¨¨ la duresa de la resposta judicial seguir¨¤ provocant reaccions al carrer. Per¨° tamb¨¦ s'obre un temps d'oportunitat: la possibilitat de superar la pol¨ªtica de blocs i de confrontaci¨® que ha condu?t a la perillosa polaritzaci¨® pol¨ªtica i social dels ¨²ltims anys. L'independentisme sap que la via unilateral ha fracassat. Tot i haver aconseguit un suport electoral molt important, impensable fa amb prou feines deu anys, la for?a acumulada ha estat insuficient no ja per imposar una ruptura amb Espanya, sin¨® com a m¨ªnim per obligar el Govern del PP a negociar. L'¨²nica cosa que ha aconseguit l'unilateralisme ¨¦s refor?ar les tend¨¨ncies recentralitzadores que figuren en l'origen del conflicte i despertar el nacionalisme espanyol m¨¦s bel¡¤ligerant i extremista.

Una part de l'independentisme advoca ara per fer un pas enrere, guanyar temps per ampliar la base social i acumular aix¨ª la for?a que li ha faltat. Per¨° si el que pret¨¦n ¨¦s acumular for?a per arribar al mateix lloc, corre el perill de caure de nou en la irrealitat que l¡¯ha portat a la situaci¨® actual. Dif¨ªcilment sumar¨¤ m¨¦s for?a si el que defensa ¨¦s una agenda unilateral i de ruptura. Reprendre o no la unilateralitat ¨¦s la seva gran disjuntiva. Des d'aquesta perspectiva, resulta significatiu que en les dues sessions parlament¨¤ries d'aquesta setmana nom¨¦s la CUP hagi defensat l'agenda unilateral i de confrontaci¨®. Com tamb¨¦ va ser molt significatiu que tant Xavier Dom¨¨nech, portaveu dels comuns, com el socialista Miquel Iceta advoquessin per acords transversals que permetin superar la divis¨°ria entre independentistes i constitucionalistes.

Aquesta ¨¦s la porta que podria obrir un nou temps pol¨ªtic per a Catalunya. Existeixen diferents f¨®rmules a explorar, incl¨°s un govern d'unitat catalanista el m¨¦s ampli possible i allunyat de les disputes partidistes, amb figures independents de prestigi, que tingui com a objectiu recuperar l'autogovern, preservar l'economia i impulsar una proposta per a un nou pacte institucional en Espa?a. Els independentistes han de triar entre persistir en una via que ja s'ha demostrat fallida, o recompondre forces per obligar des de Catalunya a replantejar un sistema que dona mostres d'esgotament i abordar la greu crisi territorial i institucional que el Govern del PP es nega a recon¨¨ixer. Fa temps que la crisi catalana s'ha convertit en una crisi institucional espanyola.

Encegat per la percepci¨® de vict¨°ria ¨¦s molt possible que el Govern de Rajoy i els qui l¡¯acompanyen en la batalla per derrotar l'independentisme caiguin ara en la irrealitat de pensar que poden donar la batalla per guanyada. Encara que tenen elements per acariciar la idea que han aixafat el cap de la ¡°serp separatista¡±, com alguns es refereixen al problema catal¨¤, la realitat ¨¦s que la derrota de l'independentisme unilateral no resol el conflicte i que l'empresonament dels seus dirigents no posa fi al descontentament i el malestar que des de fa temps nia en ampl¨ªssimes capes de la poblaci¨® catalana. L'¨²nica cosa que fa ¨¦s posar sal a la ferida.