?ngela de la Cruz exposa per primera vegada a Barcelona

?s una de les artistes vives m¨¦s cotitzades del m¨®n i l'¨²nica espanyola (tamb¨¦ entre els artistes homes) nominada per al prestigi¨®s Premi Turner, el Nobel de l'art. En poc m¨¦s d'una d¨¨cada ?ngela de la Cruz (la Corunya, 1965) ha passat de ser gaireb¨¦ una desconeguda a convertir-se en un fenomen planetari. Les seves aparicions a Espanya han estat comptades i sempre de la m¨¤ de pesos pesants del galerisme aut¨°cton, com Helga de Alvear o CarrerasMugica. En canvi, per a Barcelona, on no hi havia exposat fins ara, ha triat Bombon Projects, una galeria que acaba de celebrar el seu primer any de vida, dirigida per una parella en la trentena, Joana Roda i Bernat Daviu, un dels assistents m¨¦s emblem¨¤tics de l'artista gallega establerta a Londres des del 1987.

Com ¨¦s conegut, el 2010 De la Cruz va patir un vessament cerebral, que despr¨¦s d'una dura rehabilitaci¨® la va deixar en cadira de rodes i amb serioses dificultats per parlar, per¨° sense treure-li ni un bri de la seva intel¡¤lig¨¨ncia, lucidesa i anhel creatiu. ¡°L'?ngela sempre havia treballat amb assistents, per¨° despr¨¦s de l'incident la seva col¡¤laboraci¨® s'ha fet imprescindible perqu¨¨ pugui continuar desplegant el seu personal¨ªssim univers art¨ªstic¡±, explica Bernat Daviu. ¡°Ara se sent com una directora de cinema. A m¨¦s, interv¨¦ de moltes maneres en l'obra, amb la cadira de rodes passa damunt de les teles col¡¤locades a terra o se les fa recolzar a la paret a la seva altura per poder-les ratllar¡±, continua l'artista, codirector de Bombon, que despr¨¦s d'haver treballat uns quants anys a l'estudi londinenc de De la Cruz ara hi col¡¤labora en projectes puntuals.

?s el cas d'aquesta mostra batejada com a?Apa?o, un nom molt vinculat al seu llenguatge art¨ªstic, en la qual comparteix espai amb Daviu i un altre dels seus assistents m¨¦s veterans, el grec Vasilis Asimakopoulos. ¡°Les obres de l'?ngela, que sempre responen a les mesures i proporcions del seu propi cos, se situen a cavall de la pintura i l'escultura, desafiant amb una aguda ironia els l¨ªmits de les dues disciplines. En aquest cas les peces, que evoquen la pell o la roba, s¨®n despullades de la seva majestuositat per apar¨¨ixer com a peces de vestir en una botiga¡±, explica Joana Roda, apuntant que, abans de convertir-se en galeria, l'espai del carrer Trafalgar acollia una botiga de roba a l'engr¨°s. ¡°D'aquesta manera les obres desafien tamb¨¦ l'espai gaireb¨¦ sagrat de la galeria, q¨¹estionant el seu concepte i el seu paper, per obrir-se al p¨²blic sense reserves, com qualsevol botiga a peu de carrer¡±, continua Roda, la imatge de la qual es multiplica gr¨¤cies a la famosa ¨Cper¨° ja passada de moda¨C forma del mirall Ikea, intervingut per Daviu amb ones de colors. "?s una obra modular que es pot muntar generant infinites combinacions", explica l'autor.

Les jaquetes petrificades amb pols de marbre d'Asimakopoulos contribueixen a donar al conjunt un aspecte fantasmal. ¡°Les obres de l'?ngela deixen a l'espai la sensaci¨® que hi ha passat alguna cosa violenta i visceral. Les seves superf¨ªcies minimalistes perfectament pintades han estat doblegades, enganxades i enrotllades per finalment penjar-se a la paret o abandonades a terra com un eco, una empremta del que va ser¡±, indica Roda. ?s el cas d'Extensi¨®, una forma ic¨°nica a l'obra de De la Cruz que plasma el mestissatge entre pintura i escultura, com la tela pintada de blanc immaculat que reposa enrotllada contra una paret o la gran bola de tela pintada, arrugada i pastada com si fos un vell paper per tirar. La mostra es podr¨¤ visitar fins al 19 de maig.?