Per qu¨¨ molesten els vaixells que salven vides?

Ara resulta que els salvavides vermells de l'organitzaci¨® Proactiva Open Arms, que ha rescatat milers de n¨¤ufrags al Mediterrani, han deixat de ser el s¨ªmbol d'una missi¨® humanit¨¤ria que no es resigna al fet que el Mare Nostrum sigui una gran tomba de vides i il¡¤lusions, per convertir-se en l'arma del delicte d'una perillosa organitzaci¨® criminal. O almenys aix¨° sembla. Dilluns, el jutge d'instrucci¨® de Cat¨¤nia (Sic¨ªlia) ha de decidir la sort del vaixell de l¡¯ONG que es troba immobilitzat al port de Pozzalo i si processa el seu capit¨¤, Marc Reig, i la responsable de la missi¨® de salvament, Anabel Montes, per afavorir la immigraci¨® il¡¤legal i el tr¨¤fic de persones. En aquest contenci¨®s es dirimeix la pres¨¨ncia de les ONG en el rescat d'immigrants. Els acords amb L¨ªbia han perm¨¨s un canvi d'escenari: ja no es tracta de rescatar per salvar, sin¨® de rescatar per retornar. I en aquesta nova estrat¨¨gia, les organitzacions humanit¨¤ries poden ser una mol¨¨stia.

L'incident que ha donat lloc a la immobilitzaci¨® del vaixell reflecteix b¨¦ el tipus de conflicte que es dirimeix. El 15 de mar?, l¡¯Open Arms va rebre un av¨ªs del Centre de Coordinaci¨® de Rescat Mar¨ªtim de Roma perqu¨¨ acud¨ªs al rescat d'una embarcaci¨® a la deriva situada a 73 milles de la costa de L¨ªbia, amb la indicaci¨® que l'operaci¨® seria coordinada pels guardacostes libis. Per¨° el vaixell de l¡¯ONG va ser el primer a aconseguir els n¨¤ufrags i va comen?ar la tasca de rescat. Quan havia pujat a bord 25 dones i 7 nens, va arribar el patruller libi i va exigir el lliurament dels immigrants. L¡¯ONG espanyola s¡¯hi va negar. La disputa va durar tres hores. Finalment els libis es van retirar i llavors va comen?ar la segona disputa: It¨¤lia no assignava cap port en el qual atracar. Que anessin a Malta, o a Espanya, els deien. Despr¨¦s de nombroses gestions, els va ser assignat el port de Pozzalo, al qual van arribar amb els 218 n¨¤ufrags eritreus rescatats. I all¨¤ segueix l¡¯Open Arms, amb els seus responsables pendents d'una possible imputaci¨®.

El lliurament dels migrants rescatats a L¨ªbia fora de les seves aig¨¹es jurisdiccionals i sense que aquesta sigui reconeguda com a zona de rescat mar¨ªtim (RSS) pot considerar-se una devoluci¨® en calent que contrav¨¦ les normes de la UE. Les ONG que operen en les tasques de salvament saben que lliurar els n¨¤ufrags suposa retornar-los a L¨ªbia, on seran sotmesos a condicions inhumanes d'explotaci¨® per part de les m¨¤fies que campen a pler. L¨ªbia ¨¦s un estat fallit que no pot considerar-se en absolut un pa¨ªs segur. Els n¨¤ufrags recollits per l¡¯Open Arms eren eritreus, que tenen reconegut el dret a asil a la UE.

Els acords amb L¨ªbia i aquesta nova forma d'operar expliquen que el nombre d'immigrants que van arribar a It¨¤lia per aquesta ruta caigu¨¦s al mar? a 1.400, un 88% menys que en el mateix mes de 2017. En tot el primer trimestre, les arribades han estat 6.600, gaireb¨¦ un 75% menys que l'any anterior. I entre els que arriben, els eritreus s¨®n el grup m¨¦s nombr¨®s. El nombre de desapareguts al mar al llarg de 2017 dels quals es t¨¦ not¨ªcia s'eleva a 3.116. Ning¨² discuteix que s'han de fer esfor?os per disminuir els fluxos migratoris. La q¨¹esti¨® ¨¦s a quin preu i amb quins m¨¨todes. Dels sis vaixells d¡¯ONG que operaven en aquesta ruta ja nom¨¦s en queden tres: l¡¯Open Arms, l¡¯Aquarius de SOS Mediterran¨¦e, i el Seefuchs de Sea Eye. I sembla que ja no s¨®n tan benvinguts.