Urbanisme t¨°xic

L'urbanisme, com tot proc¨¦s reglat, necessita molts actors, i les "requalificacions", encara m¨¦s. Al final de l'estiu del 2007 el llavors president del FC Barcelona, Joan Laporta, presentava a la premsa el projecte de l'arquitecte Norman Foster, que amb un pressupost de 250 milions proposava col¡¤locar l'estadi del Bar?a al nivell de prestigi dels grans recintes esportius internacionals. Nou anys, tres alcaldes i tres presidents despr¨¦s, el mar? del 2016, Josep Maria Bartomeu, presentava el projecte del grup empresarial Nikken Sekkei, cosa que ni el mateix Josep Llu¨ªs Nu?ez, perseverant constructor de la ciutat, s'hauria pogut imaginar aquell estiu del 1999, quan va il¡¤luminar l'enorme potencial econ¨°mic que obria el projecte del Bar?a 2000. Enrere han quedat els finalistes d'aquell ¨²ltim acte. Un concurs que, segons recollia la premsa escrita, ja oferia al seu web el resultat quan els equips encara explicaven les seves propostes al jurat.

Si el projecte de l'autor del nou i premiat estadi de Wembley, sir Norman Foster, preveia un aforament per al nou Camp Nou de 106.000 espectadors, el grup Nikken el redu?a en 1.000 i elevava el pressupost a 420 milions. Tamb¨¦ condicionava la seva realitzaci¨® a la modificaci¨® de la normativa urban¨ªstica que li permet¨¦s ampliar el camp i la seva zona comercial sobre l'espai que avui ocupa part de l'avinguda Joan XXIII.

En aquesta aparent contradicci¨® per construir un projecte sobre un s¨°l que ¨¦s en part de titularitat p¨²blica, apareix com un "escull" la necess¨¤ria modificaci¨® del pla general metropolit¨¤ que proposen "resoldre" amb la incorporaci¨® de nous terrenys de titularitat tamb¨¦ publica, com els carrers Men¨¦ndez y Pelayo, i Ar¨ªstides Maillol, que, una vegada s'ha modificat el seu tra?at i disminu?t la seva secci¨®, permeten aix¨ª albergar el nou Espai Bar?a i introduir tamb¨¦ part d'aquella mat¨¨ria que va il¡¤luminar el contestat projecte del Bar?a 2000: 28.000 nous m² destinats a oficines i 9.000 m² dedicats a ¨²s hoteler sobre un s¨°l d'equipaments esportius.

La disminuci¨® del s¨°l destinat a la mobilitat i a la seguretat en l'entorn ve?nal, esportiu, universitari i sanitari, escors el projecte de l'Espai Bar?a cap a models que ja don¨¤vem per superats fa d¨¨cades. Els usos que proposa posen en serioses dificultats la credibilitat de "l'inter¨¨s p¨²blic" que sustenti legalment una requalificaci¨®. Un pla en qu¨¨ la millora dels actius privats es condiciona a la mobilitzaci¨® o la disminuci¨® d'actius p¨²blics es converteix a la llarga en un pla ¨¨ticament t¨°xic.

Si hem arribat a la convicci¨® que no hi ha ¨¨tica sense est¨¨tica ¨Cla banalitzaci¨® de l'espai p¨²blic ¨¦s avui un exemple d'aquestes abs¨¨ncies¨C, no ¨¦s menys greu quan es produeix en sentit invers: una est¨¨tica sense ¨¨tica, pret¨¦n convertir-nos als ciutadans en espectadors necessaris del negoci immobiliari. En el punt que la toxicitat s'expandeix a la transversalitat ideol¨°gica, la realitat alternativa ens acaba atrapant a tots.

L'infaust record de l'Hotel del Palau ¨¦s un exemple recent de com, des de situacions particulars de privilegi, es pot arribar a pervertir "l'inter¨¨s p¨²blic", teixint una xarxa de mentides capa? d'involucrar tanta quantitat de persones bones com a les que es va intentar estendre la responsabilitat del delicte.

No hi ha res que impedeixi ara, sense for?ar cap requalificaci¨® immobili¨¤ria, construir un camp millor, reordenar-ne l'oferta esportiva i comercial, fer-lo m¨¦s verd i sostenible, o mantenir-lo com ara: una enorme llosa de ciment. Fer-lo m¨¦s permeable i transparent o mantenir-lo com una gran barrera. Des d'un projecte d'avantguarda o b¨¦ encarregar les millores a una empresa de serveis. El Bar?a ¨¦s lliure de fer-ho quan i com vulgui. I, no obstant aix¨°, els objectius s¨®n uns altres.

Alguna cosa no estem fent b¨¦ en l'urbanisme barcelon¨ª quan necessitem construir hotels damunt de les nostres zones d'equipaments, estr¨¨nyer els nostres carrers, omplir els nostres passejos p¨²blics d'elements i barreres que dificulten la mobilitat de les persones.

Ni el FC Barcelona es mereix un entorn com el que ell mateix ha anat construint al voltant del seu estadi, ni la ciutat de Barcelona ha de ser ostatge de solucions que escoren la renovaci¨® urbana d'aquest sector de les Corts a les aspiracions immobili¨¤ries d'una entitat privada. El nou Espai Bar?a no es pot ni s'ha de convertir en una pedra contra una teulada de vidre.

Daniel Navas ¨¦s arquitecte i professor d'Urbanisme i Ordenaci¨® del Territori.