La cultura de l¡¯independentisme

?s un misteri que, amb un nombre tan elevat de vots independentistes, no s¡¯hagi produ?t m¨¦s consum de llibres en catal¨¤. Te¨°ricament, l¡¯auge independentista hauria d¡¯haver coincidit amb un increment significatiu de la lectura en catal¨¤, especialment despr¨¦s de d¨¨cades d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica i monoling¨¹isme als mitjans auton¨°mics de comunicaci¨®. Per¨° no ha estat aix¨ª. En bona part la venda del llibre en catal¨¤ se salva pels llibres de text obligatoris, la literatura infantil que els pares regalen als fills i perqu¨¨ la prefabricaci¨® de best-sellers opera en el marge procel¡¤l¨®s entre la literatura de qualitat i el subproducte editorial. Despr¨¦s del recompte del nombre de militants i c¨¤rrecs dels partits sobiranistes ¨Cper no incloure-hi els votants¨C hi ha dret a sorprendre¡¯s que el llibre en catal¨¤ no tingui una demanda m¨¦s quantitativa, per¨° passa pr¨¤cticament el contrari, mentre que una de les raons que s¡¯ofereixen per a la secessi¨® ¨¦s el presumpte maltractament que Espanya dona a la llengua i a la cultura catalanes. Nom¨¦s als ajuntaments hi ha m¨¦s de 2.000 regidors independentistes. La conclusi¨® provisional per¨° no del tot aventurada ¨¦s que el sentiment ultranacionalista no est¨¤ en relaci¨® de causa i efecte amb la voluntat de comprar i llegir llibres en catal¨¤.

Actualment, pocs escriptors en catal¨¤ poden presumir de liquidacions substancioses de drets d¡¯autor, de la mateixa manera que les col¡¤laboracions en mitjans de comunicaci¨® ¨Cp¨²blics i privats¨C tenen des de la crisi del 2008 una minsa remuneraci¨®. ?s natural que, com a tots els pa?sos, les editorials en general prefabriquin llibres que acaben sent, amb poques excepcions, els m¨¦s llegits i premiats. Per¨° un acaba sospitant que la minvada valoraci¨® de la qualitat liter¨¤ria no havia estat mai tan ofensiva, ni la destrossa de la llengua de Carles Riba o Joaquim Ruyra tan sistem¨¤tica.

En temps de pol¨ªtica-t¨®mbola, la cultura compta poc. D¡¯aqu¨ª la pregunta: llegeixen llibres en catal¨¤ els centenars de milers de secessionistes? Certament, no sembla que els diaris en catal¨¤ estiguin batent r¨¨cords de vendes. Vet a saber si deu ser una vella entel¨¨quia la condici¨® de lector catal¨¤ il¡¤lustrat que cerca bona literatura, llenguatge, coneixement i tamb¨¦ entreteniment, si entenem que s¨®n extremadament entretinguts L¡¯illa del tresor o Els tres mosqueters. El per¨ªmetre de lectura ¨¦s, en general, estret i en el cas del llibre en catal¨¤ no es nodreix de lectors de Merc¨¨ Rodoreda, Villalonga, Ferrater o dels cl¨¤ssics de la Bernat Metge.

Joan Maragall venia una mica m¨¦s d¡¯un centenar dels seus llibres de poesia i alhora era l¡¯escriptor amb m¨¦s prestigi d¡¯aquell moment. Per¨° aquesta llengua va tenir moments qualitatius, tot i que no majoritaris, amb la Renaixen?a, el Noucentisme o, per exemple, els anys seixanta del segle passat. En els seus assajos, Morris Berman ¨Camb un to apocal¨ªptic no mancat de ra¨®¨C es planteja l¡¯opci¨® mon¨¤stica com l¡¯¨²nica manera que la cultura tingui valor, es deslligui de la trivialitzaci¨® i generi energia intel¡¤lectual. Una colla de personatges de Fahrenheit 451, de Ray Bradbury, s¡¯amaguen al bosc per preservar la mem¨°ria dels llibres.

Segurament, l¡¯error de perspectiva ¨Cal contrari del que pensen els ide¨°legs del manifest Koin¨¦¨C ¨¦s des de fa molt negar la realitat biling¨¹e de la literatura en catal¨¤. En realitat, si cada vegada hi ha m¨¦s nacionalistes ¨Csegons les c¨¨lebres majories indestructibles d¡¯Artur Mas¨C, no es pot dir que creixi el nombre de lectors. Per raons que valdr¨¤ la pena estudiar, hi ha m¨¦s victimisme ling¨¹¨ªstic quan la Generalitat t¨¦ plenes compet¨¨ncies culturals, amb el poder transmissor de TV3 i ara que el catal¨¤ ¨¦s la llengua vehicular del sistema educatiu.

Morris Berman no creu que la institucionalitzaci¨® sigui la millor manera de transmetre cultura perqu¨¨ la lectura, per exemple, ¨¦s un h¨¤bit mental individual que ¡°no pot ni ha de ser canalitzat a trav¨¦s d¡¯estructures¡±. Afegeix que si no intentem preservar el millor de la cultura, la possibilitat d¡¯un renaixement cultural queda descartada. Es pot aplicar al cas de la Catalunya que practica el reduccionisme ling¨¹¨ªstic. Com a element de col¡¤lectivitat, es diria que ja no existeix l¡¯afany de crear un cos substantiu de literatura i de vitalitat intel¡¤lectual. Des de fa un temps, la cultura catalana s¡¯ha limitat ¨Camb excepcions¨C al deure d¡¯afirmaci¨® nacionalista. Almenys els Jocs Florals, per m¨¦s mustis que acabessin sent, premiaven Josep Carner.