Conservar la casa Rozes

La casa Rozes, situada al nord de la badia de Roses, ocupa solit¨¤ria, des de fa m¨¦s de 50 anys, la punta de l¡¯Almadrava que s¡¯endinsa al mar en aquest paratge roc¨®s. Projectada per Josep Antoni Coderch de Sentmenat el 1962, la seva arquitectura est¨¤ formada per un conjunt de volums blancs encadenats esgraonadament seguint el pendent de la punta, com una forma artificial de gen¨¨tica geol¨°gica que contrasta, alhora que s¡¯integra, amb aquest lloc, probablement a causa de la seva austeritat formal, austeritat similar a la de sopar de pa i fonoll mar¨ª.

Un dels m¨¨rits d¡¯aquesta casa ¨¦s el fet de que els seus volums arrenquin de les roques sense intermediaris, i segueixin la component longitudinal de la punta, tot baixant com una gran escala blanca. En veure-la, no sabem si ¨¦s la casa la que contrasta amb les roques o s¨®n aquestes les que guanyen pres¨¨ncia i inter¨¨s mentre fan de base de les netes arestes de la casa. La seva posici¨® heroica i solit¨¤ria recorda la casa Malaparte, constru?da pel mateix escriptor a prop de Capri, tamb¨¦ sobre una punta i aferrada a les roques quasi sense soluci¨® de continu?tat. Una altra escenografia dram¨¤tica on Jean-Luc Godard va filmar all¨¤, el 1963, unes escenes de Le M¨¦pris.

La casa Rozes ella sola ¨¦s una demostraci¨® del que promulgaven les Normas Generales Urban¨ªsticas y de Protecci¨®n del Paisaje de la Zona de la Provincia de Gerona denominada ¡®Costa Brava¡¯, de 1954. Potser una de les millors iniciatives de car¨¤cter urban¨ªstic i paisatg¨ªstic d¡¯aquella part del pa¨ªs i que van ser decisives per a la implantaci¨® de la nova arquitectura hotelera, tal com sostenia Silvia Musquera en la seva tesi doctoral Les imatges d¡¯un nou paisatge creat per al turisme. La fotografia com a testimoni del paper de l¡¯arquitectura en la transformaci¨® de la Costa Brava als anys 60. Una normativa que, segons Musquera, convidava a integrar-se i no a mimetitzar-se amb el paisatge. Veient la casa Rozes, sembla el millor exemple d¡¯aplicaci¨® d¡¯aquella normativa.

Ara la casa perilla i pot desapar¨¨ixer, almenys amb l¡¯aspecte amb qu¨¨ l¡¯hem coneguda, afligida per la degradaci¨® que infligeix la seva situaci¨® marina i les limitacions dels seus propietaris. Aquesta not¨ªcia ha fet despertar la consci¨¨ncia del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Girona, que tracta de cridar l¡¯atenci¨® sobre aquest fet amb una taula rodona aquest mateix divendres a Roses, on es troba la casa; ni l¡¯Ajuntament ni l¡¯opini¨® p¨²blica s¨®n conscients de la seva v¨¤lua, malgrat ser declarada B¨¦ d¡¯Inter¨¨s Cultural en categoria Monument, el 1992.

Cada cert temps, a Espanya desapareix o es malmet una bona obra d¡¯arquitectura del per¨ªode dels anys cinquanta i seixanta. Crec que els edificis tenen un cicle de vida i que, passats 40 o 50 anys, el seu primer cicle caduca i en comen?a un de nou. Evitar que el nou cicle sigui un desastre no ¨¦s una cosa senzilla, ja que en la protecci¨® d¡¯aquestes obres es creuen molts actors ¡ªadministraci¨®, col¡¤lectius i associacions professionals, propietaris i el gust predominant¡ª, per¨° especialment el temps transcorregut des de la seva construcci¨®.

Una q¨¹esti¨® que cal acceptar amb certa mod¨¨stia ¨¦s que ni tots els propietaris s¨®n insensibles a aquest fet ¡ªsimplement, no poden mantenir-les com conv¨¦¡ª ni totes les iniciatives culturals per salvar o protegir aquests edificis han estat afortunades. No es pot decretar una protecci¨® sense atorgar importants compensacions als propietaris que van fer construir edificis com el que ens ocupa i que han contribu?t a millorar l¡¯escena urbana o el paisatge natural. Compensacions que poden tenir alguna contrapartida, com ara poder visitar algunes d¡¯aquests obres un parell de cops a l¡¯any, per exemple. Hi ha millor premi per a la bona arquitectura? O ¨¦s que tan sols hem de donar ajuts econ¨°mics a l¡¯arquitectura energ¨¨tica i moralment correcta, per¨° sense cap inter¨¨s arquitect¨°nic?

Llegint les manifestacions de Fundacions com el Docomomo (Documentaci¨® i Conservaci¨® de l¡¯Arquitectura i l¡¯Urbanisme del Moviment Modern), fa l¡¯efecte que es parla de les obres d¡¯arquitectura com si fossin propietat col¡¤lectiva tan sols dels arquitectes, i aix¨° no les afavoreix. Potser podrien revisar el seu discurs i el seu paper en pro de la conservaci¨® de la bona arquitectura. I s¡¯haurien d¡¯adonar que, per al com¨² de la poblaci¨®, les paraules ¡°moviment modern¡± no signifiquen res; de fet, cada cop m¨¦s, per a mi tampoc gaire.