La miraculosa pres¨¨ncia d¡¯un d¨¦u menut

Menut com un haiku, escantellat com un moble que estava completament lacat, un camal tapant la canya d¡¯una bota, l¡¯altra deixant la seva parella descuradament a la vista, moviments septuagenaris, vacil¡¤lants i insegurs, posats poc harm¨°nics i una veu trencada, meravellosament personal que ¨¦s usada com s¡¯han d¡¯usar els instruments, tal com l¡¯instrumentista desitja, no com manen uns c¨¤nons que, a m¨¦s, noblesa obliga, el seu portador va trencar des de molt jovenet. All¨¤ nom¨¦s sobrava l¡¯indret, l¡¯encarcarament rid¨ªcul d¡¯un Liceu massa impol¡¤lut per a un recital imperfecte per definici¨®, impur per ess¨¨ncia i despentinat perqu¨¨ el seu protagonista mai no ha fet servir una pinta. S¨ª, era Bob Dylan en la seva primera aparici¨® davant els gentils de Barcelona, era Mahoma davant els musulmans, era el d¨¦u davant els fidels, enlluernats per la seva pres¨¨ncia, pel pes de la seva hist¨°ria i la desconcertant transcend¨¨ncia de la seva figura. I els va parlar. Tot i que no els va dir res de nou.

Quan un artista del pes de Dylan canta, i a m¨¦s s¡¯¨¦s conscient que no hi haur¨¤ moltes m¨¦s oportunitats d¡¯escoltar-lo cara a cara, s¡¯anul¡¤len molts filtres, ofegats pel torrent d¡¯evocacions, records, fragments de vida i emocions que tan sols la seva pres¨¨ncia desperten. I aix¨° que Dylan, esquerp i rabiosament actual en l¡¯¨²s de la seva mem¨°ria, no va adornar el repertori de llocs comuns, sin¨® que va buscar en el seu passat m¨¦s recent una vig¨¨ncia que gaireb¨¦ tots els altres troben en els seus impansibles ¨¨xits eterns. El locutor John Peel deia que per a ell la m¨²sica era com un diari, i si ning¨² vol llegir el de fa una setmana, per qu¨¨ negar-se a escoltar la del dia, constantment renovada? Doncs Dylan ¨¦s igual: cal estar cada concert delectant-se al l¨ªmit de l¡¯oxidaci¨® d¡¯all¨° que va ser si encara ho segueix sent? Per aquest motiu els temes populars que va tocar, ¡°Ballad of a Thin Man¡±, ¡°Highway 61 Revisited¡±, ¡°Tangled Up In Blue¡± o, especialment, ¡°Blowin¡¯ In The Wind¡±, estaven acuradament emmascarats perqu¨¨ ning¨² els pogu¨¦s trobar sense m¨¦s ni m¨¦s entre els seus records. El Dylan vigent que amb 76 anys es nega a capitular.

Amb tot, el concert no va ser rod¨®. Dif¨ªcil explicar-ne les raons: probablement una suma de causes entre les quals moltes resulten intangibles. Per¨° es va notar en l¡¯entrega del p¨²blic, accelerada al comen?ament, amb notables esclats d¡¯aplaudiments que es van anar imperceptiblement modulant a mesura que el recital avan?ava. Potser va ser el vergony¨®s tracte a qu¨¨ aquest mateix p¨²blic va ser sotm¨¨s, amb el constant anar i venir d¡¯acomodadors a la ca?a del m¨°bil prohibit que, un cop trobat el transgressor, singularitzaven amb flaixos que volien ser escarni p¨²blic. O potser, simplement, que Dylan i la seva extraordin¨¤ria banda, no van aconseguir entrar en la din¨¤mica del concert, aquest fet m¨¤gic que impedeix que el p¨²blic marxi mentalment de la sala i oblidi que la vida segueix i, fins i tot, que els passi per alt els qui s¡¯afanyen a manifestar amb aplaudiments de setci¨¨ncies que han reconegut els primers acords del tema que sona.

I aix¨° que va haver-hi grans moments: escoltar Sinatra passat per l¡¯aiguardent vocal de Dylan a ¡°Melancholy Mood¡± i a ¡°Full Moon and Empty Arms¡±, veure com el paper de vidre no pot dissimular la bellesa l¨ªrica d¡¯¡°Autumn Leaves¡±, a la qual va atorgar un to crepuscular, gaireb¨¦ terminal, escoltar un blues atrotinat i per tant pertinent com ¡°Early Roman Kings¡± o, sense anar m¨¦s lluny, deixar-se portar pel so d¡¯un grup que evocava el paisatge sec i ¨¤rid de les paraules de Cormac McCarthy, o la sonoritat dels Apalaches ¡°redneck¡±. Per¨° no va ser, ni de bon tros, el millor concert que Dylan ha fet a Barcelona. Va ser un concert m¨¦s de Dylan, aquest d¨¦u tan gran que no li cal que l¡¯il¡¤luminin m¨¦s que als seus m¨²sics; aquest d¨¦u que, com van fer Fugazi, no actua sota enlluernadors jocs de llum, al Liceu sempre crema; aquest d¨¦u autosuficient i orgull¨®s que, com que s¡¯apagava la llum entre tema i tema, no veia el seu p¨²blic dempeus despr¨¦s de ¡°Desolation Row¡±; aquest d¨¦u que s¨ª, va apar¨¨ixer, per¨° no per dir-nos alguna cosa reveladora m¨¦s enll¨¤ de la seva miraculosa pres¨¨ncia.