Jordi Sierra i Fabra: ¡°Soc una m¨¤quina d¡¯escriure¡±

Jordi Sierra i Fabra?(Barcelona, 1947) no para. Acaba de publicar Deu dies de juny (Rosa dels Vents), l¡¯¨²ltim cas (el nov¨¨) de l¡¯inspector Mascarell, per¨° per a ell ja ¨¦s aigua passada. Ja en t¨¦ escrit un altre, el des¨¨, i el gui¨® de l¡¯onz¨¨. Per no parlar d¡¯altres s¨¨ries de novel¡¤les, de llibres de m¨²sica, d¡¯infantils¡­ ¡°Soc una m¨¤quina d¡¯escriure¡±, diu, divertit, al despatx de casa seva, a Barcelona, entre els m¨¦s de 30.000 vinils que guarda (entre singles i elap¨¦s) i envoltat de llibres: nom¨¦s de seus, mig miler de t¨ªtols!

Fa 10 anys (l¡¯11 de abril del 2008) va presentar a la llibreria Negra y Criminal Quatre dies de gener, el primer llibre de la s¨¨rie protagonitzada per aquest entranyable policia republic¨¤ que, el gener del 1936, decideix no anar a l¡¯exili per cuidar la seva dona, malalta de c¨¤ncer. Despr¨¦s de purgar vuit anys i mig al Valle de los Ca¨ªdos i que Franco l¡¯indult¨¦s d¡¯una condemna a mort, ref¨¤ la seva vida i, d¡¯amagat i jugant-s'hi la pell, resol diversos casos en els quals, de passada, se¡¯ns plasma la hist¨°ria dels primers anys del franquisme: Mascarell ha viscut l¡¯estraperlo, s¡¯ha vist investigant un atemptat a Franco, se les ha vist amb els Monument Men, ha patit la vaga de tramvies¡­

Despr¨¦s de 10 anys a les llibreries, Sierra i Fabra considera que Mascarell ja ¨¦s prou conegut: ¡°Els lectors han empatitzat amb el personatge i ara ja els puc parlar de tot, fins i tot de temes tan crus i desagradables com els que apareixen en aquesta entrega", diu l'escriptor, que narra amb tots els detalls escenes d'abusos sexuals sobre nens d'orfenats per part d'un excapell¨¤ a qui Mascarell, en la seva ¨¨poca de policia, va estar a punt de clavar un tret. "Quan un nano que no ha conegut cap amor de mare o pare rep una car¨ªcia d'un capell¨¤, es pensa que ¨¦s normal", explica, sense embuts, l'escriptor. "A partir d'aqu¨ª, la cosa pot arribar fins als extrems que descric a la novel¡¤la".

Aquestes situacions extremes beuen de casos ver¨ªdics documentats per Sierra i Fabra. Des de nens que havien de beure aigua de la cisterna del v¨¤ter fins a monges que caminen amb pedres dins de les sabates ("m¨¦s va patir Jesucrist"), passant per masturbacions, fel¡¤lacions i tota mena d'agressions sexuals.

¡°El personatge evoluciona molt m¨¦s que la societat¡±, reconeix l'autor. ¡°Amb el pas dels anys queda clar que adaptar-se als temps, a la dictadura, volia dir sotmetre-s'hi, per m¨¦s contrari al r¨¨gim que sigui el personatge¡±. Sense ¨¤nims de fer novel¡¤la hist¨°rica ("no cal explicar tot el que un sap, crec que amb un 10% de realitat ja n'hi ha prou, en una novel¡¤la"), Sierra i Fabra ¨¦s meticul¨®s amb tots els detalls, que de vegades sobten el lector: els taxis lliures, per exemple, tenen un llum vermell, no verd, com ara; el rival del Bar?a aquell 1951 ¨¦s l'Athletic de Bilbao, m¨¦s que el Madrid, per la import¨¤ncia que tenia la Copa del General¨ªsimo, i per trucar des d'un bar, Mascarell ha de demanar sempre fitxes telef¨°niques. "Quan em van dir que Zaf¨®n havia posat una parada de metro, quan no n'hi havia, vaig dir que a mi no m¡¯enxamparien mai!", diu Sierra i Fabra. "Ens pot passar a tots, ¨¦s clar, per¨°, per favor, que no m¡¯enxampin¡­!"

La feina de documentaci¨® ¨¦s important. "Ara puc dir que me'n surto, per¨° abans tenia el Ledesma!", diu, recordant el desaparegut Francisco Gonz¨¢lez Ledesma (pare de l'emblem¨¤tic policia M¨¦ndez). "L'assalt a un magatzem de menjar al primer llibre de Mascarell el va viure ell de primera m¨¤!"?

A?Deu dies de juny hi ha un punt d¡¯inflexi¨® en la s¨¨rie. "?s l¡¯aparici¨® del David Fortuny", un detectiu que, tot i ser franquista (en bona part, per oportunisme), coneix i admira Mascarell perqu¨¨ li va salvar la vida abans de la guerra. Ara li tornar¨¤ el favor. "En les seg¨¹ents novel¡¤les, com una mena d'ajudant de Fortuny, Mascarell far¨¤ de detectiu a sou, per¨°, fidel als seus principis, sempre es posar¨¤ del costat del bo, encara que qui pagui, potser, sigui el dolent...", avan?a Sierra i Fabra.

Els casos de Mascarell estan gaireb¨¦ mil¡¤limetrats. "He esgotat els dies d'un mateix mes per als t¨ªtols i el proper ser¨¤ Un dia de setembre i alguns d¡¯octubre", diu l'escriptor, que calcula tot el que passa en un llibre per lligar-ho amb els seg¨¹ents. I es penedeix d'un error com¨¦s a la segona novel¡¤la: "La vaig cagar perqu¨¨ en comptes de fer-lo passar quatre anys al Valle de los Ca¨ªdos el vaig fer sortir despr¨¦s de vuit i mig. I quan torna ja en t¨¦ 62 anys¡­ El que passa ¨¦s que no vaig pensar a fer una s¨¨rie fins al tercer llibre. A partir d'aqu¨ª vaig anar guanyant temps per fer un cas cada any. Fins i tot vaig fer que fes els anys el 28 de desembre, per guanyar un any!"