La for?a del dret

Durant aquests moments, tan perillosos, de r¨¤bia i frustraci¨® separatista, en articles, declaracions i tert¨²lies se sent amb freq¨¹¨¨ncia una autocr¨ªtica al proc¨¦s que, segons el meu parer, ¨¦s falsa: ¡°L¡¯error ha estat que Catalunya ha menyspreat la for?a de l¡¯Estat¡±.

Per qu¨¨ falsa? Perqu¨¨ es fa servir el terme Estat en un sentit predemocr¨¤tic, en el sentit de for?a bruta, no sotmesa a la llei. Es pret¨¦n dir com a excusa: ¡°Nosaltres, pobrets, des d¡¯una autonomia indefensa, no podem fer front a un Estat poder¨®s, dotat d¡¯Ex¨¨rcit, d¡¯importants forces de seguretat, d¡¯alts funcionaris molt experimentats i, sobretot, de jutges i tribunals que nosaltres no tenim¡±. L¡¯Estat ¨¦s una for?a potent¨ªssima, les autonomies s¨®n nans, petits Estats de la Srta. Pepis.

Aix¨° ¨¦s aix¨ª? Com sempre, els que s¡¯equivoquen tenen una mica de ra¨®. Per¨° en tenen poca i, com afegia el meu intel¡¤ligent amic V¨ªctor Reina, la poca que tenen no ¨¦s aplicable en aquest cas. En efecte, en temps anteriors a la democr¨¤cia, encara que fossin temps liberals ¨Cposem com a exemple l¡¯Espanya de la Restauraci¨®¨C hi havia un nucli de poder, que requeia en el monarca, que era invulnerable a la democr¨¤cia, a la voluntat del poble, perqu¨¨ nom¨¦s expressava la voluntat del Rei.

En efecte, les lleis de llavors, ¨¦s a dir, la voluntat del poble expressada pels seus representants, tenien un ¨¤mbit regulador en el qual la llibertat del Parlament no tenia m¨¦s l¨ªmits que la Constituci¨® i fins i tot aquesta, com que no tenia el car¨¤cter normatiu de les actuals democr¨¤cies constitucionals, era interpretada per al seu desenvolupament legal pel mateix legislador que aprovava les lleis sense el control actual dels tribunals constitucionals. Per tant, la llei podia vulnerar la Constituci¨® perqu¨¨ no hi havia cap control judicial. En aquest sistema el Rei conservava certs poders exclusius que el convertien en una pe?a essencial del sistema pol¨ªtic i administratiu.

Avui aix¨° no ¨¦s aix¨ª. Ni de bon tros. El Rei no t¨¦ cap poder pol¨ªtic, ni legislatiu, ni executiu, ni judicial, ni de cap altre tipus, i tots aquests poders, que rauen en ¨°rgans concrets ¨Cles Cambres parlament¨¤ries, els Governs, les Administracions p¨²bliques, els Ajuntaments i els mateixos jutges i magistrats¨C estan sotmesos a la Constituci¨®, i el seu m¨¤xim int¨¨rpret ¨¦s el Tribunal Constitucional.

Per aix¨°, en les democr¨¤cies constitucionals, la famosa sobirania entesa com a poder suprem i il¡¤limitat, rau en el poble i aquest l¡¯exerceix mitjan?ant l¡¯acte constituent, ¨¦s a dir, mitjan?ant l¡¯elaboraci¨® i l¡¯aprovaci¨® d¡¯una Constituci¨® i, si escau, de la seva reforma. Aquest contracte entre ciutadans que ¨¦s una Constituci¨® es perpetua en el temps perqu¨¨ el mateix text constitucional inclou el procediment de reforma, amb la qual cosa la sobirania sempre segueix sent del poble.

Aix¨ª, avui dia, en una democr¨¤cia constitucional, la Constituci¨® ¨¦s la llei suprema, producte del poder constituent del poble, que crea un Estat d¡¯acord amb alguns principis b¨¤sics: la separaci¨® de poders, el principi de legalitat (avui dia, de constitucionalitat), la democr¨¤cia representativa, els valors de llibertat, igualtat, solidaritat i pluralisme pol¨ªtic, aix¨ª com la garantia dels drets fonamentals.

Aquest ¨²ltim principi, la garantia dels drets fonamentals, no ¨¦s nom¨¦s, com els altres, un component estructural b¨¤sic de l¡¯Estat, sin¨® la seva aut¨¨ntica finalitat, en definitiva, la seva justificaci¨®. Sense aquesta necessitat de garantir els drets, en realitat de fer que els principis de llibertat i igualtat entre persones siguin efectius a la pr¨¤ctica, l¡¯Estat i el dret no serien necessaris. Com va dir James Madison a El Federalista: ¡°Si els homes fossin ¨¤ngels, l¡¯Estat no seria necessari. Si els ¨¤ngels governessin els homes, no caldria cap control a l¡¯Estat, extern o intern¡±.

Per¨° no ¨¦s aix¨ª, els ¨¦ssers humans no s¨®n ¨¤ngels, tenen interessos i ambicions que xoquen entre si i s¡¯han de regular, conforme a criteris de just¨ªcia, aquestes lluites i enfrontaments. Per aix¨° primer es va inventar el poder monol¨ªtic de les autocr¨¤cies, despr¨¦s van venir els poders compartits entre poble i rei en les democr¨¤cies liberals, en la fase actual la democr¨¤cia s¡¯ha perfeccionat mitjan?ant la juridificaci¨® total de l¡¯Estat.

Per tant, tornant al principi de l¡¯article, l¡¯autocr¨ªtica independentista ha de consistir a dir que han menyspreat el dret, no l¡¯Estat, perqu¨¨ la for?a de l¡¯Estat no ¨¦s la for?a bruta d¡¯abans, sin¨® la for?a del dret, el dret democr¨¤tic, naturalment.

Francesc de Carreras ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Constitucional