Waterloo

El m¨¨tode narratiu de Jean Rolin (1949) s¡¯acosta als jocs que practicava Georges Perec i, llibre rere llibre, tamb¨¦ sembla que busqui esgotar les temptatives d¡¯explorar i descriure de dalt a baix cada un dels escenaris ¡ªo no-llocs¡ª on situa la seva mirada, una tradici¨® liter¨¤ria, al cap i a la fi, ben arrelada a Fran?a perqu¨¨ Aragon, Yonnet o Cl¨¦bert ja s¡¯havien encarregat de cuidar, amb ¨¨xit, l¡¯art de transformar una diminuta i anodina geografia en un lloc ins¨°lit i digne d¡¯estudi. Rolin ha seguit les desventures dels gossos que hi ha abandonats arreu del m¨®n, ha informat de les pen¨²ries de la comunitat cristiana a Palestina, ha ensenyat la part oculta de la societat de l¡¯espectacle que alimenta la decad¨¨ncia de Los Angeles, ha narrat les rutines laborals dels ports francesos i ha mostrat la raresa dels habitants de la zona fronterera entre Fran?a i B¨¨lgica. No es perd mai el temps llegint qualsevol llibre de Rolin ¡ªun h¨ªbrid entre el reportatge, la cr¨°nica sociol¨°gica, l¡¯antropologia urbana i el llibre de viatges concebut a la seva particular manera¡ª, per¨° si es vol assaborir al cent per cent la seva majestuosa capacitat d¡¯observaci¨®, les l¨ªnies clares de la seva al¡¤lucinada facultat descriptiva, la seva habilitat a l¡¯hora de tra?ar lligams in¨¨dits entre les coses i els fen¨°mens de la realitat que se li alcen al davant, seria convenient comen?ar per La Cl?ture, editat per Sexto Piso com La cerca.

Aqu¨ª Rolin no es mou de Par¨ªs, i recorre exhaustivament el suburbi acotat entre el Bulevard Ney i la Rue Cl?ture: en el llibre, de l¡¯any 2002, la zona encara no s¡¯ha convertit en la bidonville de l¡¯actualitat, per¨° s¨ª que hi aflora sense subterfugis la devastaci¨®, la sordidesa i la vida dura dels seus habitants. Als bars fa p¨¤nic entrar-hi, girar qualsevol cantonada ¨¦s temptar la sort, ning¨² no es pot resguardar del soroll que l¡¯eixorda, i la viltat sembla ser la guia dels passos dels indigents, de les prostitutes i dels altres supervivents de l¡¯infortuni que hi campegen de la manera que poden. Al costat de la descripci¨® mani¨¤ticament minuciosa dels n¨¤ufrags refugiats en aquesta illa urbana, Rolin narra de manera superba les perip¨¨cies de Michel Ney, el mariscal de Napole¨® que dona nom al bulevard i que, amb les seves fantasioses ast¨²cies militars, va originar la derrota de Waterloo.

Conven?ut de la seva bravesa, a pesar que sempre se li van discutir les virtuts t¨¨cniques, com si volgu¨¦s oblidar que era el fill d¡¯un boter d¡¯una aldea que havia ascendit de categoria social gr¨¤cies a les guerres napole¨°niques ¡ªo com si embog¨ªs m¨¦s i m¨¦s despr¨¦s de cada episodi b¨¨l¡¤lic¡ª, el mariscal Ney va ser acusat de tra?dor. El pintor Jean-L¨¦on G¨¦r?me va immortalitzar l¡¯execuci¨® en un quadre, Le 7 d¨¦cembre 1815, 9 heures du matin.