El dimarts negre de Colau

Ada Colau ha vist fa uns dies com s¡¯esva?en dos dels projectes estrella del seu mandat: la multiconsulta ¨Camb la proposta de municipalitzaci¨® de l¡¯aigua i el canvi de nom de la pla?a Antonio L¨®pez¨C i la uni¨® de les dues xarxes de tramvia. El rev¨¦s no ha estat una sorpresa, per¨° ¨¦s un element que posa en relleu, m¨¦s enll¨¤ de la prec¨¤ria majoria de Barcelona en Com¨² (11 regidors de 41), que el tacticisme instigat pel proc¨¦s ha convertit Barcelona en cobejada perla de la corona. L¡¯alcaldessa ha vist torpedinats els seus projectes no nom¨¦s per la resta de grups municipals, sin¨® pels recursos de corporacions ¨Ccom Agbar¨C, la Delegaci¨® del Govern espanyol a Catalunya, o la Cambra de Concessionaris i Empreses Vinculades al Sector P¨²blic. Colau ha constatat la seva palm¨¤ria falta d¡¯aliances, ha subestimat el grau d¡¯homogene?tat gramsci¨¤ i ha sobreestimat l¡¯esperit solidari que les seves propostes ¨Cavalades per m¨¦s de 40.000 signatures de ciutadans¨C havien de suscitar en els tres grups de l¡¯esquerra (el PSC, ERC i la CUP). L¡¯alcaldessa ha xocat violentament i ing¨¨nuament amb la realitat en forma de correlaci¨® de forces. I tot aix¨° era previsible.

Era f¨¤cil intuir l¡¯oposici¨® del PDeCAT, el Partit Popular i Ciutadans: ideol¨°gicament estan en contra de la remunicipalitzaci¨® de l¡¯aigua i no els sembla de bon gust canviar el nom de la pla?a del comerciant i esclavista Antonio L¨®pez, marqu¨¨s de Comillas, pel d¡¯Idrissa Diallo, un guine¨¤ que va saltar la tanca de Melilla el 5 de desembre del 2011 i va morir un mes despr¨¦s al Centre d¡¯Internament d¡¯Estrangers (CIE) de Zona Franca, on estava detingut. Sobre el PP i Ciutadans ben poc cal dir: votarien per principi en contra de qualsevol proposta de l¡¯alcaldessa. La formaci¨® de Colau i ella mateixa representen el que la gent d¡¯ordre m¨¦s detesta: una esquerra encara amb arestes, que el frec amb els poders no ha amansit prou.

Aquesta visi¨® ¨¦s compartida per la vella Converg¨¨ncia, que es va sentir expulsada de la Casa Gran pels ¡°descamisats¡± el 2015. Per¨° el proc¨¦s fa que els regidors de Trias conre?n camps sem¨¤ntics que els s¨®n estranys, m¨¦s aviat propis d¡¯aquells anarquistes que el 1936 van convertir en munici¨® de guerra el metall d¡¯una est¨¤tua barcelonina del marqu¨¨s de Comillas, anomenat L¨®pez el Negre pels seus detractors. Mentre al m¨®n real existeix una dist¨¤ncia abismal amb els Comuns, els convergents mantenen en el seu univers paral¡¤lel processista un agermanament terminol¨°gic fins i tot amb els vells ¨¤crates. Utilitzen amb flu?desa termes com ¡°Estat feixista¡±. Potser aquest ecumenisme de centredreta que traspua el proc¨¦s ha contagiat les regidores de la CUP de Barcelona, que van considerar sobrer el refer¨¨ndum per remunicipalitzar l¡¯aigua, cosa que al m¨®n real va convertir les anticapitalistes en aliades d¡¯Agbar. En contrast, els seus companys de Pins del Vall¨¨s ¨Cnom amb el qual es va con¨¨ixer Sant Cugat del Vall¨¨s durant la revoluci¨® del 1936¨C s¨ª que s¨®n favorables a una consulta per decidir el futur del subministrament d¡¯aigua. L¡¯esquerra independentista ¨¦s capa? de donar llum verda a un pressupost de la Generalitat de Puigdemont i negar-li el pa i la sal a l¡¯executiu municipal de Colau. Les decisions de la CUP, com els camins del Senyor, s¨®n inescrutables.

La resta de l¡¯esquerra es divideix en antics aliats i nous socis potencials. Entre els primers se situa el PSC, que va ser expulsat del govern municipal pels Comuns per votar al Senat favorablement a l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨® a Catalunya. La formaci¨® de Colau, que va pactar amb els socialistes que els assumptes ¡°externs¡± a l¡¯Ajuntament no havien d¡¯entorpir la seva relaci¨® pol¨ªtica, va acabar fent exactament el contrari, pressionada pels independentistes, mitjan?ant una consulta en la qual l¡¯equip de govern no va donar la seva opini¨® i va llan?ar els socialistes a les tenebres exteriors. El PSC, com un amant ressentit, va donar suport al tramvia ¨Cno sense retrets¨C i es va oposar a la multiconsulta amb l¡¯argument que ¡°se¡¯n desconeixia el cost¡±. En fi, ¨¦s el que passa quan cal repartir inclinacions, ja siguin veritables o esp¨²ries, amb els Comuns o amb Agbar.

Finalment, Esquerra Republicana, en qui Barcelona en Com¨² va veure una taula de salvaci¨® despr¨¦s de trencar amb el PSC, tamb¨¦ va girar l¡¯esquena a Colau en el cas del tramvia, no per la multiconsulta. El m¨¦s curi¨®s ¨¦s que mentre ERC a l¡¯?rea Metropolitana defensa el tramvia, el grup municipal de Barcelona s¡¯hi oposa, contra el criteri del Govern de la Generalitat, que en el seu moment s¡¯hi va mostrar favorable. Costa interpretar els signes quan els temps que vivim s¨®n excepcionals i, sobretot, molt confusos.